Miquel Parets - Crònica Volum II

22.El portal de Sant Antoni.

23.Una Relación crítica de la batalla... , editada per C. Pujol i Camps, dóna una altra versió d’aquesta mort: «En el Portal de San Antonio murió el Duque de San Jorge» després de rebre «seis pistoletazos de los Batallones enemigos» ( MHE , vol. XXII, pp. 367-368).

24.Monestir de les Jerònimes, religioses de la branca femenina de l’orde de Sant Jeroni, prop del portal de Sant Antoni.

25.Els molins de vent de la Creu Coberta.

26. la companya dels estévens : la companyia dels quatre gremis dels basters, els llauners, els armers i els courers, que fan la festa gremial el dia de Sant Esteve i tenen la mateixa capella a la Seu de Barcelona.

27. los nostros : repetit al ms. després del canvi de línia.

28.El ms. passa del f. 72v al f. 74r. El foli 73 és arrencat, creiem que pel mateix autor —que el devia esguerrar—, car el text segueix perfectament el fil de la narració.

29. Sant Julià : església alçada a mitja muntanya de Montjuïc.

30.Per part catalana, el Dietari de la Junta General de Braços diu: «y dels nostres los que moriren foren 32 y altres tants ferits», B. de Rubí, Les Corts generals ..., op. cit., p. 449.

31. morí : al ms. «moori».

32.Federico Spatafora, capità de cuirasses i autor d’una Relación que embia... , dipositada a la BNM, ms. 1430.

33.Fernando Chirinos, comissari general de la cavalleria.

34. de : escrit a la interlínia superior.

35.Bartolomé Berto, comte de Tycornel, cap del terç dels irlandesos.

36.El MNA detalla: «foren posades capavall al balcó de la Deputació en menyspreu y vilipendi de las armas del enemich» (vol. XII, p. 594).

37. delinquir : en el sentit d’‘abandonar’, ‘desemparar’.

38.La capella de Sant Ferriol «estava a mitja montanya de Montjuïc, entre la capella de Sta. Madrona y la mar, perdent-se a mitjans s. XVII», Francesc Carreras Candi, La ciutat de Barcelona , Barcelona, s. d., p. 486.

39. rota : enteneu ‘derrota’.

40. embelecos : ‘enganys’, castellanisme.

41. un altro trompeta de assí : cal sobreentendre que va sortir un trompeta a escoltar el missatge; potser hi manca el verb «eixí».

42.L’església romànica de Sant Llàtzer, patró dels llebrosos, del segle XII, ha estat totalment restaurada a final del XX. La zona ocupada pel seu antic fossar forma l’actual plaça del Pedró.

43. en sa caxa [...] de la església : la versió que dóna el MNA , que és la mateixa de Feliu de la Penya, és absolutament diferent: «dins una caxa y despres ab un carro cubert de vayeta negre ab atxes enseses, foren tramesos per un verguer dels srs. Deputats a dit sr. Marques de los Velez, que estave retirat ab son real exercit en la parrochia del Hospitalet», MNA , vol. XII, p. 595; Narcís Feliu de la Penya, Anales de Cataluña y epílogo breve de los progressos y famosos hechos de la nacion catalana , 3 vols., Barcelona, 1709 [ed. facs. a cura de Jaume Sobrequés i Callicó, Barcelona, 1999], vol. III, p. 291.

44. anastaven : llegiu «enastaven».

45. xusos : ‘piques’ (cast. chuzos ).

[104.] De la retirada que féu lo exèrsit enemich

Avent patit lo exèrsit enemich la darrota dita alt a Monjuïch, lo endamà, que fou diumenja, que comptàvem als 27 de janer 1641, la cavalleria dels castellans, enemichs nostros, féu frenta tot lo dia per la Creu Cuberta y Sans, anant batent l’astrada pertot allí. Y aquell dia matex feren retirar lo carruatje y bagatje y infanteria de peu, anant marxant devés Martorell. Y los nostros, pensant que tornarían aquell dia a Monjuïch, no hisqueren a la campanya; que no pensaven que·s retirasen tan infamament, sinó que tornarían altra vegada a Monjuïch. Y veient que se anaven retirant, que no feyen compte de tornar, lo endamà, que era lo dilluns, hisqué la nostra cavalleria y molta gent de peu per anar-los a la saga y veure lo designe de l’enemich. Y arribaren fins a Sant Faliu y fins vora del riu, però lo enemich ja passave a Martorell; y los nostros, com no aportaven mols carruatjes ni pertrets de guerra, tornaren lo matex dia. Y lo endamà, y per lo camí, trobaren mols castellans morts dels que avían nafrats a Monjuïch que, per lo mal recapte que avían tingut y no poder-se ben curar, restaven per lo camí, que no pudían seguir y se morien; que com se retiraren ab tanta presa y tan acovardats que estàvan, no donaren gaira recapte als malals, y axí ne trobaren molts per lo camí. Y moltes armes que dexaven, que com agueren sentiment que la nostra gent los seguí, se donaren molta pressa en arribar a Martorell, que tenían por que los nostros no aguessen voltat y no·ls aguessen romput lo pas del congost de Martorell, lo qual fóra estada una cosa molt asertada de aver-o fet; que sinquanta òmens ho podían fer, perquè ells no y dexaven guarnisió, per allà a ont passaven, sinó que se n’entraven molt confiats, como Pedro por su casa , pensant que les trasions y los traïdós que tenían en Barcelona los avían de valer, com feren en Terragona y altres parts; però com veren que en Barcelona los feren cara y los feren resistènsia y no·ls anà bé, se retiraren tant com pugueren, y tan infamament com may se sia retirat ningun exèrsit.

Però lo dany que feren per les viles y llochs a ont passaren, al retirarse, no és de creure. Primerament, cremaren totes les palles que trobaren, sens dexar-n’i gens. Y de cases, sense lo que y robaren —tot lo que y trobaren—, cremaven tot lo que no se’n podían aportar, cremant portes, finestres, y moltísimes cases per lo camí. Entraven per los sallés, prenien lo vi que volien, y lo demés, afonsaven totes les bótes, que los sallés nadaven de vi. Y de gent que trobaven, que eren romasos als llochs y altros que y eren tornats, ne mataren molts. Últimament, feren tot lo dany que·s pot imaginar y tot lo que lo tems los donà lloch; perquè ells passaren molt de passo, que no·s detingueren en ninguna vila fins arribar al Camp de Terragona, tenint temor que los nostros no·ls seguisen y que altros no·ls llevasen la retirada, y no·ls encloguesen en lo mitx. Y axí arribaren molt prest en Terragona, a ont ells tenían ses fortificasions y eren senyós de aquella campanya, salvo lo dany que·ls feia don Juseph Margarit ab los almogaves y altres gents que estave ajuntada per allí, que de contínua los feyen desminuir lo exèrsit. [75v]

[105.] Lo arribar en Barcelona un enbaxador de Portugal en aquex tems 1

Lo dia abans no sucseís lo enquantra dit de la montanya de Monjuïch, arribà en Barcelona, en lo moll, un vaxell gros y ben armat, lo qual aportave un enbaxador de Portugal, 2 de la siutat de Lisbona, per quant s’era alsat la major part del regne (ho casi tot) y avían coronat rey als 15 de dezembre 1640. Y lo que los ocasionà a fer tal cosa fou, com lo de Catalunya, que lo rey de Espanya los tenia tan cansats y vacsats per rahó de tans de drets nous y inposisions que los asolave; y, últimament, lo traure’n tanta de gent per soldats, que a penes y volían dexar gent. Y ara volían, los menistras del rey, traure’n vuyt mil òmens per la guerra de Catalunya, y com los portuguesos són gent que no volen ningun mal als catalans per a que los diuen germans, no u volgueren fer. Y tanbé, de altra part, enfadats de la arrogànsia castellana, mataren lo sacretari del virey 3 y alborotà’s tota la terra quantra los castellans, y axecaren rey. 4 Y lo rey que coronaren fou un tal don Juan, 5 que era nét ho besnét de un rey de Portugal que lo rey de Espanya li avia conquistat lo regne, y ell agué de fugir y retirar-se ab altra part, y aprés, sos fills vingueren a poch a poch a tornar en dit regne, y estaven aposentat[s]; y deyen que era duch de Bargansa.