Miquel Parets - Crònica Volum II

[131.] Lo entrar los enemichs ab exèrsit de la part de Segre, y ajuntar-se ab los de Terragona

Tenint lo enemich castellà un bon número de gens en la part de Aragó, determinaren de voler-lo fer ajuntar ab los de Terragona, y tement que en lo Coll de Balaguer no·ls llevasen lo pas, intentaren a passar per una part ahont mancho se pensaven, lo qual los rehisqué son intent. Lo general de aquesta gent fou lo marquès de Povar, dit don Pedro de Aragon, fill segon del duch de Cardona; aquest se digué que aportave dos mil cavalls y sis ho set mil infans, tots bona gent. Lo lloch per a ont passaren fou que, des de Fraga, aportaven un pont de barques que avían fet allà, y arribaren a la Torra de Segre y allà posaren lo pont y passaren tots per la part de Catalunya, y quant foren passats romperen lo pont ho·l cremaren.

Tenint notísia lo mosur de La Mota del que està dit —lo qual estave per los colls de Cabra y Monblanch—, tement que lo enemich no vingués per talar la campanya y arroïnar lo Urgell —que alesores los blats ja eren grans perquè érem als primers de mars—, ajuntà tota la gent que pugué, dexant ben guarnits los dits colls, y anà a fer cara als enemichs. Y de altra part, també hisqué lo compte Riu, 1 que governave les armes en Lleyda, de nasió fransès. Y axí, tots estaven aguardan lo enemich per los passos a ont podia passar, acudint-hi moltísima gent de la terra de aquell Urgell y Segarra; y, veyent que lo enemich no·s movia, no·ls gosaren acometre per éser superiós la cavalleria sua y la gent, sinó que·ls aguardaven ab alguns passos, guardant no passasen a Urgell.

Y lo enemich tenia altro intent, que abans no se’n foren adonats foren prop de Terragona; y fou que passaren per un lloch que may no u creyen, que fou per lo bosch de Poblet, que són tres ho quatre llegües tot bosch. Y axí, ells passaren per allí, passant per alguns llochs y cases sens fer ningun dany, pagant tot lo que prenían; y de aquex modo arribaren en Terragona sens rebre ningun dany. Perquè, qui avia de pensar que passasen per un bosch tant llarch y tan mal camí com és lo bosch de Poblet y la muntanya de Prades?

1. Riu : «Rieux». Segons refereix un fullet coetani: «a Torre de Segre [...] lo senyor Comte de Rieux à desfet y batut un comboy de docents carros de viurers», Relacio molt verdadera de la victoria que ha tingut lo señor mariscal de La Motte, contra lo exercit del rey de Castella, en Torre de Segre, y tambe cerca del castell del Gerri, a la part de Castello de Farfanya, a 31 del passat , Barcelona, Jaume Matevat, 1642 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 9118).

[132.] De com entrà en Barcelona per primer virey lo mariescal de Versé, y la entrada y festes se li feren

Avent los enemichs castellans tinguda aquella gran derrota en Roselló, com atràs se diu, per lo entrar socorro en Perpinyà, que verdaderament se digué que ne entraren —y molts diuen que no fou poch lo que y entraren, si bé los costà molta gent, tant de una part com de altra—, y veient lo virey, lo mariescal de Versé, que ells avían entrat socorro dins Perpinyà, agueren de usar de altra tratagema; 1 y fou que se determinà que lo matex rey chrestianísim vingués en Roselló, y que se prengués Coplliure, y que los castellans no tinguesen ningun port de mar en Roselló, que de altra manera no·s podria vedar entrar socorros en Perpinyà; y per avall se dirà. Y se determinà de que lo dit virey vingués en Barcelona. Y, antes que ell no vingués ni partís de allà, va entrar en Roselló lo mariescal de la Milliera, 2 dit Carles de la Porta, gran mestre de la artilleria del rey crestianísim, ab un numerós exèrsit, com aprés se dirà.

Y lo mariescal de Versé se’n vingué per a Barcelona acompanyat de molta cavalleria; y se asenyalà entrada per a diumenja, als 23 de fabrer 1642. Y molts dies abans que no vingués, ja vingué tota sa recàmara y molt bestià, y li pararen la casa —la que era del compte de Santa Coloma— al pla de Sant Francesc, que lo mosur de Argensó ne teni[a] càrec. [87v]

Arribada que fou dita diada, la Siutat hordenà una bona entrada: primerament, féu posar totes les confraries en armes y féu formar un esquadró de mil soldats —piqués, mosquetés y arcabusés—, lo qual partí de la plasa de Sant·Ana, bo i ordenat, governat per Galseran Dusall, 3 mestre de camp, y Hieroni de Miquel, 4 sargento major, y sinch cavallés capitans y sinch banderes; y anaren a formar dit esquadró a un camp sobre la Creu de Sant Fransisco; las demés companyes avien fetes repartir per los llochs a ont avia de passar, per dins y fora de Barcelona, fins a la Seu y en sa casa. Per éser los dies curts, se donaren pressa en que fos de gorn, perquè no fos vespre. Y axí, lo hisqueren a rrebre tota la Audiènsia, ab les mases, y los diputats tanbé, y darrerament los consellés, acompanyats de molta cavalleria catalana, ricament vestits, ab moltes trompetes. Y se encontraren ab lo virey entre la Creu de Sant Fransisco y lo Molí d’en Carbonell; allí se feren grans cortesies y acatament. Venia lo virey ab la sua guarda de escarrebinas a cavall, ab sa llureya vermella y unes grans creus darrera de la capa —blanques, las creus, guarnides de gorbions 5 verts—, que devien ser alguns sinquanta ho sixanta, y alguns cavallés fransesos. Era lo virey un omo molt gros, ja mitx mesclat, 6 de edat de alguns sinquanta-sinch fins a xixanta anys; anave ab un rigurós cavall y en cos, ab una clotxa 7 encarnada, tota guarnida de or, molt ben posat; lo cap del cavall, tot plomes de colós. Quant se agueren fetes les cortesies, comensaren a fer camí devés siutat, y ell sempre anave en lo sombrero en la mà, fent molts acatamens; y pertot allà a ont pasaven, sempre tiraven, que tot era espès de companyes; y quant entraren al Portal, 8 tiraren tota la artilleria que estave per aquella muralla, y los baluarts tanbé. Y de aquex modo arribaren a la Seu, a jurar.

Quant fou passat lo virey, se desféu lo esquadró y lo feren anar a la Rambla perquè, a la tornada de la Seu, hi avia de passar lo virey; y lo feren posar allà, en ala. Y totes les demés companyes que estaven per dins siutat ja tenien orde que, en ser passat lo virey, de anar-se’n cada una al puesto li avían asenyalat, perquè des de la Seu a palàsio, tot era soldadesca.

Acabat que fou lo jurament, tornaren a pujar a cavall y se’n baxaren per la plasa Nova y per la casa del marquès de Aytona, y per la Rambla avall y per lo portal de la Drasana, avent-hi, pertot, grandísim concurs de gent y soldadesca. Avia previngut la Siutat, per éser en los dies xichs, des de la Seu a palàsio, moltísimes graelles enseses, endemés per la Rambla, que encara que fos fosch parexia dia; y per tot lo entorn de la cavalleria, y de devant y darrera, avia previngut la Siutat gran cantitat de atxes, que pertot allà a ont passaven parexia que fos dia, tanta era la claridat de les atxes y graelles. Y sempre anant tirant pertot allà a ont passaven. Y de aquex modo arribaren al pla de Sant Fransesch, a ont se desparà tota la artilleria de aquells baluarts y muralla. Y de aquexa manera lo virey se n’entrà a palàsio y los consellés se despediren ab molt contento y alegria de tots.

1. tratagema : «estratagema».

2.Meylleraye, mariscal de l’exèrcit francès expert en l’arma d’artilleria.

3.Galceran Dusai, del braç militar.

4.Jeroni Miquel, del braç militar.

5. gorbions : ‘tela de seda de cordonet’ (cast. gurbión ).

6. ja mitx mesclat : «entrecano», diu la versió castellana de la crònica de Parets ( MHE , vol. XXIV, p. 10).

7. clotxa : ‘vestidura ampla i llarga’.

8. entraren al Portal : el MNA precisa «Entraren per lo portal Nou» (vol. XIII, p. 90).

[133.] Lo entrar lo rey crestianísim de França en Narbona. Y lo posar lo siti a Coplliure, y lo rendir-la, y los pactes 1