Miquel Parets - Crònica Volum II

10.Josep Sorribes i Rovira, capità de cavalleria. Era fill de Felip Sorribes i Descoll. L’any 1640 residia a Madrid, on el protonotari Jerónimo de Villanueva l’utilitzà per enviar informacions falses a les autoritats del Principat.

11. truecos : la «u» és escrita a la interlínia superior.

12.El jutge de l’Audiència Ramon Rubí i Marimon, que participà directament en les negociacions i en l’execució de l’intercanvi de presoners, deixà un testimoniatge d’aquest esdeveniment a la seva Relación del lebantamiento... , editada per Antoni Simon a Cròniques de la Guerra dels Segadors , op. cit., p. 306.

13.El MNA recull l’entrada dels ambaixadors a Barcelona el dia 20 de novembre de 1641 amb la descripció següent: «Entraren a les onsa horas ans de mix dia y pasàran per lo portal de Sant Antoni acompanyats de molts cavallers y de la companyia de cavalls de Joseph de Pinós y pasaren per lo carrer de l’Hospital y Rambla munt fins al portal de Portaferrisa, y per la Portaferrisa y carrer de les botes, Plasa Nova y a la seu, y allí baxaren de cavall» (vol. XIII, p. 54).

14.Pere Joan Rossell.

[125.] De com entrà lo mariescal de Versé en Roselló, lo qual venia per virey de Catalunya

Veyent lo crestianísim rey de França los bons efectes que lo Prinsipat de Catalunya feya en son favor y, com estave ja informat del mosur de Argenson y altros, lo bon amor y voluntat li tenían, y tanbé aver concordats los pactes y capitulasions y mantenir-nos los privilegis antichs, y lo suplicar-li, lo Prinsipat, anviàs virey per a que puguésem administrar justísia (de la qual teníem molta nesesitat en aquella ocasió), determinà de armar virey y anomenà un mariescal de França, molt privat seu, dit lo mariescal de Versé, 1 homo justisier y gran soldat y, de altra part, molt humil. Y axí entrà, ab molt poder de gent, en Roselló; y venia de camí a jurar en Barcelona, per a que avia de jurar primerament ab procura del rey, jurant com si lo matex rey jurave, y aprés avia de jurar com a virey. Y axí, trobant-se ell a un lloch de Roselló, no molt lluny de Coplliure, sentiren tirar molt a Coplliure y veren que y arribave la armada de mar, que en lo full atràs se’n fa mensió; veren que arribave a Coplliure, lo qual aportave lo socorro per a Perpinyà, axí de gent com de monesions y mantenimens, y assò era als 18 de novembre 1641. Y veyent lo virey axò, no·s volgué moure de allà que no ves lo sucsés de aquesta gent; lo qual ja hi avia, en Roselló, molta cavalleria y infanteria fransesa, y la cavalleria catalana y molta infanteria de peu, governats per son capità general, lo prínsep Condé, y son llochtinent, lo marquès de Arpejon (com atràs se fa mensió de sa entrada, en cartes 80); y, ajuntada ab dita gent, la que lo dit virey aportave. Se detingué tota allà, y féu fortificar molt bé tots los passos per allà a ont lo enemich podia passar dit socorro a Perpinyà.

Y axí, lo virey se estave a Argelés, y de allí donave sos ordes. Y lo enemich intentà pasar algunes vegades y no pug[u]é, fins a tant que per avall se dirà. Y vist per lo virey que tant se allergava y no podia admenistrar algunes coses de justísia —per lo que no avia jurat—, y vist tanbé lo quant nesesitave de sa presènsia per a detenir dit socorro, consertaren un bon negossi per a fer-o tot bo. Y fou que consertaren de anar-li a pendre lo jurament de assí a la Junquera, y que ell baxaria a la Junquera, que estave lluny, des de allà [84r] a ont era, dues ho tres llegües.

Y consertaren la diada per als 30 de desembre 1641. Y axí los de assí acudiren allà, y ell, per acudir-i y per no fer falta allà, usà de una bona trasa; y fou que, axí com ell volgué partir del camp, tocà una arma falsa, a bé que ja ho sabien los cabos, y estigueren sempre los soldats alerta, ab les armes a les mans; y ell anà a la posta, 2 ab tres ho quatre cavallés, a la Junquera. Y no féu sinó jurar y de prompte tornar-se’n 3 a la posta; y fins que ell fou tornat, allà may no parà l’arma. Y axí, ell fou ja jurat virey y comensà a executar alguna justísia ab los catalans, que feya anar a totom molt recte.

1.Urbà de Maillé (nascut el 1597), marquès de Brezé i mariscal de França, estava casat amb una germana de Richelieu. Brezé fou virrei de Catalunya entre octubre de 1641 i maig de 1642. El 30 de desembre de 1641 va jurar les constitucions a la Jonquera i el dia 23 de febrer s’instal·là a Barcelona a requeriment de les institucions catalanes. Vegeu J. Sanabre, La acción de Francia... , op. cit., pp. 191 i seg.

2. a la posta : ‘molt de pressa’.

3. tornar-se’n : abans «jur», ratllat.

[126.] De com hi comensà aver, en Barcelona, sis consellés cada any

Avent-hi agudes tantes rebolucsions en Catalunya, y veyent que, les de més d’elles, eren vingudes per part de molta gent grosa que aconsellaven als menistres del rey lo que avían de fer quantra de aquest Prinsipat per sucgugar-lo, los uns per interès de un bisbat, y altros, de una cota, 1 y altros, per altros offissis reials que solen donar los reys; y veyent que lo dany nos venia tot per aquexa part y que, si no fos estat lo poble manut, ja seria asolada aquesta provínsia. Estant lo Consell de Sent tan endignats los manestrals y artistes, veyent que cada any hi avia dos consellés siutadans y un militar —que eren tres cavallés— y un mercader, y que, un any part altro, 2 hi avia un manestral y un artiste, en lo any 1641 feren proposar en consell de que cada any hi agués de aver un conseller manestral y un artiste; y que axí com no y avia sinó sinch consellés, que n’i agués sis; y axí, prevalgué de aquexa manera. Y que la primera vegada que lo rey crestianísim de França vindria a jurar en Barselona, que li fesen firmar aquex privilegi; y axí, fou de aquexa manera. 3

Y los consellés que eren aquex any 1641, que foren los últims sinch que y va aver, foren: lo doctor misser Fontanella, lo vell, conseller en cap; y lo doctor misser Soler, segon; y lo doctor misser Francesc Rosell, conseller ters; y Juan Francesc Ferrer, mercader, y T. Salines, parayre. 4 Y aquexos tragueren, aquex any 1641, los sis consellés que avían de servir lo any 1642, los quals foren: Galseran Nebot, conseller en cap; y T. Romeu, conseller segon; y Àlvalo Antoni Boser, conseller ters; y Honofre Palau, mercader; y Hierònim Talavera, notari de Barcelona, y T. Saurina, pasamaner. 5 Y aquexos foren los primés sis consellés que y agué.

1. de una cota : entenem que es refereix a una cota d’armes on hi havia un escut de la nissaga; Parets ho esmenta com un reconeixement concedit pel rei.

2. un any part altro : ‘en anys alterns’ ( DCVB , s. v. 2. part , 7).

3.La reivindicació d’un sisè conseller menestral es remuntava al segle XIV. En el context de crisi i malestar social de la revolució de 1640, davant la pressió popular, la reivindicació es replantejà amb renovada energia. Monsieur d’Argenson accedí finalment a la creació d’una nova conselleria. Vegeu Josep M. Torras i Ribé, Els municipis catalans de l’Antic Règim (1453-1808) , Barcelona, 1983, pp. 68-74; Anna Seijo, «La creació del sisè conseller menestral a Barcelona (1641-1652)», dins Actes del Segon Congrés d’Història del Pla de Barcelona , 2 vols., Barcelona, 1989-1990, vol. II, pp. 447-552, i Núria Florensa, «El bienni de transició: 1640-1641. Conflictes socials a Barcelona: el conseller sisè menestral i la revolució urbana», dins Carlos Martínez Shaw (ed.), Historia moderna. Historia en construcción , 2 vols., Lleida, 1999, vol. II, pp. 497-511.

4.Joan Pere Fontanella, conseller en cap; Francesc Soler, conseller segon; Pere Joan Rossell, conseller terç; Joan Francesc Ferrer, mercader; Pau Salines, paraire.