Miquel Parets - Crònica. Volum III

En aver sopat, se tingué sarau en la Diputatió, a la sala a ont fan la festa de Sant Jordi, la qual estave empaliada ricament, ab doser per sas altesas, y tot salomons y brendoneres, y molts catafals y molta música, y molts llums per totes aquelles sales, que parexia que fos dia. Lo concurs de la gent que y avia era moltísima: acudiren totes les dames ab les matexes gales que aportaven de dia; la vireyna anave que no y avia més que mirar, ab sa acostumada ermosura, y lo virey per lo matex. Eren les deu [15v] ores de la matinada quant ne hisqueren, y encara més tart.

1.Fou el dissabte 5 de gener, dia en què els consellers anaren a visitar la virreina per haver parit ( MNA , vol. XIV, p. 213). Al nen li posaren el nom de Raimon en honor a sant Raimon de Penyafort, vegeu Magí Sivillà, Historia General... , op. cit., p. 903.

2. Catay : Catai, nom amb el qual era coneguda la Xina antigament.

3. aujalis : entenem que es refereix a joies, estenent el significat del francès joli , ‘bonic’.

4. magolades : ‘masegades’ ( DCVB , s. v. magolar ).

[35.] Festa del Catay

Lo dimars vinent, que comptàvem als 26 de dit mes de fabrer 1647, fou la diada asenyalada per a les festes de la entrada de la Reyna del Catay en la plaça del Born, a ont avien posada aquella plaça, de catafals, lo que may s’era vist en Barselona; perquè avien aprofitat tant lo lloch, que tot lo Born estave tan ple que no y avia lloch que no y agués catafal, axí per los embocadós dels carrés com per les demés parts, aseptat lo pas del pla d’en Lluy y lo de la part dels Canvis; y era rahó aprofitar-o, que per los catafals se pagave a vint-i-sinch y a trenta reyals per presona, y los que seyen a les cadires y banchs baxos ne pagaven molt més, tanta hera la gana que la gent tenia de veure-u; que, de defora, avia acudit moltísima gent, perquè avia vint-i-vuyt ho trenta anys que no s’eren fetes ditas festes en Barcelona.

Comensà’s dita festa lo matí de dit dia: entre les nou y las deu acudí sa altesa lo compte de Aucourt, y sa muller y sos dos fills, en lo lloch acostumat a ont tals senyós solen vèurer les festes. Y, altro tems, les solían vèurer de la finestra enfora, que per vèurer dita plaça se avían de fer a la finestra; y per dita festa varen fer, en la matexa finestra, una balconada de fusta molt gran, que exia més de quatre palms enfora, pintat de jaspi blanch; y, de aquex modo, tots asentats podían vèurer tota la plaça, de part a part, y cabien-hi molts altros cavallés de darrera d’ells. Anaven sas altesas ricament vestits, y los dos fillets majorets també, ab ses espasetas y talaïns, molt ricament vestits. Avien també fet, per dita festa, al costat de dit balcó, de la part dels Flasadés, un catafal tot pla, un poch en devallada, que tenia tot lo enfront de la matexa casa de Meca, molt llarch; en aquex catafal avia de estar la comara ab tot lo floret de les dames de Barselona, les quals hi entraven per una finestra de la matexa casa de Meca, lo qual estave, dit 1 catafal, tot espès de cadiretes baxes, que n’i avia moltísimes.

Arribaven les dames tan ricament posades que no·s podien desijar millors gales, perquè al vespre avien de anar en lo sarau que·s feya en la Diputasió. Axí com arribaven les dames en dita casa, ja hi avia dos cavallés que les anaven aposentant en dit catafal, y axí, totes les que estaren en dit catafal anaven 2 ricament adresades; y si més gran fos estat, més n’i agueren cabut y més se n’i foren posades, perquè se n’i espesiren moltes.

Estave espesit lo Born de gent, axí per porxos y terrats y taulades y finestres, que no s’era may vista tanta gent en lo Born; y, per baix, estave tan espesa la gent que no s’i podia pasar, que no y bastaven bastonés a cavall ni portés ab garrots, que pensaven no poder-se fer la festa per lo gran concurs de la gent, que com avien espargit a la un cap, ja era tot ple a l’altro. Però fou de vèurer: a la primera entrada, que fou en lo Born, foren tres esquadres de soldats de cavall —dels del batalló, que, per dit efecte, avien fetas venir en Barcelona—, y axò era com si fosen les tropas de cavalleria de la guarda de la Reyna del Catay; aquexos entraren un poch abans que no entràs la festa, y entraren per la part de Santa Maria, y arremeteren per entre la gent que estave en lo mitx del Born ab tal fúria que, ab un punt, totom se retirà, y feren tant de lloch —que totom se retirà per sota los catafals—, y posaren-se a fer molts caragols y escaramuses per tot lo Born, tirant molts colps de pistoles, com si escaramusaven; y eren tant pràtichs y destres que era cosa de mirar, y donave molt de pler a totom. Y com tota la plasa fou espargida, ells se’n tornaren a fer venir la demés festa, la qual se ajuntave tota en Santa Clara 3 y pla d’en Lluy, però entraven per los Canvis y per Santa Maria.

Y lo modo de la festa y entrada fou de aquest modo: primerament anave, devant, la dita cavalleria; aprés entraren tabals, devant, a cavall, com los de les profesons; aprés, trompetes y manestrils a cavall; aprés venia l’arriero major, que li anaven devant vint-i-set ho vint-i-vuyt parells de matxos carregats ab bast y rabostés, y, de dos en dos, un moso ab sa llureya, y detràs dels matxos anaven, a cavall, dos gentiloms, molt ben vestits de la matexa llureya que eren los criats de l’arriero mayor. Y lo arriero major venia aprés, asentat ab una cadira que avien guarnida sobre un bast, lo qual anave molt alt —és veritat que y anaven dos criats a peu que, ab unes forquilles, sostenían la cadira—; aquest era un cavaller que anave molt gentilment vestit, a tall de traginer, ab sos calsons y capotillo de satí molt brodat, ab sa barretina de traginer, y xuriaques y daga de traginer, però molt guarnida de plata, ab sa xarpa y carabaça, de modo que anave molt bé. Tras de totas aquexas asè-[16r]milas venían reys de moltas nasions, vestits cada hu a son modo, ab molts criats —cada hu vestit comforme la usansa de sa terra, ricament vestits—, y los criats tots ab ses llureyes, fins a moros y negres y índios, ab molta diversitat de plomas y de vestits; los reys anaven a cavall y los criats a peu, los quals eren molts. Venían aprés vuyt cavallés vestits a la espanyola, ab ungarina 4 de vellut negre, llargas fins a prop de genoll y girats los faldons darrera, y estaven folrrades de espulins; 5 anaven de dos en dos, a cavall, ab ses goldrapes llargas guarnides de diversitats de papés de colós y or barberí, 6 ab ses llanses dorades, y tots ab mascarilla; y cada parell aportava sa color de llureya, tant dels espolins de las giras com de les llureyas dels cavalls: los uns blaus, altros encarnats, altros verts y narenjats, y los criats de cada parell, de la matexa color; aquexos avien de fer córrer a un astaferm. Aprés venien los alabardés de la guarda de la Reyna [del] Catay, ab son capità de la guarda, los quals eren molts, que n’i avia de totes nasions, axí de tudescos com suÿsos y alemanys y altros, vestits cada hu a la husansa de la terra. Aprés venia la Reyna del Catay dins de una llitera tota huberta, tota daurada —que és la matexa que aportave la prinsesa d’Encur 7 quant entrà en Barcelona—: avien vestit un minyó molt polit y molt ricament vestit vert, ab sa corona imperial, ab molta polsera rullada. Y per lo entorn de la llitera anaven molts criats y meninos de la reyna, tots a peu, molt ben vestits. Tras la llitera venien molts cavallés a cavall, com són offisials del palàsio, molt ben posats. Últimament venían quatre carros triunfans, tots posats de papés de colós y entretallats molt rics; y ab aquestos carros anaven sis cavallés, tots armats en blanch, a cada carro, ab son mestre de camp a cada hu. Tot assò donà una volta per lo Born, saludant a sas altesas que estaven en lo balcó dit, y los carros se n’aturaren, dos a cada cap de Born.