Miquel Parets - Crònica. Volum III

1.El dia 25 d’octubre de 1646 el Consell de Cent decidí fer una lleva de mil homes, donant-los trenta rals d’entrada i tres de sou ( MNA , vol. XIV, p. 198).

2.Joan d’Argensola Copons i Clariana, diputat militar.

[29.] De la mort del prínsep de Espanya don Baltesar de Àustria

Estant en lo mitx de aquexes confusions, vingué nova en Barselona de com, als 9 de octubre 1646, era mort lo fill del rey de Espanya, don Baltesar, lo qual no·n tenia altro, y era de edat de diset anys, que ja ana-[14r]ve a la campanya; y morí en Seragoça, de malaltia natural. 1 Y lo rey restà sol ab una filla, y com en Espanya les donas, a bé que erétian, réstan ab molta confusió sobre los casamens, veyent-se viudo lo rey d’Espanya, tractà de casar-se ab la filla de sa germana, filla de la reyna de Ungria [i del] que ja vuy era emperador de Alemanya. 2

1.De la correspondència de Felip IV amb la monja María Jesús de Ágreda recollim dos breus fragments sobre aquesta mort sobtada. Amb data de 7 d’octubre de 1646, des de Saragossa, el rei li escriu: «desde ayer acá tengo a mi hijo muy apretado de una gran calentura; empezóle con grandes dolores del cuerpo que le duraron todo ayer, y hoy está delirando todo el día». I tres dies més tard, el 10 d’octubre, li comunica: «Anoche, entre ocho y nueve, expiró, rendido en cuatro días de la más violenta enfermedad que dicen los médicos han visto nunca», Carlos Seco Serrano (ed.), Epistolario español IV. Cartas de sor María de Jesús de Ágreda y de Felipe IV , Madrid, 1958, pp. 81 i 82.

2.Es refereix a Marianna d’Àustria, filla de Maria d’Àustria i de Ferran III, emperador romanogermànic i arxiduc d’Àustria. Marianna d’Àustria es casarà, el 1649, amb el seu oncle, i rei d’Espanya, Felip IV. Vegeu el cap. 78 (f. 26v del present ms.).

[30.] De la salva que la Siutat va fer per la victòria de Dunquerque

Diumenja, als 11 de noembre 1646, vingué carta de la reyna de França a la siutat de Barcelona, donant-li avís de com lo serenísim duch d’Anguien, 1 fill del prínsep Condé, avia rendida la siutat de Dunquerque y sas fortalesas y lo port. Que era una siutat molt fortíssima, que era lo port de Flandes, a ont estaven los vaxells tan anomenats de Dunquerque, que aportaven la provisió des de Espanya a Flandes. Y també prengueren alguns vexells en lo port, y molta artilleria, que y avia molts fortins y baluarts. 2

Y en tenir la nova la Siutat, encontinent anaren a la Seu a donar gràties a Nostro Senyor de la victòria, cantant lo Te deum laudamus y fent tirar tota la artilleria dels baluarts; y al vespre, a toch de oratió, també tornaren a fer la matexa salva. La qual causà molt gran alegria a tot lo poble, per ser siutat tan forta, que may s’o pensaven que la rendisen.

1.Lluís II de Borbó, duc d’Enghien (1621-1686), mariscal de França, més conegut com el “Gran Condé”, fill d’Enric II de Borbó-Condé. Una monografia biogràfica actualitzada a Dominique Paladilhe, Le Grand Condé , París, 2008.

2.La capitulació de Dunquerque fou el 24 d’agost.

[31.] De com los castellans socorregueren Lleyda, y lo retirar-se nòstron exèrsit

Avia un mes y mitx que los castellans tenían lo exèrsit dins de l’Urgell y eren senyós de tot lo Urgell, y se pot dir que tenien asetiat nòstron exèrsit dins las trinxeres, que no y dexaven entrar viures sinó ab molt perill. Y ab lo tems que estigué aquí, trassà alguna trassió a cop de dinés, comforme usa Espanya, la qual se dirà en son lloch. Y axí, juntà altra vegada son exèrsit y formà altra vegada lo camp, y se posà altra vegada devant las trinxeres, de la part de las forcas, y plantaren una bateria com qui vol batre las trinxeres. Y, en aquex tems, tornaren a posar lo pont de barques que ells aportaven, ab carros, en son exèrsit; y com lo tingueren posat, feren passar quatre mil homes de dallà, ab lo socorro que aportaven per posar dins Lleyda. Y com los nostros, des de las trinxeres, veyen que passaven de dellà lo riu, pensaven que ja retiraven lo camp y estaven molt alegres.

Però los fou molt al revés, que, passats que foren los quatre mil homes ab lo socorro, ab infanteria y cavalleria, aquell matex vespre, que eren als 21 de noembre 1646 —lo qual feya molt gentil lluna—, 1 lo restant de l’exèrsit que restà de part desà lo riu se posà devant les trinxeres y, a las deu oras de la nit, entraren per lo fortí de Rebé, que és lo que presumien que féu la trasió, 2 pus entraren dins lo fortín sens tirar ningun tret, perquè aquella nit lo cabo ne avia treta la major part de la gent ab títol de que lo enemich avia ja passat lo riu. Y axí, hi entrà lo enemich sens costar-li res y se féu senyor del fortín y de las pesses, las quals estaven carregades de bales de mosquet; y va-y entrar moltísima de gent.

Y com los dels fortins de prop d’ells se n’adonaren, tiraren algunes pessas de avís, demanant socorro y cridant tots alarma. Y abans no arribà lo avís al quartel del rey, que y avia una llegua de distànsia, ja·s foren molt fortificats dins lo fortín, y ne prengueren algun altro de prop. Y de prompte hi acudí socorro de nostra gent, que fou lo regiment de la Marina y lo tèrsio de don Hieroni Tamarit, que era del batalló; lo qual dit don Hieroni Tamarit morí en defensa de dits fortins, y era un animós cavaller y bon català. De modo que, en la nit, hi agué una gran confusió, que no se sabia a ont avien de anar a socórrer, perquè casi tot lo exèrsit dels castellans era ja dins las trinxeres, y ells tiraven moltes artilleries de bales de mosquets que mataven molta gent nostra, de modo que del regiment de don Hieroni Tamarit n’i restaren molt pochs de vius, y del regiment de la Marina també n’i moriren molts, y del regiment de Rebé també, y molts de altros. Com lo virey, que era lo compte de Aucourt, arribà ab son socorro, ja véu que los castellans eren tots dins las trinxeres, y véu que ja estave tot perdut, féu lo que pogué en defensar que no arribassen dins dita plaça. Però fou altra cosa: que los quatre mil que tinch dit que passaren lo riu ab lo socorro, passaren de l’altra part de las trinxeres y, com totom era acudit allà a ont éran los apretos, trobaren las trinxeres molt desgornides y sens ningun perill, ni trobar qui·ls fes quantre, entraren la cavalleria y infanteria ab lo socorro, y no pararen fins que foren [14v] dins Lleyda. Y com los de dintre veren lo socorro, comensaren a cridar victòria y fer senyals de foch demostrant tenir lo socorro dintre. Y de prompte hisqué la cavalleria que hera entrada dintre, per afavorir als altros.

Y com sa altesa véu que exia tanta cavalleria de dintre, conegué que ja la plaça estave socorreguda, y que no y avia ningun remey de pendre-la, comensà, de bella nit, a fer retirar tot son exèrsit per la part de Balaguer, fent retirar lo que pugué, a bé que no pogué retirar molta cosa. Y la pelea durà de las deu de la nit fins a les quatre tocades de la matinada, y sempre ab la lluna; que morí molta gent de totes pars. Don Joseph d’Ardena, governador de la cavalleria catalana, fou ferit de una bala de mosquet en la cuxa, que anà molt tems ab dues croses, però curà.

Tornem ab lo retirar-se, que sa alteza no pogué retirar sinó una pessa de artilleria, y n’i restaren més de vint dins las trinxeres y grandísimes monisions de bocha y de guerra, que ja tenían dins las trinxeres totes les monisions y provisions que avien de posar dins Lleyda quant seria rendida, que era molt gran cantitat, y de axò no se’n pogué reservar cosa. 3 Y axí, totom se salvà la vida com pogué, fugint ab molta pressa devés Balaguer, que lo enemich los anave a la saga. Las riqueses que los marxans dexaren dins las trinxeres eren de gran valor, y los vivendés, per lo matex, tendes y serveys de molts cabos, era molta cantitat, de modo que valia grans milanàs lo que restà dins las trinxeres, que totom procurà a salvar la vida com pugué y dexaren lo que tenían dins las trinxeres. Y axí, lo enemich ho recollí tot y posà nostras provisions dins de Lleyda, sens costar-li molta cosa.