Miquel Parets - Crònica. Volum III

Lo que perdé a sa alteza fou la massa confiansa y, de altra part, aver fetas las trinxeres tan 4 grans y tenir pocha gent, que estigué molt de tems sense entrar-li gent, y ab tant de tems de siti y ab los frets que fèyan, que éran vora Sant Andreu, 5 se’ls morí molta gent y molta cavalleria. Y lo enemich vingué reposat y de refresch, y axí, féu bé son negossi y restà victoriós.

1.La batalla, que es va donar entre els dies 21 i 22 de novembre, és coneguda com la “batalla de Santa Cecília”.

2.La brama de la traïció de Mr. Baums, cap del fortí de Rebé, arribà fins a la cort de París. Tanmateix, la raó de la caiguda de la fortificació sembla que fou la debilitat de les seves defenses: una guarnició de trenta soldats inexperts i malalts. Vegeu J. Sanabre, La acción de Francia... , op. cit., p. 313.

3.La desfeta militar francocatalana fou molt important. El nunci Vincenzo Candiotti resumí el desastre en un informe a Roma tot dient: «De esta parte ha habido unas dos mil bajas entre muertos y prisioneros, entre los cuales se cuentan unos doscientos oficiales de consideración y algunos nobles franceses. Además se ha perdido casi toda la caballería, más de la mitad de la infantería; la artillería, que era muy numerosa, y la mayor parte del bagaje». Citat per J. Sanabre, La acción de Francia... , op. cit., p. 312.

4. tan : al ms. «tans»; corregim d’acord amb el sentit.

5.La festivitat de l’apòstol sant Andreu és el 30 de novembre.

[32.] Lo retirar-se sa alteza en Servera y entrar en Barselona

Aprés de aver sucseÿt la desdicha ja dita —que lo enemich avia socorregut la plaça de Lleyda—, sa alteza lo compte de Aucourt se retirà devés Balaguer, fortificant-lo molt bé, dexant-lo ben guarnit de gent y provisions, per temor de que lo enemich no y anàs —perquè anà a Alguayre, 1 a ont los nostros estaven ab bona guarnisió, aportant-hi artilleria, y lo prengueren—; y axí, no gosaren anar a Balaguer perquè estave molt guarnit y molt fortificat. Y avent sa alteza fortificat Balaguer, se’n baxà a Servera ab la demés gent de l’exèrsit, a ont la proveý també, y dexà tot lo gros de l’exèrsit, y ell se’n vingué en Barselona, ab sa guarda y alguns cabos. Y entrà diumenja, als 16 de desembre l646.

Sabent-ho la Siutat, volgué exir a rebre’l, ab molta cavalcada, tots los consellés y diputats, ab molts cavallés, però no hisqueren las companyes, sinó que, al portal de Sant Antoni, quant entrà, tiraren la artilleria y molts mascles, y a l’entrar en palàtio també, de la muralla, tiraren molta artilleria. 2 No entrà ab la alegria que entrà quan tornà de rendir Balaguer, perquè alesores entrà vensedor, y ara entrave vensut; però vingué ab molta salut, que las cosas de la guerra, vuy són les victòries de uns y demà de altros, y per axò, no y ha que desmayar, sinó encomanar-se a Déu, que totes les victòries vénen de sa mà.

1.Alguaire (Segrià).

2.Segons Vincenzo Candiotti, el comte d’Harcourt va entrar solemnement a la ciutat «para evitar que el pueblo no juzgara el accidente como un desastre, y que sus enemigos de la Corte no atribuyeran la entrada privada al poco amor y respeto que el pueblo tiene al Virrey», J. Sanabre, La acción de Francia... , op. cit., p. 313.

[33.] Dels consellés que hisqueren en Barselona, lo dia de Sant Andreu de 1646, per a regir y governar lo any 1647

Fou conseller en cap, dit any, misser Honofre Vila; y conseller segon lo doctor Àlvaro Boser, doctor en medesina; y conseller ters lo doctor Batista Borrell, doctor en medesina; y conseller quart Miquel Garsia, mercader; y conseller quint Piquer, serurgià; y conseller sisè Francesc Ferrer Caparo, perayre. 1 Y aquexos governaren lo any 1647.

1.«Onofre Vila ciutedà; Alvaro Antoni Bosser militar; Hiacynto Borrell ciutedà; Miquel García mercader; Miquel Piquer sirurgià; Francesc Ferrer Caparo perayre. Obrers: Joseph de Urrea ciutedà; Hiacynto Trecerra droguer», informa el MNA , vol. XIV, p. 203.

1647

[34.] De com sa alteza madama Margarida de Lorena, muller de Enrich de Lorena, prínsep de la sanch, compte de Aucourt y virey de Catalunya, va parir en Barselona, y les festes que·s feren en dit tems [15r]

Esent vinguda en la siutat de Barselona madama Margarida de Lorena, muller del compte de Aucourt —cavallerís mayor de sa magestat y prínsep de la sanch, virey y capità general en aquest Prinsipat de Catalunya—, com atràs està dit, en cartes 2; que dita senyora entrà en Barselona als 7 de fabrer 1646, y estigué assí en Barselona regosijant-se ab son marit fins a tant se n’anà a campanya, a la primavera. En aquex tems se féu prenyada, y va parir assí en Barcelona, en lo palàsio a ont estave, en lo pla de Sant Francesc, en la casa que antigament era dels duchs de Cardona, a ont lo dit prínsep avia fetas moltas obras, com està dit.

Y va parir als 8 ho 9 de janer 1647, 1 y va parir un minyó, del qual causà gran plaer al prínsep y a tot lo poble. Y en aver parit sa alteza, los senyós consellés hi anaren a donar-li lo parebién del prínsep, ab molt gust. Y alesoras sa alteza los digué, de paraula, que feya compare, per a ser padrí de dit prínsep, a la siutat de Barselona, y que fesen la comara aquella que ben vist los seria. Los consellés, vist assò, ajuntaren Consell de Sent, fent relatió del que sa alteza los avia dit, y que vesen què s’avia de fer en tal cas; y axí, resolgué lo Consell que, com la siutat de Barcelona era cos fantàstich y que ningú en particular era siutat, que·s fes una junta de teòlechs per a que vesen la siutat si podia ésser padrina y fer crestià dita criatura. Y axí, desliberaren que sí, que lo conseller en cap, ab tots los demés consellés, lo podían fer crestià en nom de tota la siutat; y axí, tornaren ajuntar Consell y tornaren dita rahó, y que vesen qui poria éser la comara. Y axí, lo Consell féu anominasió de presones onrrades y ben entensionades per a que mirasen la dama més prinsipal que era en Barcelona, sols fos donzella, que qualsevol donzella pot éser comara ab un prínsep. Y axí, vist y mirat, anomenaren a dona Maria de Rocabertí, filla de don Miquel de Rocabertí, que tems avia era mort, sols vivia sa mara; era donzella de alguns setze ho diset anys, del millor llinatje de tota Catalunya, y més antichs. Y donà facultat lo Consell, als senyós consellés, que gastasen de la siutat, per a fer dit batex y moltas festes, lo que volguesen; y ells gastaren, com se dirà per avall molt bé, per las festes que·s feren, que foren las següens.

Tingueren junta, lo senyós consellés, quinas festes farían per a dit batetx, y axí, volgueren que fesen les festes de la entrada de la Reyna del Catay, 2 festes molt costosas que avia tems que no s’eren fetes en Barselona. Y la Siutat anomenà los cavallés que avien de ser cabos, pagant-los tot lo gasto a cada hu.

Asenyalaren diada per lo batex diumenja, als 24 de fabrer 1647; y la Siutat féu fer 300 atxes, perquè avia de éser tart; y lo avían de batejar a la Seu. Y com se vingué dit dia, la comara convidà totas las damas de Barselona, que bé·s pot pensar què de riqueses de vestits que n’isqueren, tant com may ne sían exits: la comara aportave una saya de satí encarnat, brodada tota de mà de brodador, y mols aujalis, 3 que valien molts sentenàs de ducats. La comara, ab totas las damas, anà a sercar la criatura a palàtio, totas ab cotxos, que era cosa de vèurer; y era ja entrada de fosch com anaren a la Seu, a ont eren los consellés ab tota la noblesa de Barcelona, catalans y fransesos, y lo virey també, ab uns vestits que era cosa de vèurer. La gent que y acudí no·s pot dir, que las pobres dames, no obstant que era en lo ivern, suaven molt bé y estaven molt magolades 4 de la apretor de la gent y dels vestits que aportaven. Y axí, entraren las damas ab la criatura, ab molta cantoria y música que y avia en la Seu. Batejaren-lo en lo altar major, y lo batejà lo dagà Pau del Rosso, y, entre altres noms que li posaren, fou Ramon Berenguer. Avien fet doser y estrado, a l’altar major, per lo virey. Y en ser batejat, que devien ser de sis a set ores, que en aquell tems era tot fosch però la claridat de las atxes parexia que fos dia, tornà la comara aportar la criatura a palàtio, ab moltísimes atxes, y les dames; y, de allí, las dames la acompanyaren a sa casa, y totes, se’n tornà cada hu en sa casa, a sopar.