Carme Junyent - Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou

«Per formar el femení només cal conèixer i seguir les normes gramaticals de la llengua catalana. Així, usarem ministra i ferrera però no fiscala o gerenta perquè els mots masculins acabats en -l i en -nt són invariables i doncs d’aplicació a homes i dones.»

«Tot i que la forma gerenta no és normativa, se’n recomana l’ús per visibilitzar les dones que ocupen aquest càrrec. No convindria més que hi hagués més gerents (dones) i no caldria el gerenta (mot)?»

«No ho solucionarem perquè l’IEC hagi incorporat recentment la flexió del càrrec de gerent (per fi podrem dir, col·loquialment, ets una gerenta intel·ligenta! ).»

«Que s’ha acceptat gerenta a corre-cuita en el diccionari normatiu, i que no acceptar-hi també amarganta , coenta , lluenta … és com a mínim discutible.»

«El dia 6 d’abril de 2021, la Universitat de Barcelona va fer públic el nomenament de la seva nova gerenta. Coincidint més o menys en el temps, l’Institut d’Estudis Catalans també va nomenar gerenta una dona i aquesta […] va demanar que al contracte hi figurés aquesta forma en lloc de gerent . De resultes d’això, el DIEC va incorporar de seguida la forma femenina gerenta .»

Jo m’he quedat sense paraules. El lector d’aquest llibre hi trobarà opinions molt diverses, fins i tot contràries o contraposades. Vull dir que, en aquest sentit, no cal que esperi doctrina (a fe que, de doctrina, en aquest tema ens en sobra). Hi trobarà arguments, hi trobarà coneixement i, sobretot, hi trobarà seny (que, d’això, sí que en falta). No volem arribar a cap conclusió, ni volem dictar normes. Volem fer saber que no ens enganyen, que seguim lluitant per la igualtat de totes les persones i que la nostra lluita no passa per estrafer la llengua. I sobretot volem dir que som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou.

M. Carme JUNYENT

1.Monzó, Quim. «Catalunya triomfant». La Vanguardia , 27 de maig de 2021, p. 21.

2.Vallejo, Irene. «Rebelde sin pausa». El País Semanal , 8 de maig de 2021.

3.Hellinger, M. i Pauwels, A. (2007) «Language and sexism». Dins: M. Hellinger i A. Pauwels (ed.). Handbook of Language and Communication: Diversity and Change . Berlín/Nova York: De Gruyter Mouton, p. 651-684: «Generally, feminine/female terms are not consistently used; they may be stylistically marked and in many languages carry negative connotations, which makes them unacceptable in neutral, and even in female-specific contexts. By contrast, masculine/male terms are either neutral or carry positive connotations».

4.Més de 300 persones vam omplir l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Hist òria de la Universitat de Barcelona, on vam haver d’anar perquè no cabíem a l’Aula Magna de l’Edifici Històric.

Sociolingüista

@MontserratSendra

La confusió del gènere gramatical amb el sexe biològic i la discussió al voltant de l’ús del masculí genèric com a forma que inclou tots els individus ha generat un debat social sobre com es podria adaptar la llengua perquè donés més visibilitat a les dones. La relació llengua-societat és sempre una relació complexa, perquè combina aspectes lingüístics, socials, psicològics i ideològics i perquè s’emmarca en una estructura social conformada per diferents grups i jerarquies.

Entenent la llengua com a mirall de les desigualtats de la societat, alguns grups van començar a generar un sociolecte incòmode per mostrar verbalment una presa de posició clara davant les estructures patriarcals de poder. Amb la voluntat de canviar les relacions de dominació establertes, van començar a modificar el corpus de la llengua amb nous usos lèxics, morfològics i discursius (fins i tot van buscar nous morfemes per a la funció de masculí genèric: alumnis, alumn@s, alumnxs, alumn·e·s, alumn·s...). Aquest trencament explícit de la norma buscava sacsejar les ideologies i les representacions lingüístiques dels parlants per tal d’eliminar les desigualtats entre homes i dones.

Ara bé, què passa quan aquest moviment de protesta i subversió lingüística és captat pel poder contra el qual volia lluitar? Precisament des de les institucions transmissores de la norma (les institucions públiques, l’àmbit polític, els mitjans de comunicació i el món educatiu) es va adoptar ràpidament aquesta pràctica i van començar a implementar aquests nous hàbits lingüístics, a més de crear guies, cursets i materials de formació sobre com aplicar el llenguatge no sexista - llenguatge inclusiu. Si el moviment feia èmfasi en el trencament de la norma per generar canvis en la consciència, què passa quan el trencament de la norma esdevé norma? Aquesta institucionalització del moviment va suposar, a més, un canvi estètic sense conseqüències palpables per a la població femenina i una forma de blanquejament lingüístic de la discriminació sistèmica de la dona en la societat. Modificar la llengua perquè res canviï, just al contrari del que es pretenia. Així, trobem situacions com les de partits polítics catalans que utilitzen sistemàticament el femení genèric però que quan es denuncia un cas d’assetjament contra una dona protegeixen l’agressor; o alts càrrecs que feien broma explicant que triaven les conselleres en funció de qui tenia els pits més grossos sense que això comporti cap dimissió.

Dos fenòmens posen en entredit la continuïtat del moviment: d’una banda, aquesta perversió dels objectius inicials contra els quals havia nascut; de l’altra, l’emergència de noves concepcions del gènere (gènere fluid, persones agènere, bigènere...) que trenquen el debat binari entre homes i dones. Ser subversiu comporta ara, doncs, no seguir les noves convencions de desdoblament i adaptacions establertes per les institucions? Segurament la millor recomanació que podem fer és la d’aplicar el sentit comú (adaptar les referències individuals, d’oficis i càrrecs; evitar les expressions discriminatòries o els usos estereotipats, etc.), sabent que no és el codi lingüístic qui produeix la discriminació sinó l’estructura social (i és aquí on cal situar els esforços). Recargolar la gramàtica o la morfologia, allargar i complicar els textos té poc impacte real en la modificació de les desigualtats, ja que la llengua per si sola no té tanta força ni tant de poder. És el patriarcat, amics!

Professora agregada de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona

@NeusNogue

Sobre el masculí genèric i altres aspectes de la llengua que sovint es consideren sexistes i es miren d’evitar (forçant la morfologia, la semàntica i la sintaxi), després d’uns quants anys de pensar-hi, d’informar-nos-en i d’observar-ne els usos, ara sabem:

• Que no hi ha una correlació directa entre gènere gramatical i sexe.