Marco Magrini - Cervell - manual de l'usuari

Són petites, però mengen molt. És per això que les de micròglia entren en la categoria de les cèl·lules macròfagues. El cervell està substancialment aïllat de la resta del món gràcies a la barrera hematoencefàlica [▸38], que no deixa passar els agents infectius de grans dimensions. Però si alguna cosa estranya aconsegueix travessar-la, les micròglies —distribuïdes per tot l’encèfal, però també per la medul·la espinal— es llancen a l’atac per destruir els invasors i atenuar la inflamació que han provocat.

Més petites que totes les altres cèl·lules glials, s’ocupen constantment de mantenir controlat l’ambient que envolta les neurones i la seva salut, així com la de les altres cèl·lules glials i dels vasos sanguinis.

Les estrelles del cel, és sabut, són només enormes pilotes rodones compostes de gas. I, tanmateix, en moltíssimes cultures, són dibuixades amb cinc, sis o set punxes, a causa de la difracció òptica produïda per l’atmosfera o —més simplement— de l’astigmatisme de l’observador. Per la vaga semblança que tenen amb les estrelles de punxes reben el seu nom els astròcits, les cèl·lules glials més difuses.

En el microcosmos encefàlic, on el nombre de neurones no és gaire allunyat del de les estrelles de la galàxia, els astròcits són com un univers paral·lel. I, malgrat que fins fa 25 anys només eren considerats una estructura de suport, avui és impossible subestimar-ne la importància.

Les cèl·lules (almenys la majoria) amb forma d’estrella mantenen lligat el cervell i contribueixen a la complexa estructura de la massa cerebral. S’ocupen després de mantenir l’homeòstasi. Emmagatzemen i distribueixen l’energia. Defensen l’encèfal d’atacs moleculars externs. Reciclen els neurotransmissors. Embolcallen les sinapsis i controlen que el sistema de transmissions funcioni regularment. I la llista podria continuar.

Tots els apassionats de la hi-fi, com antigament s’anomenava la música reproduïda en “alta fidelitat”, saben que els cables que connecten el plat amb l’amplificador i l’amplificador amb els altaveus han d’estar ben aïllats: per transmetre fidelment les freqüències i per no rebre interferències. Sembla que ho sàpiguen bé, també, els oligodendròcits (del grec, ‘cèl·lules amb poques branques’), la feina dels quals és justament aquesta: aïllar els axons de manera que el sistema de transmissió dels impulsos elèctrics funcioni correctament.

No és pas poca cosa. Cada oligodendròcit es pot connectar tranquil·lament amb una cinquantena de neurones diferents i revesteix els axons amb una beina feta de molts estrats de mielina —una barreja de greixos i proteïnes que va canviar el curs de l’evolució—, embolicats l’un damunt de l’altre. Si avui dia vostè pot apreciar una velocitat de transmissió dels impulsos elèctrics neuronals de fins a 200 metres per segon és perquè la beina mielínica produïda pels oligodendròcits permet als axons tenir unes prestacions autènticament d’alta fidelitat.

A més de les neurones, de les cèl·lules de neuròglia i del complicadíssim microcosmos molecular que les fa funcionar, el seu cervell està moblat físicament amb uns altres dos aparells fonamentals per a la seva supervivència, els quals, no pas per atzar, tenen a veure amb la sang, amb l’aigua i amb els respectius sistemes hidràulics.

Molt abans que els éssers humans inventessin els filtres per als aquaris, els filtres per a l’aire condicionat i fins i tot els cigarrets amb filtre, l’Evolució ja havia dotat el cervell de vostès amb un enginyós sistema de filtratge anomenat barrera hematoencefàlica .

Les cèl·lules endotelials del sistema nerviós central tenen unes juntures més estretes que només permeten a certes molècules travessar-les i arribar al cervell transportades pel corrent hemàtic. Hi tenen accés lliure l’aigua, que hidrata el cervell; la glucosa, que el nodreix; els aminoàcids, que l’aprovisionen de matèries primeres, i poca cosa més. El pas, en canvi, està barrat a totes les molècules indesitjables, en particular toxines i bacteris.

Gràcies al filtre que vostè porta de fàbrica, les infeccions del cervell són un cas infreqüent. Però la pega és que, en cas d’infecció, la barrera hematoencefàlica tampoc permet el pas dels fàrmacs fets de grans molècules ni de la immensa majoria d’aquells que estan fets de molècules petites. La recerca està provant de desenvolupar fàrmacs nanomoleculars (de l’ordre de les milmilionèsimes de metre) capaços de travessar el filtre cerebral.

El cervell flota. Un líquid especialitzat, transparent i incolor, compost en bona part d’aigua, li fa de coixí per tal que no resulti esclafat pel seu propi pes.

S’ha calculat que l’encèfal, amb els seus gairebé 1.350 grams, quan flota en el líquid cerebroespinal té una massa corresponent a 25 grams. En compensació, aquest fluid serveix per a unes altres quatre funcions, més que vitals.

Protegeix, però només parcialment, el cervell en cas de topades (cap futbolista hauria rematat de cap les velles pilotes de cuir si hagués sabut què hi havia realment dins la caixa craniana). Fa la neteja de la casa en qualitat de principal component del sistema glimfàtic, anomenat així perquè s’assembla al limfàtic, però és regulat per les cèl·lules glials.

A més, gràcies als seus mecanismes de regulació, tot i que el cervell produeix cada dia si fa no fa mig litre de líquid cerebroespinal (anomenat així perquè també es troba a l’espina dorsal), un recanvi constant fa que només entre 120 i 160 mil·lilitres es trobin circulant alhora entre el cervell i la medul·la. Sense aquesta funcionalitat de sèrie, la pressió cranial seria insostenible per a la circulació sanguínia, que faria una isquèmia.

El líquid —contingut per les meninges, les membranes que embolcallen l’encèfal— és produït en el sistema ventricular, un complex de quatre cavitats cerebrals interconnectades, i descarregat a la sang. En virtut d’aquest circuit d’intercanvi, manté també l’estabilitat química de la màquina cerebral flotant.

3Molts llibres fan constar la xifra de cent mil milions de neurones com a nombre aproximat. Segons un estudi del 2009 (Federico Azevedo, Suzana Herculan-Houzel i altres, Equal numbers of neuronal and nonneuronal cells make the human brain an isometrically scaled-up primate brain ), són un 14% menys.

4Observades al microscopi electrònic, les espines realment s’assemblen a les fulles, cosa que no passava amb els microscopis òptics usats pels pioners de la neurociència.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.