Marco Magrini - Cervell - manual de l'usuari

En canvi, tot just a partir dels anys setanta del segle passat vam descobrir que era veritat justament el contrari: el cervell és en un canvi constant. És més, el canvi és el fonament mateix dels seus mecanismes. Els efectes d’aquesta propietat, anomenada plasticitat cerebral , [PLASTICITAT, 71] van més enllà d’allò que és imaginable. El cervell és un potent ordinador, asíncron i paral·lel però que, a més a més, és capaç de readaptar tot sol el seu propi maquinari.

El maquinari cerebral, format per àtoms i molècules endreçats de manera enginyosa, empaqueta uns 86 milers de milions de neurones en un encèfal d’un quilo i mig. Atès que cada neurona pot disparar i inundar de senyals milers de neurones adjacents fins a 200 vegades per segon, hi ha qui ha estimat que el cervell pot executar fins a 38 milers de bilions d’operacions per segon. Aquella història que diu que els éssers humans només fan servir un 10% del seu cervell és una falòrnia. [MITES QUE CAL DESMUNTAR, 198] Però el fet és que aconsegueix fer tot això consumint menys de 13 watts. No hi ha cap supercomputador en el món que pugui superar la capacitat de càlcul d’un cervell humà (la vista, l’oïda o la imaginació també són “càlculs”), i encara menys la seva extraordinària eficiència energètica. I això només és el començament.

Gairebé totes les cèl·lules del cos humà neixen i moren, sense parar. Totes llevat de les cèl·lules neuronals, les úniques que l’acompanyen al llarg del camí de l’existència, des del primer fins a l’últim dia de la seva vida. [FINAL DE LA VIDA, 203] De fet, són les que produeixen allò que vostè és. La personalitat, les capacitats i el talent, l’erudició i el vocabulari, les inclinacions i els gustos, fins i tot els records del passat estan inscrits d’alguna manera en l’arquitectura neuronal personal. [PERSONALITAT, 143] Tan personal que no hi ha en el món cap altre cervell igual que el seu, encara que vostè tingués un bessó o una bessona.

Doncs bé, la màquina en qüestió fins i tot està en condicions, dintre de certs límits, de corregir els defectes del seu maquinari. Quan una àrea cerebral és danyada accidentalment, el cervell tot sovint és capaç de reprogramar-se, de traslladar a una altra banda les connexions que falten i, en substància, d’ajustar-se tot sol. [VISTA, 103] I si això passa alguna vegada a gran escala (com en el cas de la pèrdua de la vista, quan les àrees cerebrals inutilitzades es posen al servei dels altres sentits), passa contínuament a petita escala, perquè, quan ens fem vells, moltes neurones moren i ja no retornen. Però les que queden vives saben com fer-ho per reorganitzar-se de manera que l’edat que avança no tingui conseqüències fatals. [ESTRATÈGIES DEL CERVELL, 215] No ho demanéssiu pas a un processador de silici, en el qual un sol transistor defectuós pot aturar l’artefacte sencer.

Quan parlem de reorganitzar les sinapsis, però, els 150 bilions de connexions entre neurones que calculem que hi ha, el cervell no necessita fer front a una emergència. Ho fa tot sol, espontàniament.

La influència d’una neurona sobre cadascuna dels centenars de neurones connectades a ella pot ser molt forta, molt feble o qualsevol dels graus intermedis, segons la solidesa i la força de cadascuna de les sinapsis. Hi ha una espècie de norma, enunciada pel científic canadenc Donald Hebb l’any 1949: “Neurons that fire together, wire together”. Les neurones que es disparen juntes s’acoblen i reforcen el seu lligam recíproc. És així com el cervell es reorganitza constantment: creant sinapsis noves, reforçant les velles, eliminant aquelles que ja no serveixen. [ENGEGADA, 81] Un gran nombre de funcions cerebrals, començant per l’aprenentatge, depenen d’aquest ajustament constant de les connexions sinàptiques i de la seva força i solidesa. En resum, al contrari d’allò que hem cregut durant segles, el cervell humà no és de cap manera ni estàtic ni immutable:

• en alguns casos es pot autoreparar;

• un nen “endarrerit en els estudis” pot aprendre a aprendre. Només cal ensenyar-li a fer-ho i encoratjar-lo en lloc de mortificar-lo; [APRENENTATGE, 157]

• un mal costum qualsevol, desagradable o excusable, pot ser abandonat. Una dependència greu, com la del joc, pot ser controlada i dominada; [HABITUDS I DEPENDÈNCIES, 186]

• una anciana pot mantenir la memòria d’un jove adult, si no deixa d’aprendre i d’esforçar-se cerebralment; [APRENENTATGE PERMANENT, 207]

• contràriament, una simple condició d’estrès prolongat, i ja no diguem una síndrome d’estrès posttraumàtic, produeixen canvis no desitjats i de llarga durada a les connexions cerebrals. [ESTRÈS CRÒNIC, 190]

Atenció: en qualsevol cas, un funcionament imperfecte de la màquina cerebral pot implicar patologies o altres respostes no desitjades que queden fora de l’abast, simplement divulgatiu, d’aquest manual [NOTES LEGALS, 239] i que requereixen consell i atenció per part de professionals especialitzats. [DISFUNCIONS, 193]

L’usuari d’un cervell que funciona pot descobrir que, gairebé sempre a través d’una volició —d’un acte de voluntat—, està en condicions de modificar, ajustar, sintonitzar almenys en part la seva configuració sinàptica. [TAULER DE CONTROL, 149] Que al capdavall, i resumidament, és tant com dir la seva vida.

A l’espera de fer la coneixença d’algun extraterrestre amb una intel·ligència superior, el cervell de l’ Homo sapiens continua sent la cosa més complexa, sorprenent i fantàstica de l’univers. La complexitat és allò que fa les neurones capaces de produir el pensament, la intel·ligència i la memòria, tot a la mesura de cadascun dels usuaris. És sorprenent que aquesta mena de màquina biològica superi encara de molt, per capacitat de càlcul i per eficiència, totes les màquines del món. És fantàstic fer-hi una passejada.