Begoña Torres: 100 moments estel·lars de la medicina

Begoña Torres i Pasqual Bernat

Begoña Torres (Barcelona, 1960). És professora d’Anatomia i Embriologia Humana a la Universitat de Barcelona, doctora en Biologia, llicenciada en Humanitats i logopeda, i acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Ha rebut el Premi Medicina i Sanitat Comarcals de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i el XIX Premi d’Història de la Medicina Catalana “Oleguer Miró i Borràs” del Col·legi de Metges de Barcelona. Els seus àmbits de recerca són la comunicació humana i la història de la medicina, dels quals ha escrit nombrosos llibres i articles científics.

Pasqual Bernat (Barcelona, 1958). És doctor i màster en història de la ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador de l’Institut d’Història de la Ciència d’aquesta universitat. Soci fundador de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’IEC, el seu àmbit principal de recerca és la història de les ciències de la vida, en particular la dels segles XVIII i XIX. També treballa sobre la història de la ciència en els àmbits geogràfics locals i en les relacions entre literatura i ciència al llarg de la història. Ha escrit diverses monografies i nombrosos articles sobre aquests temes.

Probablement podem afirmar que la medicina és una de les disciplines científiques més vinculades a la condició humana. El seu recorregut històric és llarg i intens, ple d’idees, conceptes, teories, mètodes i pràctiques que en el decurs dels temps han maldat per restablir la salut i el benestar físic i emocional de les persones. Us convidem, doncs, a fer una passejada per la història de la medicina que us durà des de les primeres formulacions mèdiques fins als avenços més significatius del segle XX. Un recorregut pels moments estel·lars de la pràctica mèdica amb els fets que els han bastit i les anècdotes, llegendes i personatges que els han acompanyat. Un viatge apte per a tothom, relatat amb un llenguatge planer, sense tecnicismes ni conceptes complexos, i amb la voluntat de proporcionar al lector una idea global de l’evolució del progrés de les ciències mèdiques en la història de la humanitat.

Primera edició: octubre del 2021

© del text: Pasqual Bernat López i Begoña Torres Gallardo

© de l’edició:

9 Grup Editorial

Cossetània Edicions

C/ de la Violeta, 6 • 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91

cossetania@cossetania.com

www.cossetania.com

Disseny i composició: 3 x Tres

ISBN: 978-84-1356-108-0

Producció de l’ePub: booqlab

L’instint de supervivència és una de les característiques fonamentals de tots els éssers vius. L’espècie humana comparteix aquesta pulsió d’una manera conscient. Al llarg de la història, les dones i els homes de tots els temps han vetllat per eliminar qualsevol amenaça o adversitat que pogués posar en perill les seves vides. Les malalties, les ferides o tot trastorn físic que pugui amenaçar l’existència s’han combatut sempre amb decisió. Els curanderos de les tribus ancestrals van ser els primers que es van dotar d’un conjunt de tècniques i pràctiques encaminades a restablir la salut. Un corpus de coneixements que al llarg de la història no ha fet res més que eixamplar-se i que ha donat lloc al que coneixem com a medicina, un veritable art de la salut i que, amb la figura del metge, dipositari dels coneixements i les tècniques de la curació, constitueix un dels pilars fonamentals del coneixement i la cultura de la civilització humana.

La medicina, doncs, com a ciència de la salut té un llarg recorregut històric, ple d’idees, conceptes, teories, mètodes i pràctiques que en el decurs dels temps han maldat per restablir la salut i el benestar físic i emocional de les persones. Amb aquests 100 moments estel·lars de la medicina que us disposeu a llegir volem resseguir l’evolució històrica de les arts de la curació. Són 100 episodis que, com tota tria, no pot ni pretén abastar tot el camp de la història de la medicina, però que s’ha intentat que representin les principals fites assolides.

Us convidem, doncs, a fer una passejada per la història de la medicina que us durà des de les primeres formulacions mèdiques de la més pregona antiguitat fins als avenços més significatius del segle XX. Un recorregut que fareu aturant-vos en els moments estel·lars de la pràctica mèdica, per conèixer els fets que els han bastit i les anècdotes, llegendes i personatges que els han acompanyat i els han convertit en fites senyeres de la història de la medicina. Un viatge apte per a tothom, relatat amb un llenguatge planer, sense tecnicismes ni conceptes complexos, i amb la voluntat de proporcionar al lector una idea global de l’evolució del progrés de les ciències mèdiques en la història de la humanitat.

Trobem les primeres clares referències a la medicina en les civilitzacions antigues d’Egipte i Mesopotàmia.

Els textos mèdics més antics a Mesopotàmia corresponen al III mil·lenni abans de Crist (c. 2700 aC). S’hi troben conjurs per combatre les picades dels escorpins o les mossegades de les serps, així com remeis per a l’home o els animals. Cap a mig mil·lenni ja es troben textos on s’esmenta el metge. De l’època de la III dinastia d’Ur (c. 2100-2000 aC) daten uns textos on s’hi troben indicacions terapèutiques precises per a la preparació de cataplasmes i altres medicaments.

Però aquesta medicina mesopotàmica no estava exempta d’un component màgic, com ho posen de manifest unes cartes procedents de Mari (Babilònia, c. 1800 aC), on es mostra que el tractament del malalt el duien a terme el metge i el conjurador. També el vident intervenia cercant la causa de la malaltia a partir de les seves arts endevinatòries. Les malalties sovint es creien causades per una possessió del dimoni o dels esperits dels morts. El seu origen se cercava en la bruixeria, en la ira dels déus, en la transgressió d’algun tabú...

Gràcies a tauletes d’argila datades en el I mil·lenni abans de Crist, sabem que els babilonis també disposaven d’un gran nombre de teràpies a partir de l’ús de medicaments.

Pel que fa a Egipte, l’estudi de les mòmies permet obtenir informació sobre les malalties i els remeis que es feien servir per curar-les. També la traducció de fonts escrites, com els papirs (els més antics del quals es poden datar entre el 2500 i el 2000 aC), ha permès constatar l’alt nivell assolit pels metges egipcis.

Una de les fonts principals de la medicina faraònica és el Papir Ebers , en el qual es recullen diverses especialitats mèdiques, encara que es dedica més espai a les malalties internes, principalment les de l’estómac i, en general, les relacionades amb l’aparell digestiu i els seus efectes en la salut. També hi ha un apartat dedicat als remeis específics per als nens, com per exemple calmants per a quan criden massa.

Una altra font important és el Papir Smith , que està dedicat a les ferides. Els seus continguts s’estructuren de manera molt ordenada, començant pel cap, on es tracten les fractures de crani. En tots els casos es presenta la informació començant pel tipus de lesió, seguit del diagnòstic, el veredicte (si és curable o no) i el tractament.