Autores Varios - Documents de la pintura valenciana medieval i moderna III

CXXX florins d’or comuns de Aragó, los quals li darà en aquesta forma, ço és, XXX florins feyt lo retaule de fusta, et, acabat lo dit retaule de pintar e posar en casa del dit micer Bernat, darà e pagarà los restants cent florins. Et per açò attendre e complir lo dit micer Bernat obligà sos béns, et cetera .

Testes, Raymundus Piquer et Petrus Carcassona, presbiteri Valentie .

Die iovis, XXIIa septembris anni predicti, dictus Petrus Nicolai fecit apocam domino Bernardo Carsí de triginta florenis, quos habuit numerando in presentia notarii et testes, et cetera .

Testes, discretus Iacobus Carsí, presbiter, et Anthonius Roig, baxiator .

Die iovis, XXIIIa martii anno a Nativitate Domini MoCCCCo secundo, dictus Petrus Nicolai fecit apocam de residuis centum florenis, quos habuit numerando, et cetera .

Et nichilominus ambo, Bernardus de Carcino et Petrus Nicolai, reputantes se contentos super facturas retrotabuli supradicti et pretio memorato, voluerint instrumentum predictum cancellari .

Testes, Aparicius Martini, çabonerius, et Iacobus Çaera, clericus, Valentie .

43 .

1401, agost, 19. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla .

AMV, Manual de Consells , A-22, f. 127.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

44 .

1401, setembre, 9. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla .

AMV, Manual de Consells , A-22, f. 130.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

45 .

1401, setembre, 12. València.

Àpoca de 450 sous signada per Domingo de la Rambla, pintor i ciutadà de València, a Lluís de

Castellví, senyor de Carlet, i Pere de Castellví, senyor de la vall de Xaló, germans, per cinquanta escuts francesos .

APPV, Protocol de Llorenç Saragossà , núm. 18.439.

Cerveró, 1963, p. 133; 1964, p. 88.

[…]

Noverint universi quod ego, Dominicus de la Rambla, pictor, civis Valentie, gratis et scienter confiteor et in veritate recognosco vobis, honorabilibus Lodovico de Castellví, militi, domino loci de Carleto, et Petro de Castellví, domino vallis de Exaló, fratribus, habitatoribus Valentie, licet absentibus, et vestris, quod dedistis et solvistis mihi mee omnimode voluntati numerando, in presentia notarii et testium infrascriptorum per manus Franciscii […], solventis de peccunia dicti Petri de Castellví, omnes illos quadringentos quinquaginta solidos regalium Valentie quos vos, dictus Lodovicus de Castellví, mihi confessus fuisse debere pro dicto Petro de Castellví, ratione quinquaginta clipeorum sive scutis franceses , quos ego feci ad opus dicte Petri de Castellví, ad rationem IX solidos pro cuilibet clipeo, cum publico debititii instrumento Valentie confecto XXVIII adie mensis aprilis anni presentis et infrascriptis in posse discreti Martini de […], notarii publici, quoquidem instrumentum debi[…] et […] cancellari in sua […] mihi nec meis […] possunt prodesse nec […] vestri in aliquo obesse seu nocere […]. Et quare rei veritas sic habet […] scienter omni exceptioni peccunie predicte non numerate et a vobis non habite et non recepte ratione predicitur et doli, in cuius rei testimonium facio vobis fieri et tradi hoc [presens] publicum instrumentum ad habendum memoriam in futurum. Quod est actum Valentie.

Testes huius rei sunt Nicholaus Ferrer, sellerius, et Franciscus Orgillès, sagio, Valentie cives.

46 .

1401, setembre, 17. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla .

AMV, Manual de Consells , A-22, f. 132.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

47 .

1401, setembre, 22. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla .

AMV, Manual de Consells , A-22, f. 134.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

48 .

1401, setembre, 28. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla .

AMV, Manual de Consells , A-22, f. 135.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

49 .

1401, octubre, 1. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla .

AMV, Manual de Consells , A-22, f. 137v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

50 .

1401, octubre, 2. València.

Clam de Joan Manyes, picador, contra Domingo Garcia, pintor, per haver-li trencat la pau i treva .

ARV, Justícia Criminal , núm. 16, mà 10, ff. 23v-24.

En Johan Manyes, picador, se clama d’en Domingo Garcia, pintor, afermant que li hauria trencat sagrament e homenatge, pau e treva feta e fermada en poder del lochtinent criminal, ço és, d’en Miquel Pérez, torner, qui tenia per en Miquel de Calatayú, lochtinent ordinari, la qual havia rebuda en Francesch Çaragoçà, notari, requirent aquell ésser pres e los béns ésser scrits.

Die martis, IIIa octobris dicti anni , denant lo dit justícia lo dit en Johan Maynes renuncià als dits clams, et cetera , lo justícia recepit , et cetera , sine preiuditio domini regis, et cetera .

Aquests són los béns qui foren atrobats dins la casa del dit en Domingo Garcia: Primo , un lit de posts ab sa màrfega e matalaf e travesser. Ítem, una flaçada. Ítem, un parell de lançols. Ítem, una taula. Ítem, un banch.

En Ramon Real, tapiner, caplevà los dits béns e tants de altres clars e desembargats que basten a XX lliures, et cetera , sots pena de la mitat. Renuncià, obligà, et cetera .

Testes, qui supra .

Die mercurii, IIIIo octobris anno a Nativitate Domini MoCCCCoIIo , lo dit honorable justícia de voluntat de la part, com haja renunciat als dits clams, e de voluntat d’en Pere d’Anglesola, notari, procurador fischal del senyor rey, per ço com affermave lo dit fischal que lo dit en Domingo Garcia se seria composat per mig florí ab los justícia, per ço com aquell seria pobre, e per ço com seria stat pregat per lo noble en Loís d’Abella, mana cancel·lar e à per cancel·lada la dessús dita capleuta de béns feta per lo dit en Ramon Real, tapiner.

51 .

1401, octubre, 2. València.

Clam de Francesc Tomàs, pellisser, contra Johan Llàtzer, pintor, per haver ferit el seu fill Bernat .

ARV, Justícia Criminal , núm. 16, mà 10, f. 24.

En Francesch Thomàs, pellicer, se clama d’en Johan Làzer, pintor, afermant que li havia nafrat son fill Bernat Thomàs e li hauria levat una cota e un punyal, requirent aquell ésser pres.

52 .

1401, octubre, 2. València.

Pau i treva signada entre Joan i Genís Manyes, germans, picadors, i Domingo Garcia, pintor i picador .

ARV, Justícia Criminal , núm. 16, mà 10, ff. 25v-26.

En Johan Manyes e en Genís Maynes, germans, picadors, per si e per sos valedors, de una part, et en Domingo Garcia, pintor e picador, per si e sos valedors, de la part altra, attenents que entre les dites parts seria stada soscitada qüestió, brega e contrast, perquè per reverència de nostre senyor Déu e intervenints algunes bones persones, e en special lo noble mossèn Loys d’Abella e l’onrat n’Alfonso Roiç de Corella, feren e fermaren pau perpetual elles, dites e nomenades parts, e eren a cent e hun any, en poder del honorable mossèn Francesch d’Esplugues, cavaller, justícia de la ciutat de València en lo criminal, axí com a justícia ordinari, e feren cascuna de les dites parts de mans e de bocha en poder del dit justícia sagrament e homenatge, enaxí que·s prometeren la una part a l’altra e l’altra a l’altra adinvicem que no·s faran ni fer faran ells ni altri per ells ne per interposades persones, de nit ni de dia, palesament ni amagada, mal ni dan a persones, coses ne béns lurs, ans si sabien que algun los volgués dampnificar, ço no u farian la una part a l’altra e l’altra a l’altra adinvicem sots virtut del dit sagrament e homenatge, perdonant-se la una part a l’altra e l’altra a l’altra adinvicem tot hoy, e tota rancor, e tota mala voluntat e tota pena civil e criminal que la una part contra l’altra e l’altra contra l’altra adinvicem pogués posar, demanar e intemptar encara en lo present dia de huy. Et encara prometeren les dites parts que encars que contra la dita pau perpetual venguessen e treva a CI any, que fossen encorreguts cascun contravinent per pena e en nom de pena de CCC florins d’or comuns d’Aragó per cascun, aplicadors la meytat als còfrens del molt alt senyor rey e l’altra meytat a la part, ço és, donadors e pagadors per la part desobedient a la part obedient. Hoch encara volien cascuna de les dites e nomenades parts que qualsevol que contra la dita pau perpetual e treva de CI any vengués, que fos encorregut en pena de barres segons costum o constitucions de Catalunya e traïdors a fur d’Aragó, ço és, que lo delinqüent e contrafahent passe, sofire e sostinga aquella pena que barre e traydor deu sostenir, passar e soferir. Et que per pacte special, renuntians al fur posat, et cetera , renuntiamus de injúries que diu o parle que qui diria o apellarà a altre traydor, que sia encorregut en pena de LX maravedís, et cetera , que al contravinent a la dita pau e treva qui·s qui la dirà o appellarà traydor no sia encorregut en la dita pena contenguda en lo dit fur, ans, sens encorriment de algunes penes, li puxen dir e happellar traydor en cas que trenque o contravingue a la dita pau e treva, pregant al dit honorable justícia.