AAVV - Lletres de batalla de la València medieval

El Concili de Trento suposa el final d’aquesta pràctica cavalleresca: es prohibeix clarament aquest tipus de reptes. La publicació a València el 1520 del Tratado de los Rieptos y desafios que entre los caballeros y hijosdalgo se acostumbran hacer y cerimonial de príncipes , de Diego de Valera (1412-1488), és el cant de cigne d’una etapa i d’una forma concreta de solucionar les tensions entre la noblesa. 47

Hem cregut convenient afegir a la present edició el tractat «Sumari de batalla a ultranza», de mossén Pere Ferrer, cavaller, que inclou el formulari a seguir en algunes tipologies documentals: cartells, procures i notificacions (doc. 1).

El meu agraïment a D. Gonzalo Crespí de Valldaura, comte de Sumacàrcer i d’Orgaz, i a la seua família, per les facilitats donades en l’accés al seu arxiu; als professors i companys del Departament d’Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València Dr. Mateu Rodrigo Lizondo i Dra. M.ª Milagros Cárcel Ortí, per les correccions i consells en l’elaboració d’aquest treball. Igualment, als professors Dr. Enric Guinot i Dr. Antoni Furió, directors de la col·lecció, per haver-me animat a l’estudi i l’edició d’aquesta obra.

CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ

Per a aquesta edició documental hem seguit les normes de transcripció de la col·lecció Fonts Històriques Valencianes de la Universitat de València:

1. Es conserven les grafies tradicionals.

2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.

3. S’accentua el text d’acord amb les regles ortogràfiques vigents.

4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, S/s, u/v i c/ç, d’acord amb els usos actuals.

5. Se simplifiquen les consonants dobles a inici de paraula només.

6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.

7. S’aplica el criteri normatiu de l’ús de majúscules i minúscules.

8. S’usa la dièresi i el guionet d’acord amb la normativa actual.

9. Es despleguen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesis: R(amon).

10. S’empra l’apòstrof d’acord amb la normativa actual.

11. Les formes verbals del verb haver ‘ha’ ‘he’, quan no duen la h , van accentuades de la següent manera: ‘à’ i ‘é’.

12. S’empra el punt volat per a indicar l’elisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen representació gràfica en la normativa actual.

13. Les xifres romanes van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª., .II M.

14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.

15. Les lletres o mots omesos per l’escrivà i indispensables per al sentit que són restituïts per l’editor, van entre parèntesis angulars < >.

16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].

17. La indicació d’un blanc s’indica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, s’indica: || 5r(en blanc).

18. Les indicacions com (sic) van entre parèntesis redons.

19. Les lectures dificultoses o no segures que sí que poden restituir-se pel significat o per aparèixer en un altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts […]. També se’n pot advertir mitjançant un signe d’interrogació.

20. Les notes i mots al marge del document, la indicació d’un símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.

21. Els interlineats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades d’aquesta manera: \abc/.

22. Cal indicar que el desenvolupament d’algunes abreviatures és en part dubtós atenent la fonètica de l’època. Hem unificat la transcripció de la darrera vocal de la tercera persona del singular del present d’indicatiu amb la lletra «e» perquè, en els casos en què hi apareix complet el verb, així ho fan els manuscrits. Així mateix, hem desenvolupat «voluntat» i no «volentat»; «Guillamó» i no «Guillemó» perquè en alguna ocasió apareix la paraula completa.

23. Els casos sovintejats d’abreviatures que sempre s’escriuen en llatí en els documents no llatins, s’han normalitzat, com ara Barchinona per Barcelona.

24. La nota tironiana, amb sentit de et , es transcriu et o e d’acord amb l’ús de l’escrivà.

Pel que fa a l’edició, cadascun dels documents va precedit, després del número d’ordre en la col·lecció documental, de la data tòpica i crònica, el regest o resum del contingut, seguit de la signatura o signatures arxivístiques, la tradició diplomàtica (original, còpia autèntica o simple), les característiques formals (matèria, mesures, presencia de segells), el notari o notaris que autentifiquen el document o la còpia, la data de la còpia i el tipus d’escriptura.

BIBLIOGRAFIA

BARKER, Juliet R. V., The tournament in England, 1100-1400 , Woodbridge, 2003.

BARKER, J.; R. BARBER, Tournaments: jousts, chilvary and pageants in the Middle Age , Suffolk, 2000.

BÉTERA, vescomte de, «Desafio de D. Pedro Maza de Lizana, señor de Mogente, con D. Juan Francisco de Próxita, conde de Aversa y de Almenara», Revista de València (1 desembre 1881), pp. 1-14.

BOHIGAS, P., Tractats de cavalleria , Barcelona, 1947.

BORJA CORTIJO, H., Història d’Algímia , Algímia-València, Ajuntament d’Algímia de la Baronia, 2001.

BORJA CORTIJO, H.; J. CORBALÁN DE CELIS Y DURÁN, «Los Vallterra y la capilla del Salvador: nuevas interpretaciones», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , 72 (1996), pp. 179-188.

— «La biblioteca del señor de Torres Torres: el doncel Joanot de Vallterra», Estudis castellonencs , 8 (1998-1999), pp. 181-197.

BOURASSIN, E., Les chevaliers: splendeur et crepuscule (1302-1527) , París, 1995.

CALATAYUD CASES, J. V., Los libros titulados de ‘Clams’ del Archivo Histórico Municipal de Valencia. El Libre d’Amprius e repenyores dels honrats jurats e síndich de la ciutat. 1381-1382 , Universitat de València, Departament d’Història Medieval, Treball final de màster, 2012.

CARRERES ZACARÉS, S., Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo Reino , València, 1925.

— Notes par a la història dels bandos de València , València, Imprenta Hijo de F. Vives Mora, 1930.

— (ed.), Libre de memòries de diversos sucesos e fets memorables, e de coses senyalades de la ciutat e regne de València (1308-1644) , vol. II, València, Acción Bibliográfica Valenciana, 1930.

CASAUS BALLESTER, M.ª J., Archivo ducal de Híjar. Catálogo de los fondos del antiguo ducado de Híjar (1268-1919) , Terol, Instituto de Estudios Turolenses-Diputación General de Aragón, 1997.

CASULA, F. C., «La rivolta degli Alagón sardi in una serie inedita di Lletres de Batalla del 1472-73», Medioevo. Saggi e Rassegne , 16 (1991), pp. 85-116.

CENTRO STUDI STORICI NARNI, La civiltà del torneo (sec. XII-XVII): Giostre e tornei tra medioevo ed età moderna , Roma, 1990.

CHINER GIMENO, J. J., El viure cavalleresc. Biografía de Joanot Martorell , Alcoi, Marfil, 1993.

CIRLOT, V., «El juego de la muerte. La elección de las armas en las fiestas caballerescas de la España del s. XV», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , 77 (2001), pp. 55-78.

CIVERA I GÓMEZ, M., Morvedre hebreu (segles XIII-XVI) , Catarroja, Afers, 2009.