Joan Antoni Exarch - Catàleg de benefactors de la cartoixa de Portaceli (1272-1688), copiat per Josep Pastor entre 1780 i 1781

Здесь есть возможность читать онлайн «Joan Antoni Exarch - Catàleg de benefactors de la cartoixa de Portaceli (1272-1688), copiat per Josep Pastor entre 1780 i 1781» — ознакомительный отрывок электронной книги совершенно бесплатно, а после прочтения отрывка купить полную версию. В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Жанр: unrecognised, ca. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

  • Название:
    Catàleg de benefactors de la cartoixa de Portaceli (1272-1688), copiat per Josep Pastor entre 1780 i 1781
  • Автор:
  • Жанр:
  • Год:
    неизвестен
  • ISBN:
    нет данных
  • Рейтинг книги:
    5 / 5. Голосов: 1
  • Избранное:
    Добавить в избранное
  • Отзывы:
  • Ваша оценка:
    • 100
    • 1
    • 2
    • 3
    • 4
    • 5

Catàleg de benefactors de la cartoixa de Portaceli (1272-1688), copiat per Josep Pastor entre 1780 i 1781: краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «Catàleg de benefactors de la cartoixa de Portaceli (1272-1688), copiat per Josep Pastor entre 1780 i 1781»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

A punt de complir-se el 750 aniversari de la cartoixa de Portaceli, la degana de les fundacions valencianes, de l'orde fundada per sant Bru i encara en funcionament des del 1272, amb aquesta transcripció crítica del 'Catàleg de benefactors', manuscrit de Joan Antoni Eixarch i altres amanuenses posteriors, podem conèixer els noms dels donants i la seua ascendència social des del segle XIII fins al XVII, així com les quantitats que serviren per a sanejar l'economia del cenobi i enriquir-lo amb noves edificacions i obres artístiques, entre d'altres menesters. L'original de l'obra, una còpia realitzada entre 1780 i 1781 per Josep Pastor, també monjo de Portaceli, es troba en l'arxiu del Reial Convent de Predicadors de València des de data desconeguda.

Catàleg de benefactors de la cartoixa de Portaceli (1272-1688), copiat per Josep Pastor entre 1780 i 1781 — читать онлайн ознакомительный отрывок

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «Catàleg de benefactors de la cartoixa de Portaceli (1272-1688), copiat per Josep Pastor entre 1780 i 1781», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

MONTERO TORTAJADA, E., «The oligarch and the paintbrushes: a biographical sketch of Andreu Garcia, priest», Espacio, Tiempo y Forma , Serie VII Historia del Arte, 1, 2013, pp. 25-43.

PÉREZ GARCÍA, P., «La nobleza valenciana del Quinientos en su contexto europeo», dins L. Arciniega García (coord.), Aproximaciones de contexto al catillo palacio de Alaquàs. Sangre, tinta y piedra , València, Universitat de València, 2019, pp. 11-137.

PUIG-RIGAU, J. O., Excritores cartujos de España (edición corregida y aumentada 1976) , t. I, Analecta Cartusiana, 161, Salzbur, Universität Salzburg, 2001.

RIBES TRAVER, M. E., Los anales de la cartuja de Porta-Coeli , col. Documents històrics, València, Institució Alfons el Magnànim, 1998.

RUBIO VELA, A., M. RODRIGO LIZONDO, Antroponímia valenciana del segle XIV. Nòmines de la ciutat de València (1368-69 i 1373) , València-Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997.

SIMÓN AZNAR, V., Historia de la Cartuja de Vall de Cristo , Sogorb, Fundación Bancaja, 1998.

TARÍN Y JUANEDA, F., La cartuja de Porta-Coeli (Valencia). Apuntes históricos , València, Establecimiento tipográfico de Manuel Alufre, 1897 (ed. facsímil, València, Librerías París-Valencia, 1986).

VILLALMANZO CAMENO, J. (ed.), Fundació de la cartoixa d’Ara Christi , col. Fonts històriques valencianes, 16, València, Universitat de València, 2004.

¶ 1No podem obviar altres esforços per a donar a conéixer Portaceli en els darrers lustres, casos del Congrés Internacional sobre les Cartoixes Valencianes, celebrat simultàniament al Puig de Santa Maria, Altura i Serra l’abril de 2003 i les seues actes, editades en 2004, com tampoc tres publicacions de caire divulgatiu, com A. FERRER ORTS, J. M. GÓMEZ I LOZANO I F. ORTS HURTADO (coords.), Les cartoixes valencianes. Guia (ed trilingüe), el Puig, Ajuntament del Puig, 2003, A. FERRER ORTS (coord.), «Les cartoixes valencianes. El silenci de la memòria», Saó , 38 (monogràfic), 2006 i J. HOGG i G. SCHLEGEL (eds.), Monasticon Cartusiense , vol. IV, España : Pars I, Provincia Cataloniae, Analecta Cartusiana, 185:4, Salzburg, Universität Salzburg, 2006, pp. 72-107.

¶ 2Com a resum actualitzat de les seues personalitats i obres, vegeu l’interessant estudi de J. V. FERRE DOMÍNGUEZ, «Civera i Alfaura: els cronistes de les cartoixes valencianes», dins A. FERRER ORTS, J. M. GÓMEZ I LOZANO i E. FERRER DEL RÍO (dirs.), Actes del seminari Bonifaci Ferrer (1355-1417) i el seu temps , Analecta Cartusiana, 338, Salzburg, Universität Salzburg, 2018, pp. 99-121, en què recull a més tota la bibliografia sobre tots dos cronistes i les seues circumstàncies.

¶ 3Alguns d’aquests escrits apareixen recollits en J. O. PUIG-RIGAU, Escritores cartujos de España (edición corregida y aumentada 1976) , t. I, Analecta Cartusiana, 161, Salzburg, Universität Salzburg, 2001, pp. 71-72. Recollim ací el que diu d’ell don Joan Baptista Civera en la Segunda parte de los Anales de la presente casa de Portaceli … [1645-1653], concretament en el ‘Catálogo de los religiosos eminentes en letras’: «Joan Antonio Exarch, hermano de la madre de san Lluís Bertran, tomó el hábito el año 1516. Después, fue prior tres años y, quando le eligieron, no tenía más que treynta años (cosa pocas vezes usada). Padeció largas enfermedades de estómago y cabeza con mucha paciencia y sufrimiento. No salió de la celda de la ‘V’ en veynte años, allí le dezían missa cada día en su oratorio. Murió el año 1565. Tuvo suficiencia de letras y no poca noticia de historia eclesiástica, por lo qual hizo unas anotaciones muy doctas al Martyrologio romano sin haver alcansado los tomos de Lipomano, Surio, Baronio y otros muchos autores que, después, han escrito vidas de santos. Y assí es de alabar su trabajo por haver sido el primero que le enprendió y le quadran con tanta razón (si no mayor) las palabras que dixo el cardenal Baronio en alabança del Doctor Joan Molano, por haver hecho otras semejantes notaciones al Martyrologio de Usuardo. ‘ Qui primus (dize) omnium in densissimam sylvam istam falcem missit ’. Pero lo que este venerable más trabajó fue en nuestro archivo, pues hizo el libro llamado Substancial , donde están registrados todos los censos que la casa tiene. Continuó el Libro de los benefactores , que empessó el prior don Pedro Ferrer el año 1431, y le prosiguió hasta el año 1559. También los catálogos de los priores, de los monges, frayles y donados, todos son escritos de su mano, y assí los hizo de principio (o lo que yo más creo), continuó los antiguos con grande estudio. Por lo qual digo que si no fuera por su diligencia huviera gran confusión en nuestro archivo. Y assí merece mucho agradecimiento, principalmente de los padres archiveros, por la luz que les dexó» (pp. 301-302).

¶ 4E. M. RIBES TRAVER, Los anales de la cartuja de Porta-Coeli , col. Documents històrics, València, Institució Alfons el Magnànim, 1998, pp. 20-28, aporta una visió panoràmica sobre les diverses motivacions d’aquests manuscrits i els seus autors.

¶ 5J. V. FERRE DOMÍNGUEZ, Joan Baptista Civera, el cronista de Portaceli , Analecta Cartusiana, 219, Salzburg, Universität Salzburg, 2004, pp. 41-44. En les altres dos grans cartoixes de Valldecrist (Altura, 1385) i Aracristi (el Puig de Santa Maria, 1585) coneixem dos manuscrits que tindrien una funció semblant: Archivo Histórico Nacional (=AHN), Madrid, Clero, còdex núm. 1.149-B: F. MARQUÉS et al ., Sumari de la fundatió y edificatió del monestir de Valldechrsit [anterior a 1567, amb afegits del segle XVII] i Arxiu del Regne de València, Clero, mss., llibre núm. 2.951: H. NAVARRO et al ., Fundación de la cartuja de Ara Christi [redactat des del primer terç del segle XVII amb afegits fins al segle XVIII]. D’aquest darrer hi ha una transcripció a cura de J. VILLALMANZO CAMENO (ed.), Fundació de la cartoixa d’Ara Christi , col. Fonts Històriques Valencianes, 16, València, Universitat de València, 2004. L’altre manuscrit referit a Aracristi que intenta seguir les pautes de Civera es troba en l’AHN, Clero, còdex 1.372B: J. B. GINER Y ARAGÓN, Fundación y progressos de Ara Christi, convento de religiosos cartuxos , editat críticament i transcrit per Albert Ferrer Orts, Analecta Cartusiana, 196, Salzburg, Universität Salzburg, 2003.

¶ 6M. E. RIBES TRAVER, op. cit ., pp. 28-34, i J. V. FERRE DOMÍNGUEZ, op. cit ., pp. 36-40. Sobre el seu priorat a Valldecrist, vegeu V. SIMÓN AZNAR, Historia de la Cartuja de Vall de Cristo , Sogorb, Fundación Bancaja, 1998, p. 271. La data de l’òbit l’aporta F. TARÍN Y JUANEDA, La cartuja de Porta-Coeli (Valencia). Apuntes históricos , València, Establecimiento tipográfico de Manuel Alufre, 1897 (ed. facsímil, València, Librerías París-Valencia, 1986), p. 301.

Конец ознакомительного фрагмента.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Похожие книги на «Catàleg de benefactors de la cartoixa de Portaceli (1272-1688), copiat per Josep Pastor entre 1780 i 1781»

Представляем Вашему вниманию похожие книги на «Catàleg de benefactors de la cartoixa de Portaceli (1272-1688), copiat per Josep Pastor entre 1780 i 1781» списком для выбора. Мы отобрали схожую по названию и смыслу литературу в надежде предоставить читателям больше вариантов отыскать новые, интересные, ещё непрочитанные произведения.


Отзывы о книге «Catàleg de benefactors de la cartoixa de Portaceli (1272-1688), copiat per Josep Pastor entre 1780 i 1781»

Обсуждение, отзывы о книге «Catàleg de benefactors de la cartoixa de Portaceli (1272-1688), copiat per Josep Pastor entre 1780 i 1781» и просто собственные мнения читателей. Оставьте ваши комментарии, напишите, что Вы думаете о произведении, его смысле или главных героях. Укажите что конкретно понравилось, а что нет, и почему Вы так считаете.

x