Joan Antoni Exarch - Catàleg de benefactors de la cartoixa de Portaceli (1272-1688), copiat per Josep Pastor entre 1780 i 1781

Els mots comuns, com, per exemple, senyor , senyora , reverend o don , entre d’altres, que s’escriuen generalment abreviats al manuscrit, es desenvolupen sense indicació, el mateix que es fa amb els noms de persona d’ús freqüent —a excepció d’un nom propi en concret que, al desconèixer de quin es tracta, hem optat per afegir-hi els punts suspensius entre parèntesi: N(…) —. Tanmateix, les lletres, síl·labes, partícules o paraules que manquen al mateix manuscrit, per un probable oblit dels copistes, són restituïdes entre < >, les llacunes del text s’han assenyalat entre parèntesis ( en blanc ), i, en cas que estiguen presents errors o faltes manifestes, s’han indicat amb ( sic ); però, quan la restitució és deguda a danys o correccions (generalment cancel·lacions o repeticions dels escrivans), s’adverteix en nota a peu de pàgina. No obstant, les anotacions marginals del text original que els amanuenses copiaren en el manuscrit que editem, les hem respectat tal i com hi apareixen entre [ ].

Respecte a les citacions castellanes i llatines, que apareixen en cursiva (excepte els títols esmentats dins de la pròpia citació, que apareixeran en lletra redona), s’ha seguit la normativa gramatical corresponent, encara que en algunes paraules corruptes/dubtoses s’ha posat al costat un interrogant ( ? ). Així mateix, en aquells errors manifests de concordància o que comportaven una interpretació ambigua, s’ha optat per dues opcions de solució: en el cas generalitzat de les abreviatures fol ., s’ha desenvolupat la paraula seguint el patró dels amanuenses, qui empren la forma d’ablatiu folio en els exemples en què apareix sencera la paraula; en altres errors en què s’ha hagut de canviar el cas a algun element de la frase per a facilitar la comprensió de la mateixa, s’ha especificat en nota a peu de pàgina. La causa d’aquestes puntuals anomalies, la desconeixem, no sabem si partiren del text original o es deuen als copistes. Així mateix, en el cas del grup ti davant de vocal (ex: Valentia ) es redueix a l’ús de l’època clàssica, del mateix mode que s’ha optat per desenvolupar el diftong ae front a la desinència e en aquelles paraules en genitiu singular, i oe enlloc d’ e (ex: Portae-Coeli ). Per últim, les xifres romanes apareixen en versaleta i entre dos punts.

FONTS I BIBLIOGRAFIA

Fonts

ACV, Mss., 332: Un cartujo de Portaceli, Vidas de varones ilustres de Portaceli (2ª parte de los Anales de esta casa), Juan Bautista Civera, 1653 [1736].

AHN, Clero, còdex 1.372B: Giner y Aragón, J. B., Fundación y progressos de Ara Christi, convento de religiosos cartuxos [ ca . 1640-1665].

Archivo de la Grande Chartreuse, Saint-Pierre-de-Chartreuse, Mss.: Civera, J. B., Historia brevis fundationis sanctae cartusiae beatae Mariae de Porta-Coeli ac virorum illustrium, qui in ea sanctitate floruerunt [1629].

Archivo Histórico Nacional, Madrid (=AHN), Clero, còdex 1.149-B: Marqués, F., et al ., Sumari de la fundatió y edificatió del monestir de Valldechrsit [anterior a 1567, amb afegits del segle XVII].

Arxiu de la Catedral de València (=ACV), Varia Portaceli , lligall 72, ff. XXIr-XXIIIr.

Arxiu del Regne de València, València, Clero, llibre núm. 2.951: Navarro, H., et al ., Fundación de la cartuja de Ara Christi [redactat des del primer terç del segle XVII amb afegits fins al segle XVIII].

Arxiu dels PP. Dominicans, València, Mss., 18: Pastor, J., Catálogo de benefactores (1272-1688) [1780-1781], transcripció del Catalogus benefactorum domus Portae-Coeli [1563] del P. Joan Antoni Eixarch, continuat per altres cartoixans fins l’any 1688.

Biblioteca de la Hispanic Society of America, Nova York, Mss., núm. B 1.141: Civera, J. B., Segunda parte de los Anales de la presente casa de Portaceli. En que se escriben las vidas de algunos religiosos della señalados en santidad, con un catálogo de los que escribieron libros y otro de las fundaciones de la presente provincia [1645-1653].

Biblioteca Municipal de Valencia, Valencia, Mss.: Sucías Aparicio, Los monasterios del Reino de Valencia , 3 toms, «Monasterios Cartujos: Porta Coeli, Vall de Christi, Ara Christi», t. II [1907].

Bibliografia

Actas del Congreso Internacional sobre las Cartujas Valencianas , Analecta Cartusiana, 208, 2 toms, Salzburg-el Puig, Universität Salzburg-Ajuntament del Puig, 2004.

FERRE DOMÍNGUEZ, J. V., Joan Baptista Civera, el cronista de Portaceli , Analecta Cartusiana, 219, Salzburg, Universität Salzburg, 2004.

— «Civera i Alfaura: els cronistes de les cartoixes valencianes», dins A. Ferrer Orts, J. M. Gómez i Lozano i E. Ferrer del Río (dirs.), Actes del seminari Bonifaci Ferrer (1355-1417) i el seu temps , Analecta Cartusiana, 338, Salzburg, Universität Salzburg, 2018, pp. 99-121.

FERRER ORTS, A. (coord.), «Les cartoixes valencianes. El silenci de la memòria», Saó , 306 (monogràfic), 2006.

— Bonifacio Ferrer (1355-1417) y su tiempo según sus primeros biógrafos, los cartujos Civera y Alfaura , Analecta Cartusiana, 336, Salzburg, Universität Salzburg, 2018 (2a ed.).

— « Christus rex venit in pace, Deus homo factus est . L’obra de l’aqüeducte de la cartoixa de Portaceli en temps de Francesc d’Aranda (1393-1438)», Afers , 94, 2019, pp. 745-766.

FERRER ORTS, A. i E. FERRER DEL RÍO, «Sant Benet de Mahuella, un priorat desconegut a l’Horta Nord», en Turisme cultural desenvolupament territorial i sostenibilitat , Actes del 1r Congrés Universitat de València-Instituts d’Estudis Comarcals, València, Universitat de València, 2013, pp. 223-230.

FERRER ORTS, A., J. M. GÓMEZ I LOZANO i E. FERRER DEL RÍO (dirs.), Actes del seminari Bonifaci Ferrer (1355-1417) i el seu temps , Analecta Cartusiana, 338, Salzburg, Universität Salzburg, 2018.

FERRER ORTS, A., J. M. GÓMEZ I LOZANO i F. ORTS HURTADO (coords.), Les cartoixes valencianes. Guia (ed. trilingüe), el Puig, Ajuntament del Puig, 2003.

FUSTER SERRA, F., Cartuja de Portaceli. Historia, vida, arquitectura y arte , col. Estudis, 5, València, Ajuntament de València, 1994 (reed. 2003).

— Legado artístico de la cartuja de Portaceli. Obras, iconografía, benefactores y artífices en su contexto histórico , Analecta Cartusiana, 296, Salzburg, Universität Salzburg, 2012.

GIMENO BLAY, F. M., El Compromiso de Caspe (1412). Diario del proceso , Fuentes históricas aragonesas, 63, Saragossa, Institución Fernando el Católico (CSIC), 2012.

GINER Y ARAGÓN, J. B., Fundación y progressos de Ara Christi, convento de religiosos cartuxos , Ed. a cura d’Albert Ferrer Orts, Analecta Cartusiana, 196, Salzburg, Universität Salzburg, 2003.

GÓMEZ I LOZANO, J. M., «L’Annunciata de Porta Coeli, una efímera fundació cartoixana en l’Horta de València», Actes del II Congrés d’Estudis de l’Horta Nord , València, CEHN, 2004, pp. 129-135.

GUINOT, E., Els fundadors del Regne de València. Repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval, col. Biblioteca d’estudis i investigacions, 39-40, 2 vols., València, Ed. Tres i Quatre, 1999.

HINOJOSA MONTALVO, J., Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia , col. Historia/Estudios, 4 toms, València, Biblioteca Valenciana, 2002.

HOGG, J., G. SCHLEGEL (eds.), Monasticon Cartusiense , vol. IV, España : Pars I, Provincia Cataloniae, Analecta Cartusiana, 185:4, Salzburg, Universität Salzburg, 2006, pp. 72-107.