Pau Viciano Navarro - Els peus que calciguen la terra

76.Es tracta de l’«Ordinació pública de tot en tot observadora», publicada per Pròsper de Bofarull, CODOIN , vol. VI, Barcelona, 1850, pp. 66 i 65, respectivament.

77.Era, per exemple, el cas d’«Abenharon, saray laurador del dit en Jacme de Linars», en J. Torró (ed.), Llibre de la Cort del Justícia.. ., op. cit ., doc. 100, del llibre de l’any 1295.

78.Segons l’arrendament, en 1399, de les rendes que la ciutat de Barcelona tenia a Crevillent, publicat per Manuel V. Febrer, Les aljames mudèjars valencianes en el segle XV , València, PUV, 2006, p. 103, doc. 16.

79.Maria Teresa Ferrer Mallol, «Un procés per homicidi entre sarraïns de l’Horta d’Alacant (1315)», Sharq al-Andalus , 7 (1990), pp. 135-150.

80.M.V. Febrer, Les aljames mudèjars valencianes ..., op. cit ., doc. 20, p. 114 (Planes) i doc. 57, p. 204 (Oriola).

81.Josep Torró, « Exarics et exameces . Métayers musulmans et maîtres chrétiens dans le royaume de Valence (XIII ème-XV èmesiècles)» (en premsa). En aquest mateix treball se citen textos on la despossessió dels eixarics es fa ben explícita: «los altres sarraïns qui són apellats exemços e non tenen heretats» (Bunyol, any 1302); «moros exemeces, los quals no han eretats» (Cocentaina, any 1396).

82.Sobre la situació dels eixarics, en el context general dels musulmans sota domini cristià, resulta imprescindible el llibre de Josep Torró, El naixement d’una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276) , 2a ed., València, PUV, 2006 (ed. or. 1999), pp. 185-195, on provenen les dades i reflexions sobre aquests indígenes desposseïts.

83.Josep Torró, «L’assalt a la terra. Qüestions sobre l’abast de la colonització feudal al regne de València (1233-1304)», dins Ph. Sénac (ed.), Histoire et archéologie des terres catalanes au Moyen Âge , Perpinyà, Université de Perpignan, 1995, pp. 317-338, esp. pp. 335-336.

84.M. V. Febrer, Les aljames mudèjars valencianes.. ., op. cit ., doc. 40, pp. 156-164 (Alcàsser) i doc. 52, pp. 195-198 (Rotglà).

85.Sobre Cocentaina i les alqueries de Xàtiva, vegeu J. Torró, « Exarics et exameces ...», cit.

86. Ibid . Vegeu també, del mateix autor, «Vivir como cristianos...», cit.

87.Josep Torró, «Nación de siervos. Los campesinos musulmanes del reino de Valencia. ¿Una servidumbre colectiva?», Revista d’Història Medieval , 13 (en premsa).

88.Això, òbviament, no vol dir que els «llauradors» musulmans, sempre amb una escassa dotació de terra i sotmesos a càrregues servils fossen l’equivalent d’uns pagesos benestants com eren els laboureurs , ni que la despossessió completa i la submissió dels eixarics puga equiparar-se amb la dels petits camperols francesos. Però dins de cadascuna d’aquestes pagesies, es produïa un fenomen particular de jerarquització en termes «duals».

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.