Pau Viciano Navarro - Els peus que calciguen la terra

25.J. Torró (ed.), Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina (1269, 1275-1278, 1288- 1290), op. cit ., doc. 82, p. 149 (1276); doc. 161, p. 313 (1277); doc. 190, p. 475 (1290). Del mateix editor, Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina (1294-1295) , València, PUV, 2009, doc. 11, p. 895 (1295).

26.Ferran Garcia-Oliver (ed.), Llibre d’establiments de Gandia. Imatges i missatges en una vila medieval , Gandia, Arxiu Municipal de Gandia, 1987, doc. 68, p. 87. Al doc. 25, p. 54, hi havia una referència semblant al «laurador de miges, de certa part de cens, fruyt o tribut» i al «senyor de l’alqueria o terra hon lauraran».

27.Vicent Gil (ed.), Ordenances municipals de Vila-real (segles XIV-XVIII) , València, PUV, 2002, doc. 188, p. 112.

28.Lluís Revest (ed.), Libre de ordinacions de la vila de Castelló de la Plana , Castelló, Societat Castellonenca de Cultura, 1957, doc. 55.

29.Vegeu-ne exemples a Pau Viciano, Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV) , València, PUV, 2008, p. 189.

30.Antoni Furió i Ferran Garcia-Oliver (eds.), Llibre d’establiments i d’ordenacions de la ciutat de València, I (1296-1345) , València, PUV, 2007, doc. 87, p. 105.

31.M. V. Febrer, Dominio y explotación territorial.. ., op. cit ., p. 310.

32.Ausiàs Marc, Poesia , op. cit ., p. 127.

33.J. Torró (ed.), Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina (1269, 1275-1278, 1288- 1290) , op. cit ., doc. 30, p. 135.

34.Enric Guinot (ed.), «Llibre d’establiments de Llucena (segle XV)», dins Establiments municipals del Maestrat, els Ports de Morella i Llucena (segles XIV-XVIII) , València, PUV, 2006, doc. 6, pp. 41-42.

35.Citat per Carlos López Rodríguez, Nobleza y poder político en el Reino de Valencia (1416-1446) , València, PUV, 2005, p. 246, n. 666.

36.Aquesta divisió al si de la pagesia es donava també als països alemanys, on els llauradors que tenien animals d’arada i explotacions autosuficients es contraposaven als equivalents dels manouvriers ( Seldner , Köttern o Kossäten ), segons Werner Rösener, Los campesinos en la Edad Media , Barcelona, Crítica, 1990 (ed. or. 1985), pp. 222-223. A Anglaterra, els pagesos similars als laboureurs eren els yeomen , mentre que els camperols pobres semblants als manouvriers rebien el nom de cotters . Sobre aquesta diferenciació de la pagesia, pot veure’s l’estudi ja clàssic de Rodney H. Hilton, «Razones de la desigualdad entre los campesinos medievales», dins Conflicto de clases y crisis del feudalismo , Barcelona, Crítica, 1988 (ed. or. 1985), pp. 51-70.

37.A l’inici del segle XI, per a un autor anglès, laboratores eren tots els camperols, tant els qui tenien arada ( ploughmen ) com els qui treballaven amb els seus braços ( husbandmen ), cosa que motivava el comentari de Georges Duby: «observemos que para Aelfrico laboratores comprende a todos los agricultores y no sólo a los mejores, a los que poseen una yunta de bueyes y los instrumentos para arar» ( Los tres órdenes o lo imaginario del feudalismo , Barcelona, Argot, 1983 (ed. or. 1978), p. 158).

38.Guy Bois, Crise du féodalisme , París, Presses de la Fondation Nationale des Sciences Politiques, 1981 (1a ed. 1976), pp. 164-167.

39.Pierre Goubert, «Observaciones sobre el vocabulario social del Antiguo Régimen», dins D. Roche i C. E. Labrousse (eds.), Órdenes, estamentos y clases. Coloquio de historia social (Saint-Cloud, 24-25 de mayo de 1967) , Madrid, Siglo XXI, 1978 (ed. or. 1973), pp. 163-170.

40.Víctor Farías Zurita, El mas i la vila.. ., op. cit ., p. 174.

41.Francisco Marsá, Omomástica barcelonesa del siglo XIV , Barcelona, Universitat de Barcelona, 1977, on trobem els termes «brasser» (p. 110) i «cavador» (p. 114).

42.Josep Lladonosa, «La ciutat de Lleida a través del capbrevament del 1382», dins Estudis d’Història Medieval , vol. VI, Barcelona, IEC, 1973, pp. 61-92. Cal remarcar, una vegada més, que dins de les ciutats no hi havia «pagesos».

43.R. Valldecabres (ed.), El cens de 1510.. ., op. cit ., pp. 140-171.

44.Càlculs propis a partir dels índexs de Lepoldo Piles, La población de Valencia a través de los «Llibres d’Avehinament», 1400-1449 , València, Ajuntament de València, 1978.

45.Fonamentalment, aquestes dades provenen de l’AMC, sèries de Llibres de Vàlues de la Peita i Cort del Justícia, i en part han estat treballades per P. Viciano, Regir la cosa pública.. ., op. cit . Els que figuren en aquesta documentació com a categories professionals són assalariats contractats de manera estable, com ara una desena de servidors –«criats», «macips», i sobretot «missatges», encara que aquest darrer terme pot referir-se també a un ofici no agrari–, mentre que la els treballadors dependents més nombrosos, amb desenes de referències, serien els «mossos».

46.AMC, Llibres de Vàlues de la Peita, any 1497. Val a dir que la identificació socioprofes-sional dels contribuents prové en gran mesura d’altres fonts, com ara les notarials i especialment els registres de la cort del justícia local, com era el cas del missatge Jaume Santaclara i del mosso Bartomeu Maestre, que també és identificat com a llaurador en la mateixa època.

47.Es documenten 51 llauradors, un hortolà, un pastor i un «missatger» que podria ser un treballador agrícola dependent. Els nombrosos immigrants sense ofici registrat potser serien veritables jornalers sense possessions, però no deixa de ser significatiu que no s’identifiquen com a «bracer», «cavador» o «jornaler». Vegeu les dades estudiades per José Sánchez Adell, «La inmigración en Castellón de la Plana durante los siglos XV, XVI y XVII», Cuadernos de Geografía , 19 (1976), pp. 67-100.

48.Els únics oficis que poden correspondre a treballadors agrícoles dependents, més que no jornalers, eren també 5 «missatges», encara que almenys un podia pertànyer a un altre àmbit d’activitat, ja que era identificat també com a corredor de la cort. Vegeu la llista d’aquests veïns a Salvador Vercher, Casa, família i comunitat veïnal a l’Horta de València. Catarroja durant el regnat de Ferran el Catòlic (1479-1516) , Catarroja, Ajuntament de Catarroja, 1992, pp. 131-136.

49.Antoni Furió, Camperols del País Valencià. Sueca, una comunitat rural a la tardor de l’Edat Mitjana , València, Institució Alfons el Magnànim, 1982, p. 145.

50.Per exemple, a Castelló, en 1497, trobem un vaquer, Pere Ramon, amb només 50 sous de riquesa fiscal, quan la mitjana se situava en uns 2.500 sous per contribuent, i fins i tot un «llaurador», Bernat Balaguer, amb un patrimoni valorat només en 150 sous (AMC, Llibres de Vàlues de la Peita, any 1497). A Sueca, en 1453, 12 llauradors tenien taxats menys de 1.000 sous de riquesa, quan la mitjana ascendia a uns 3.500 sous, segons pot calcular-se amb les dades d’A. Furió, Camperols ..., op. cit ., pp. 135-136.

51.Val a dir, però, que a l’inici del segle XV, en una vila com Castelló, al costat de l’almoina de sant Miquel o «dels lauradors», les autoritats locals qualificaven l’almoina de sant Jaume com la «dels cavadors», cosa que suggereix que, almenys des del punt de vista dels prohoms, un sector dels camperols s’incloïen en aquesta categoria social. Amb tot, cal insistir en el fet que la designació de «cavador» no apareix documentada per identificar cap veí de la vila, i que fins i tot els camperols més modestos eren qualificats com a llauradors. A banda de les dades ja citades, pot veure’s també que entre els veïns de la vila i dels llocs dels voltants que, al llarg del segle XV, s’endeutaven per compres a jueus de Castelló, s’identifiquen 123 llauradors, 2 vaquers i un hortolà, sense cap esment a «cavadors» o altres jornalers, segons la documentació recopilada per José R. Magdalena Nom de Déu, Judíos y cristianos ante la «Cort del Justícia» de Castellón , Castelló de la Plana, Diputació de Castelló, 1988, pp. 333-356.