Francesc Gimeno Menéndez - Sociolingüística

SOCIOLINGÜÍSTICA

I.S.B.N.: 978-84-370-9396-3

Dipòsit Legal: V-2012-1989

Servei de Publicacions

Universitat de València

Disseny portada: Tomás Burgos

Per als bons amics

(mestres, col.legues i alumnes)

i les seues idees clares

PREFACI

INTRODUCCIÓ

1. PRECEDENTS DE LA SOCIOLINGÜÍSTICA

1.1. Orígens i antecedents

1.2. Dialectologia social

2. LÍNIES DE RECERCA EN LA SOCIOLINGÜÍSTICA

2.1. Sociolingüística: definició i direccions

2.2. Anàlisis etnogràfiques de la comunicació

2.3. Estudis sobre la variació lingüística

2.4. Treballs sobre multilingüisme

3. ESTAT DE LA QÜESTIÓ ALS PAÏSOS CATALANS

3.1. De la dialectologia (i història) social

3.2. De la sociologia del llenguatge

3.2.1. L.V. Aracil i R.L. Ninyoles

3.2.2. A.M. Badia i F. Vallverdú

3.2.3. Desenvolupaments posteriors

3.2.4. Mesures de bilingüisme i procés educatiu

3.2.5. Actituds i usos lingüístics

3.2.6. Estàndard i estils de llengua

3.2.7. Minorització i política lingüística

3.3. Dels altres estudis

3.3.1. Sobre etnografia de la comunicació

3.3.2. Sobre la variació lingüística

4. ESTRATIFICACIÓ DE LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA A PETRER

4.1. La comunitat de parla

4.2. Els procediments d’enquesta

4.3. La variable lingüística

4.4. Anàlisi i interpretació dels resultats

4.4.1. Els entorns lingüístics

4.4.2. Els contextos estilístics

4.4.3. Els factors socials

4.4.3.1. Sexe

4.4.3.2. Edat

4.4.3.3. Origen

4.4.3.4. Grup sòcio-econòmic

4.4.4. L’avaluació subjectiva

4.4.5. Conclusions

5. CLOENDA

BIBLIOGRAFIA

ÍNDEX D’ABREVIATURES BIBLIOGRÀFIQUES

ÍNDEX D’AUTORS CITATS

ÍNDEX D’IL.LUSTRACIONS

ÍNDEX DE MATÈRIES

Escriure hui una presentació de la sodolingüística no és una tasca fàcil. En primer lloc perquè accedir a la bibliografia especialitzada suposa el desplegament de gestions contínues, a voltes difícils i al capdavall infructuoses, ja que aquesta bibliografia es troba escampada en dotzenes de volums col.lectius, actes de congressos i de simposis, homenatges i publicacions periòdiques destinades essencialment a d'altres disciplines lingüístiques i, fins i tot, a d'altres matèries. Després, cal revisar tot aquest material i tractar de posar ordre en una veritable allau de treballs, concebuts des de marcs conceptuals molt diversos i amb finalitats que s'adrecen en diferents direccions.

El propòsit de presentar als lectors aquesta nova disciplina comporta també una presa de posició, unes decisions constants, atés que les avingudes que s'obrin davant nostre són múltiples i bifurcades. En altres branques de la lingüística –pensem en la fonologia o en l'anàlisi del discurs, per exemple– els problemes són molt més simples perquè no s'hi discuteix l'objecte d'estudi. Podem preferir aquesta o aquella perspectiva teòrica, un acostament metodològic o un altre i, a partir d'ací, la tasca es fa coherent i conseqüent. Però la sociolingüística, nascuda en circumstàncies adverses, més aïna com a reacció a les actituds asocials que dominaven el panorama científic de mitjan del nostre segle que com a cos doctrinal, ha dut una trajectòria una mica malmesa i molt conflictiva. Perquè aquesta imprecisió dels seus orígens ha donat lloc a la convivència de les actituds més oposades: la sociolingüística és lloc de cita de lingüistes, sociòlegs, antropòlegs, etnògrafs de la comunicació i encara d'altres especialistes. Els objectius específics d'aquestes altres ciències i la modalitat de treball dels seus investigadors han acabat creant un món polifacètic on la llengua en el seu context social es veu des de diferents angles.

Aquest llibre dels profs. F. Gimeno Menéndez i B. Montoya Abad ha triat un d'aquests camins possibles. Està escrit des de la lingüística, però ampliant la panoràmica per a donar cabuda a un examen minuciós de problemes comunitaris en part creats per situacions de llengües en contacte, en part nascuts de conflictes socials de major abast. No podia ser cap altra la tria en una presentació concebuda per al món catalanoparlant, on són aquests precisament els assumptes més urgents. És així com s'inscriu aquesta obra en una tradició inaugurada de manera brillant a Catalunya pel prof. A.M. Badia i Margarit en 1964.

F. Gimeno és un dels investigadors pioners de la sociolingüística espanyola; en el seu treball ha demostrat sempre un rigor poc comú i una admirable actualització bibliogràfica i metodològica, cosa que unida a la seua teorització i a les seues recerques sobre el present i el passat fan d'ell una de les primeres autoritats hispàniques en sociolingüística històrica. B. Montoya, el més destacat dels seus deixebles, i ara coautor, és un dels investigadors més ben formats de la sociolingüística històrica i un dels capdavanters de la sociolingüística laboviana als Països Catalans. La missió d'acostar la sociolingüística actual a un gran públic de llengua catalana no podia caure en millors mans.

Em complau de donar la benvinguda a aquesta presentació, que no sols ve a omplir un buit editorial lamentable sinó a inspirar molts treballs futurs, a encarrilar vocacions i a fer créixer l'interés per la nostra disciplina als Països Catalans. En aquest sentit li augure el major dels èxits.

HUMBERTO LÓPEZ MORALES

Amb el present llibre sobre sociolingüística pretenem oferir al públic universitari i interessat per la qüestió un mitjà per a endinsarse en el món d'aquesta disciplina mixta, per a aprofundir en la seua realitat mundial i per a comprendre el seu desenvolupament als Països Catalans. Ensems amb això, hem intentat integrar una sèrie de nivells dins l'anàlisi sociolingüística a fi d'enriquir la perspectiva teòrica i metodològica general en funció de la nostra pròpia àrea d'investigació romànica i multilingüe. La lingüística és una disciplina autònoma, compatible tant amb l'aïllament com amb la integració. La sociolingüística és una disciplina integrativa, com a resultat del compromís amb altres ciències socials complementàries. L'arbre no ha d'impedir de veure el bosc.

Per altra banda, hem intentat no caure en un garbuix, no ja manipulat –avui, per dissort, molt corrent en el nostre panorama quotidià–, ni tan sols eclèctic. De manera que en els capítols generals fem una selecció absolutament personal, encara que intentem valorar el més objectivament possible les més exemplars i conspícues recerques. Per damunt de tot, volem aconseguir una aportació original i un balanç realista sobre què s'ha fet en el terreny de la sociolingüística catalana i què és el que queda per fer. El lector i el temps tenen la paraula.

Potser hem superat ja l'etapa en què una cultura i una llengua tancades en elles mateixes estaven condemnades a una extinció progressiva. Com a sociolingüistes som conscients que haurem de marcar les pautes i actuations necessàries perquè s'esdevinga el procés de canvis socials i d'hàbits que conduesquen a l'ús del català en tot el conjunt de la nostra societat, però, més enllà d'això, aquesta tasca ha de ser entesa com un compromís de tota la comunitat catalanoparlant.

El llibre s'estructura en quatre capítols, tres de caire teòric i un d'aplicat. Al primer, rastregem en els precedents de la nostra àrea d'investigació, acumulats entorn del que anomenem la "dialectologia social". Al segon capítol, ja plenament dins la sociolingüística, tracem les tres principals línies de recerca que hi veiem: l'etnografia de la comunicació, la sociolingüística de la variació i la sociologia del llenguatge. El tercer capítol vol ser un estat de la qüestió sobre la nostra disciplina als Països Catalans, abocada pràcticament als estudis sobre el fet multilingüe i en una línia obertament sociològica. Finalment, el quart capítol és una conseqüència del tercer: com a lingüistes de partida, exposem una recerca micro-sociolingüística concreta amb l'ànim de contribuir a obrir la sociolingüística catalana als camins poc fressats de les estructures lingüístiques.