140 Schmitt: «La position», pp. 427 y 432.
141 Ibíd., p. 432.
142 Ibíd., p. 415; Sermons , 1, pp. 99-100. Laureano Robles especula que Vicente sí predicó a comienzos de la década de 1390 que Judas fue salvado, o al menos que la salvación de Judas era posible, dado que la condena divina a Judas simplemente por hacer aquello a lo que Dios le había predestinado hubiera sido injusta: Laureano Robles: «San Vicente: ¿el sermón de Judas?», Levante-El Mercantil Valenciano , 24 de abril, 2006, p. 14. Sobre Judas en el pensamiento medieval catalán, con frecuentes referencias a los sermones de Vicente, véase Albert Toldrà: «Judes a l’edat mitjana», Afers , 45, 2003, pp. 447-462.
143 Schmitt: «La position», p. 427.
144 Ibíd., pp. 436-439 y 454.
145 Jean Gerson: Replicationes , en Jean Gerson, Oeuvres complètes , vol. 6, L’oeuvre ecclésiologique , ed. Monseigneur Palémon Glorieux, París, Desclée, 1965, p. 42.
146 Gerson: Replicationes , p. 40.
147 Ibíd., p. 41.
148 Heimann: Nicolaus Eymeric , p. 79.
149 Jaume de Puig i Oliver: «El procés dels lul·listes valencians contra Nicolau Eimeric en el marc del Cisma d’Occident», BSCC , 56, 1980, p. 336.
150 Puig: «El procés», pp. 336-337.
151 Jaume de Puig i Oliver: «Documents inèdits referents a Nicolau Eimeric i al lul·lisme», ATCA , 11, 1983, pp. 329-330, 15 de abril de 1387.
152 Heimann: Nicolaus Eymeric , pp. 120-121; Puig: «El procés», pp. 339-340.
153 Heimann: Nicolaus Eymeric , pp. 122-123 y 128; Puig: «El procés», pp. 330, 340-346 y 356-359.
154 Puig: «Documents inèdits», pp. 330-334, 23 de julio de 1388. Véase también Josep Perarnau i Espelt: «El rei Joan I donà força legal a les còpies del dictamen de la comissió Ermengol sobre el llibre de Ramon Llull, [ Arbre ] de Filosofia d’Amor , Barcelona, Arxiu Reial, ACA, Cancelleria reial, 18902, f. 217v», ATCA , 28, 2009, pp. 629-633.
155 Heimann: Nicolaus Eymeric , p. 133.
156 Puig: «El procés», p. 391.
157 Heimann: Nicolaus Eymeric , pp. 136-139; Puig: «El procés», pp. 380-381, 389-390 y 393-394; Puig: «Documents inèdits», pp. 339-340, 12 de septiembre de 1392, pp. 344-345, 23 de marzo de 1394.
158 Sobre la datación del tratado de Eymeric, véase Heimann: Nicolaus Eymeric , pp. 152 y 200. Brettle, Esponera y Heimann han sugerido que Eymerich pudo haber escrito su Contra prefigentes contra Vicente; véanse Brettle: San Vicente Ferrer und sein literarischer Nachlass , p. 44; Esponera: El oficio de predicar , p. 62; Heimann: Nicolaus Eymeric , p. 144. No obstante, el reciente análisis de Michael Ryan de Contra prefigentes indica que fue escrito no contra Vicente sino contra Ramon Llull, y más en general contra adivinos y astrólogos: Michael A. Ryan: A Kingdom of Stargazers. Astrology and Authority in the Late Medieval Crown of Aragon , Ithaca, Cornell University Press, 2011, pp. 133-138 (esp. p. 138). Por tanto, la existencia del tratado no constituye evidencia de que, ya a mediados de la década de 1390 y antes de que Vicente comenzara su misión predicadora, otros lo asociaran con una inminencia apocalíptica.
159 Jaume de Puig i Oliver: «Notes sobre l’actuació inquisitorial de Nicolau Eimeric», Revista catalana de teologia , 28-1, 2003, p. 226 (esp. n. 18). Sobre el encargo de Bernat Armengol y su obra, véanse Jaume de Puig i Oliver: «La sentència definitiva de 1419 sobre l’ortodòxia lul·liana. Contextos, protagonistes, problemes», ATCA , 19, 2000, pp. 299-338; Heimann: Nicolaus Eymeric , pp. 112-117. Sobre las lecturas erróneas de Llull de Eymerich, véase Josep Perarnau i Espelt: «De Ramon Llull a Nicolau Eymeric. Els fragments de l’ Art Amativa de Llull en còpia autògrafa de l’inquisidor Nicolau Eymerich integrats en les cent tesis antilul·lianes del seu Directorium inquisitorum », ATCA , 16, 1997, pp. 7-129.
160 Perarnau: «Sobre l’eclesiologia de sant Vicent Ferrer», p. 428.
161 Heimann: Nicolaus Eymeric , p. 144.
162 Puig: «El procés», pp. 409-412.
163 Para los debates sobre si esta bula papal llegó a existir, véase Heimann: Nicolaus Eymeric , pp. 86-88.
164 Adolfo Robles Sierra: «San Vicente Ferrer y los poderes especiales de su itinerancia apostólica», Communio. Commentarii internationales de ecclesia et theologia , 27, 1994, p. 72 (esp. n. 24); Quaresma , 2, p. 174, 22 de abril de 1413.
165 Pierre Duparc: Le comté de Genève , IX e - XV e siècle , Ginebra, Alexandre Jullien, 1978, pp. 327-332.
166 Fages: Procès , p. 243: «Et deinde processit ad civitatem Avinionensem, et fuit confessor domini Petri de Luna cardinalis, qui postea fuit nominatus Papa Benedictus decimus tertius».
167 Fages: Notes et documents , pp. 90-92.
168 Robles: «Correspondencia», pp. 180-181, 15 de enero de 1398.
169 Favier: Les papes d’Avignon , pp. 611-613.
170 Ibíd., pp. 658-687.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.