Oreto Doménech i Masià - Poesia digital

L’ELO ha fet un Consorci per desenvolupar col·laboracions amb la comunitat acadèmica de literatura digital (organitzacions, universitats i publicacions): el CELL (Consortium on Electronic Literature). Els socis que pertanyen al CELL actualment són: NT2-The Canadian Directory of Electronic Literatures 58 de la Universitat del Quebec; PO.EX 59 , Archivo de Poesia Experimental, Universitat Fernando Pessoa de Portugal; Electronic Literature Directory (ELD) 60 ; Electronic Book Review 61 (ebr), Hermeneia, 62 de la Universitat de Barcelona i LINKUMED 63 , Universitat de Siegen.

Més enllà de l’organització global que és l’ELO, l’ ELMCIP ( Electronic Literature as a Model of Creativity and Innovation in Practice ) és una xarxa que ha dut endavant un projecte de recerca sobre literatura digital a Europa 64 i ha elaborat una base de dades col·laborativa on aplega les obres ordenades cronològicament amb els escrits teòrics que es relacionen amb cada obra i autor. En l’àmbit hispànic, la pàgina web del grup de recerca de la Universitat de Barcelona Hermeneia: estudis literaris i tecnologies digitals 65 aplega un magnífic repositori d’obres literàries digitals (més de 700) i d’articles teòrics relacionats (més de 350) junt amb exemples didàctics sobre literatura digital i ensenyament de la literatura amb recursos digitals, organitzats per ordre alfabètic, segons l’autor i el gènere i els treballs dels estudiants del Màster en Literatura en l’Era Digital 66 (obres literàries digitals, materials digitals per a l’ensenyament de la literatura, anàlisi i investigació sobre literatura digital i literatura transmèdia i comparada), els únics estudis postgraduals que ara mateix ofereixen formació específica en literatura digital a l’Estat Espanyol.

Pel que fa al camp específic de la poesia digital, ja hi ha molt escrit per poder treballar en una cronologia exhaustiva que continga les dades i les dates fonamentals relacionades amb aquests textos. Diversos articles i autors recullen moments en l’evolució de la poesia digital que pagaria la pena aplegar en un únic eix cronològic, com per exemple French e-poetry . A short/long story , de Patrick-Henri Burgaud 67 ; Leonardo Bibliography Project 68 , una selecció de bibliografia compilada per Eduardo Kac; The Electronic Labyrinth 69 de Christopher Keep, Tim McLaughlin i Robin Parmar i A Subjective Chronology of Cybertext, Hypertext, and Electronic Writing 70 de Stuart Moulthrop. Henri Burgaud 67 ; Leonardo Bibliography Project 68 , una selecció de bibliografia compilada per Eduardo Kac; The Electronic Labyrinth 69 de Christopher Keep, Tim McLaughlin i Robin Parmar i A Subjective Chronology of Cybertext, Hypertext, and Electronic Writing 70 de Stuart Moulthrop.

És important destacar el valor que té que institucions com la MLA (Modern Language Association 71 ) hagen dedicat exposicions a la literatura digital. En la convenció del 2013, s’ha pogut veure l’exposició “Avenues of Access: An Exhibit & Online Archive of New ‘Born Digital’ Literature 72 ” on s’ha mostrat una panoràmica de la literatura digital amb obres des dels inicis fins als darrers treballs per a dispositius mòbils intel·ligents. És molt significatiu que en aquesta exhibició i arxiu virtual s’hagen organitzat les obres segons els suports en què es poden llegir, a més de classificar-les pels gèneres i pels temes que tracten. Així, l'exposició distingeix entre obres per a ser llegides mitjançant l’ordinador, obres que requereixen performance a més del suport digital i obres per a ser llegides a través de dispositius mòbils i amb geolocalització ( desktop, performance & Mobilegeolocative ). Dene Grigar, Kathi Inman Berens i Lori Emerson justifiquen aquesta classificació i també la tria que en fan com antologadores i curadores tot adduint la voluntat i la necessitat de connectar amb un públic lector molt jove que ja està plenament immers en aquestes textualitats.

Aquest darrer exemple dóna compte de com està de viva la literatura digital. La comunitat de creadors i estudiosos d’aquestes noves textualitats veuen en les seues potencialitats moltes possibilitats per acostar la literatura a la societat. La voluntat didàctica i divulgativa és una característica específica i molt particular d’aquells organismes, grups de recerca i editorials dedicades a la literatura digital, d’una banda, perquè l’objecte d’estudi i les plataformes de divulgació se situen a la xarxa i en obert i, d’altra banda, perquè sent encara un camp d’estudi emergent, la comunitat acadèmica amb què la literatura digital es vincula està formada principalment per molts investigadors i investigadores joves engrescats a compartir i donar a conéixer tot allò relacionat amb aquest camp.

LA LECTURA ATENTA DE LA POESIA DIGITAL: LA MEUA EXPERIÈNCIA LECTORA

En el context de la literatura digital que hem volgut dibuixar, ens movem en un terreny marginal, fronterer, que flueix entre la imatge, la paraula, el so i el moviment. Però com va dir Josep Pla: “la frontera no és un límit: és una gran finestra oberta 73 ”.

La poesia s’adapta a l’actualitat més recent: en l’època de la web 2.0 i de les xarxes socials la poesia és un gènere ben viu i compartit. El text poètic com a fenomen cultural forma part d’un acte de comunicació que podem anar resseguint al llarg de la història de la literatura i en el qual alguns components, com l’emissor, el receptor i el canal, han anat variant al llarg del temps. El poema, com a protagonista d’un acte comunicatiu que s’estableix entre un emissor (el poeta o els poetes), un receptor (el lector o el públic) i un canal que el vehicula, s’hi ha anat acoblant a les diferents èpoques que ha travessat i els canals mitjançant els quals s’ha transmés han estat variats: oral, escrit-musicat, escrit, visual, etc. Singularment, però, allò que equivaldria en altres exemples textuals al soroll (si seguim amb l’analogia de l’acte comunicatiu), pel que fa a la lectura especial que demana el text poètic, podria, fins i tot, formar part del missatge de la poesia moderna: la sintaxi trencada, la disposició del text i els espais, els canvis de ritme... Joan Margarit, a Noves cartes a un jove poeta , ho expressa així, tot comparant la poesia amb la música:

La comparació de la poesia amb la música revela molts punts de contacte entre totes dues ―i això facilita encara més la utilització del símil musical per entendre millor el que és la poesia―. Per exemple, en el poema importa la dissonància, allò que espera ser resolt més endavant. És com una al·lusió que es deixa que interpreti el lector. Un poema és una sèrie d’efectes dinàmics que convergeixen cap a un lloc de repòs, perquè en un poema també hi ha centres cap als quals han de convergir els significats. La melodia serien les parts del poema que indueixen el lector a percebre una certa intensitat, i és el més difícil d’ensenyar a compondre si no es té un do innat per ser compositor o poeta.

La persona que llegeix un poema l’interpreta amb un instrument tan afinat que ningú no el pot manejar millor que ella mateixa i, per servir-se’n, no li cal més preparació que la pròpia necessitat i decisió de fer-ho. És un instrument que qualsevol vida ha obligat a dominar a qui l’ha viscuda. No es pot dir de ningú, ni en condicions de misèria cultural extrema, que en una determinada circumstància no seria capaç de treure partit d’un bon poema. Les històries de temps difícils: guerres, revolucions ―penso en els gulags russos― en donen abundant testimoni 74 .

Sense cap mena de dubte, la lectura especial del text poètic, l’audició i la performance lligades a la poesia, la disposició del text, la forma com a part significativa del text són característiques que fan que el poema es trobe especialment còmode en l’entorn digital. I això suposa, en certa manera, admetre que el suport en què el trobem es, en part, aliè al poema, i consegüentment, a l’obra literària en aspectes essencials la qual cosa obri una reflexió molt adient sobre la relació entre la literatura i el suport en el qual aquesta es vehicula. I si el suport és digital, el poema ens arriba amb la possibilitat d’incorporar-hi moviment, imatge i so i, per tant, demana una lectura, si més no, més complexa.