Oreto Doménech i Masià - Poesia digital

Aquestes “noves” possibilitats de lectura i d’escriptura obrin perspectives apassionants sobre la literatura en general i sobre la poesia en particular i, per això mateix, les valoracions que es generen al voltant del contacte entre poesia i digitalitat són, també, apassionades.

Carles Riba, el gran poeta en llengua catalana, amb humilitat extrema i lucidesa preclara se situava en una disposició especial enfront de les obres que algunes editorials li encomanaven de comentar. Al prefaci del recull d’assajos Per comprendre (1927-1935) 75 , el poeta es posicionava com a crític literari d’aquesta manera: “Ara, qui pensi que dir què és una obra, més que no pas què val, és la finalitat de la crítica, i potser l'única cosa no del tot relativa que es pugui aspirar a fer en crítica, podrà qualificar de crítics aquests assaigs”.

Riba, aleshores, s’enfrontava a la lectura de poetes catalans i amb aquests breus assajos feia un intent per intentar descobrir (“en aquest meu, ho diré coratjosament, el que hi ha de segur és l’esforç que he esmerçat per comprendre”) què tenien aquests poetes de valuós en ells que fóra aprofitable per a la cultura catalana: “Comprendre l’ànima del meu país en tota la desconcertant violència de la seva Renaixença”. De retruc, el lector es comprenia a si mateix com a autor: “provant així de comprendre’m una mica a mi mateix, assajant en l’apregonament de l’obra d’altri, en el xoc o en l’acord amb l‘obra d’altri”. Riba posa en valor com a crític, sense cap mena de dubte, la curiositat i l’esforç del lector i l’empatia i enriquiment que la lectura ens proporciona sempre ultrapassant el judici de l’obra en si.

Aquest estudi és una aproximació apassionada, que vol ser molt mesurada, a la poesia electrònica, un esforç rigorós per comprendre la poesia digital des de la lectura atenta de l’obra. Com a lectora, m’acoste a dues autores americanes representatives d’un ampli espectre de pràctiques relacionades amb la creació, la reflexió i la docència de la literatura digital.

Deena Larsen i Stephanie Strickland són escriptores que han desenvolupat la seua obra servint-se d’eines electròniques total o parcialment, alhora que, atés el seu tarannà pedagògic, han desenvolupat tot un corpus d’escrits d’assaig i de reflexió metapoètica d’un gran valor. Tant Deena Larsen com Stephanie Strickland, a més, tenen en comú que, des de camins d’evolució personal i professional ben diferents, posen la paraula en el centre de la seua experiència vital i de la seua creació literària i, sempre al servei d’ella, el mitjà digital i el seu entorn.

L’espai on han estat creades i llegides aquestes obres és l’espai digital i, per això mateix, l’acostament a elles ha estat com una navegació en un entorn mòbil i canviant, de vegades estrany i irreconeixible, que ha resultat ser immens com l’alta mar i que, com ella, m’ha demostrat que hi conté corrents submarins de llarg recorregut. Aquestes obres venien sense mapa, perquè els territoris, per més inconeguts que siguen, són els que fan la topografia, i no a l’inrevés. Però la reflexió sobre els textos poètics, de la mà de Vicent Salvador, la reflexió al voltant de l’hipertext que fa George P. Landow, les visions culturals i socials sobre la literatura, una gran quantitat d’articles especialitzats trobats en xarxa i a la xarxa sense oblidar l’esperit aventurer i atrevit, però rigorós i atent, que m’han inspirat el mestratge, la saviesa i la confiança de Laura Borràs, han estat les coordenades fonamentals que m’han ajudat a descobrir i a meravellar-me amb aquests nous indrets. Espere que el viatge per les obres de Deena Larsen i Stephanie Strickland us siga tan propici i ple de descobriments com ho ha estat per a mi.

1 Benjamin, Walter. “Kleine Geschichte der Photographie” dins Die Literarische Welt , 1931. Breve historia de la fotografía , Madrid: Casimiro libros, 2011. Imprés.

2 Op. Cit. Benjamin pàg. 48-49.

3 Op. Cit. Benjamin pàg. 17.

4 Op. Cit. Benjamin, pàg 45.

5 La web d’Ubicuo estudio és < http://ubicuostudio.com/ca>. Podeu veure un exemple de lectura del llibre Unlimited Sobrassada a < http://youtu.be/bmUCU0ExQM0<

6 Un exemple de lectura de Diamond Bird a < http://youtu.be/t1VVmmtv__0>

7 Podeu descarregar el llibre Infinit del poeta Màrius Sampere a < http://www.ubicuostudio.com/ca/app/infinit-marius-sampere-llibre-ipad-iphone/>

8 La pàgina del poeta Màrius Sampere a la Institució de les lletres catalanes: < http://www.escriptors.cat/autors/samperem/>

9 Consulteu l’arxiu Poesia Experimental Portuguesa , projecte d’investigació al capdavant del qual hi ha Rui Torres de la Universidade Fernando Pessoa < http://po-ex.net/> o el repositori lliure col·laboratiu de poesia experimental Ubu Web < http://ubuweb.com/>

10 Costa, Lis i Escoffet, Eduard. “Poesia, sonoritat i electrònica”. Temps d’Educació , núm. 42. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2012. Imprés.

11 Op. Cit. Costa i Escoffet, pàg. 53.

12 Web de Touch Press < http://www.touchpress.com/about/>

13 Theodor Geisel va crear The cat in the hat sota el nom de ploma de Dr. Seuss < http://www.seussville.com/>

14 Podeu trobar If a < http://ifpoems.com/>

15 Aquest terme, una de les possibles denominacions de la literatura elaborada amb eines digitals i consumida a través d’elles, s’usa a l’entorn d’Internet des de l’any 1984: Rettberg, Jill Walker. "Electronic Literature Seen from a Distance. The Beginnings of a Field". [data de consulta: desembre de 2012] < http://www.dichtung-digital.org/2012/41/walker-rettberg/walker-rettberg.htm>

16 La web del Dr. George P. Landow < http://www.landow.com/>

17 Landow, George P. Victorian Web . 1987. Institute for Research in Information and Scholarship. Brown University. Web. [data de consulta: gener de 2013] < http://www.victorianweb.org/>

18 Podeu trobar aquestes tres obres i també Hypertext 3.0 en format hipertextual a l’editorial Eastgate Systems < http://www.eastgate.com/people/Landow.html>

19 Espen J. Aarseth, Cybertext: Perspectives on Ergodic Literature , Baltimore: John Hopkins University Press, 1997. Imprés.

20 Katherine N. Hayles, Electronic Literature: What Is This? , South Bend: The University of Notre Dame Press, 2008. [data de consulta: gener del 2012] < http://eliterature.org/pad/elp.html>

21 Op. Cit. Aarseth, pàg. 1-2.

22 Di Rosario, Giovanna. Electronic poetry: understanding poetry in the digital environment , University of Jyväskylä, 2011 [data de consulta: juliol del 2011]

< https://jyx.jyu.fi/dspace/bitstream/handle/123456789/27117/9789513943356.pdf>

23 Op. Cit. Di Rosario, pàg. 90.

24 Di Rosario, Giovanna. Electronic poetry: understanding poetry in the digital environment , University of Jyväskylä, 2011 Accessible online a https://jyx.jyu.fi/dspace/bitstream/handle/123456789/27117/9789513943356.pdf[data de consulta: juliol del 2011]

25 Borràs, Laura (ed). Textualidades electrónicas: nuevos escenarios para la literatura. Barcelona: Editorial UOC, 2005. Imprés.

26 Op. Cit. Borràs, pàg. 34-38.

27 Laura Borràs se centra en la connexió històrica dels textos i en les seues característiques formals intrínseques, enfocament aquest que perdura i que es pot resseguir en la literatura occidental. Fa relativament poc temps, han aparegut nous intents de categorització que inclouen, paral·lelament a aquestes característiques i, de vegades, mostrant una mena de classificació “mixta”, els suports en què aquestes obres són llegides. Aquests suports, per bé que poden incidir sobre alguns aspectes del procés lector d’algunes obres, no canvien en profunditat el panorama general que dibuixa Borràs ja al 2005.