Oreto Doménech i Masià - Poesia digital

Sens dubte, aquestes dues obres de poesia digital tàctil (poesia visual, tipogràfica, sonora, joc sonor) són sobretot jocs: ens permeten manipular, destruir, recomençar tantes vegades com ens plaga, gravar imatges i sons, traçar dibuixos i gargots, massacrar lletres o construir màquines que les manufacturen i fins i tot elaborar un circuit “e-lletra-trònic” 49 al nostre gust. Jugar és el sentit que té l'obra. El significat és la barreja del component visual i sonor, el ritme del so i el ritme del moviment per a la manipulació creativa del poema.

En aquest cas, el mitjà electrònic possibilita la relectura infinita del poema però cada relectura és una obra nova i, per tant, el lector hi participa plenament. Aquesta lectura-joc de la poesia de Piringer a través dels dispositius mòbils evoca els aspectes originals de la poesia sonora i visual: l’efímer, l’aleatorietat, allò antiacadèmic allunyat de l’intel·lectualisme i el component lúdic de la poesia. El mòbil i la tauleta són, en aquest cas, l’espai potencial de la performance virtual, d'una performance , això sí, diferida en el temps, en l’espai, efímera però recuperable en part. I encara que es perd la possibilitat de compartir el temps i l'espai en directe, l'espectacle ha tingut lloc per al lector el qual, a més, n’ha format part. El cas de Piringer és un magnífic exemple per a la reflexió sobre com s’influeixen literatura electrònica i suport, i com aquesta ja “antiga” poesia digital està evolucionant amb rapidesa. Admetre que el suport en què la trobem és una cosa que afecta l'obra literària en aspectes essencials pot significar acceptar que els lectors també patim un procés d'identificació de l'obra amb el seu suport al qual és difícil sostreure’s. Per exemple, l’última creació de Piringer és Tiny poems 50 , poemes concrets mínims per a dispositius mòbils en general però més concretament pensats per a la darrera invenció d’Apple, el rellotge AppleWatch. Com veiem, el suport digital també orienta l’artista d’alguna manera i, sens dubte, conforma l’obra en alguns aspectes.

A banda d’aquesta darrera literatura digital que naix al si de la proliferació de dispositius mòbils capaços de reproduir-la, no podem obviar que, encara que de vegades semble que la realitat és més potent que l’ensenyament reglat, sovint som els ensenyants que hem de preocupar-nos per incorporar realitats noves a la nostra pràctica docent. I si parlem de la literatura, el sistema educatiu permet pocs episodis de lucidesa pel que fa a la recerca en el camp de les humanitats i, més encara, pel que fa a les humanitats digitals. Per això, caldria valorar aquest camp de la investigació científica, el de les humanitats, com un espai de coneixement fonamental per a sobreviure en un món global en el qual el renovellat poder de les paraules, com a element de comunicació i de consum, s’ha aliat amb els codis sonor, cinètic i audiovisual en l’espai digital.

Els docents, doncs, fem lectors i l’alfabetització digital i les noves formes de la literatura haurien de ser una part important del currículum dels nostres escolars, des de l’educació infantil fins a la finalització de la formació obligatòria i també, molt especialment, en tots els graus relacionats d’alguna manera amb l’estudi de les humanitats fins als estudis postgraduats i doctorals. A l’Estat espanyol, al capdavant de l’estudi de la confluència entre literatura i digitalitat, el grup de recerca de la Universitat de Barcelona Hermeneia: estudis literaris i tecnologies digitals 51 aplega, des de l’any 1999, una comunitat de docents, alumnes i creadors de caràcter internacional i, per això, hi exerceix la investigació des de la primera línia i en connexió amb les comunitats científiques europees i americanes d’aquest camp d’estudi de la literatura. El Màster en Literatura en l’era digital que Laura Borràs dirigeix a la Universitat de Barcelona, encapçala el mestratge d’allò que a Europa i als EUA s’anomena Digital Humanities disciplina que, habitualment, s’inclou dins dels Estudis Literaris per tal i com no hi ha cap altra oferta d’estudis de Màster centrats en l’observació i l’anàlisi del fenomen literari en la cruïlla tecnològica actualment a l’Estat espanyol. Tant a Hermeneia com al Màster en Literatura en l’era digital , l’estudi de la influència de l’entorn digital en el fet literari toca tant la reflexió teòrica i l’hermenèutica, com els exercicis pràctics de traducció i creació, així com l’aplicació didàctica d’aquest fenomen per a l’ensenyament de la literatura i l’estudi conjunt de les textualitats electròniques colze amb colze amb els creadors i investigadors d’aquesta disciplina 52 .

UN CÀNON DE LA LITERATURA DIGITAL?

L’ Electronic Literature Organization 53 (ELO) és una organització global fundada el 1999 per Scott Rettberg, Robert Coover i Jeff Ballowe per fomentar i promoure la lectura, l’escriptura, la docència i la comprensió de la literatura digital. L’ELO inclou escriptors, artistes, lectors, investigadors i desenvolupadors i ha publicat dos volums que antologuen obres de literatura digital i les classifiquen. Consta d’un comité de directors i d’un consell literari els quals, pel moment, ja han editat dues antologies. A més, organitza congressos i seminaris especialitzats, i acull estudiants i investigadors del camp de la literatura.

La classificació de les obres que fa l’ELO atén a múltiples característiques, des del programa amb què l’obra s’ha creat fins al contingut, la forma, el paper del lector pel que fa a la interactivitat que exigeix l’obra o, fins i tot, aspectes d’història social de la literatura. Aquesta classificació basada en paraules clau és semàntica i fa servir el mateix sistema d’etiquetatge que usem amb els continguts que generem a la xarxa. Aquesta multiplicitat d’etiquetes dóna compte de l’estat de la qüestió: la literatura digital és un camp de creació i estudi relativament nou i el gruix d’obres, per bé que és ja summament considerable, varia en poc temps en forma i suport, ja que l’entorn on es desenvolupa canvia de manera vertiginosa.

El món de la literatura digital és bàsicament anglòfon. Al primer volum de l’antologia 54 publicada el 2006 i editada per N. Katherine Hayles, Nick Montfort, Scott Rettberg i Stephanie Strickland només dues obres de les seixanta antologades eren en francés 55 , i quatre en format multilingüe o amb jocs sonors que no es corresponen amb cap llengua concreta; l’antologia atenia a la creació literària digital en anglés i en el món anglosaxó. A la segona antologia que l’ELO va publicar l’any 2011 56 ( Electronic Literature Collection , vol. 2), encara que predomina la literatura en anglés creada per autors de diferents indrets s’hi compten 11 obres que no estan escrites estrictament en anglés. D’aquestes, dues són en català (la mateixa representativitat que tenia el francés en la primera antologia) i això, si tenim en compte que les publicades en portugués en són dues i en castellà en són quatre, i aquestes dues llengües tenen molts milions de parlants, és una dada molt rellevant per a la cultura que es vehicula en català. Els editors d’aquesta segona antologia de l’ELO van ser Talan Memmott, Rita Raley, Brian Stefans i Laura Borràs, la qual va fer una gran tasca de visibilització de la literatura digital no anglòfona en aquest sentit. Ara mateix es prepara una tercera antologia a càrrec de Stephanie Boluk, Leonardo Flores, Jacob Garbe i Anastasia Salter i que es publicarà el 2016.

Que disposem d’un corpus de literatura digital en català amb obres que es remunten als anys 90 dóna compte l’interés i la vitalitat creativa en la nostra llengua, però també són producte de la feina feta per Laura Borràs al capdavant d’Hermeneia, a través de la investigació acadèmica, de la divulgació docent i també del foment de la creació de la literatura digital. Així, dels anys 2004 al 2008 Hermeneia junt amb l’Ajuntament de Vinaròs van convocar el Premi Internacional de Literatura Digital Ciutat de Vinaròs 57 en el qual, al llarg dels quatre anys en què es va celebrar, es van presentar més d’un centenar d’obres de literatura electrònica en les modalitats de narrativa digital, poesia digital i un apartat especial per a obres en llengua catalana.