Martí de Viciana - Martí de Viciana - Libro segundo de la crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino

El obispado de Valencia también fue sacado de la subjección que tenía al de Tarragona y hecho arçobispado por el papa Calixto el año del Señor MCCCCLV a suplicación del rey don Alonso de Aragón, y el obispado de Mallorca también fue sacado de la subjeción del arçobispado de Tarragona y puesto en la del arçobispado que se hizo de Valencia. Del arçobispado de Çaragoça lo escrive el obispo de Gerona, en el libro primero, capítulo de la descripción de España mediterránea y Pedro Alcocer en el dicho capítulo XXXV. Y del arçobispado de Valencia muy largamente lo escrive Martín de Veciana en la primera parte de la Historia de Valencia, donde ha puesto la bula de la nueva erection . 19

Tret d’aquest esment, no s’ha localitzat cap document complet o fragmentari, ni imprès ni manuscrit, que reproduïsca qualsevol text del Libro primero , mancança que contrasta força amb les nombroses còpies manuscrites del Libro segundo dedicat a la noblesa, malgrat haver sigut el llibre més perseguit de la producció vicianesca. 20 La inexistència absoluta d’exemplars del Libro primero ha presentat dubtes raonables i fonamentats sobre si verament s’hi arribà a editar. Des de ben aviat fou un document cercat i cobejat pels estudiosos que esmerçaren un especial esforç per aconseguir alguna informació veraç sobre les dades d’edició, contingut, extensió, etc. Des de les primeres temptatives de reconstrucció, frustrades, de Josep Rodríguez al final del segle XVII fins al bibliògraf Borrull, que realitzà l’estudi de l’obra íntegra al segle XIX, cap iniciativa ha significat la recuperació del Libro primero ni la reconstrucció entera del Libro segundo , ni s’ha trobat cap document que confirme l’escriptura catalana dels manuscrits originals. Gregori Maians i el seu germà Joan Antoni ocuparen molt de temps i esforç per aconseguir els quatre volums de la Crònica de València de Viciana i només obtingueren una edició incompleta del Libro segundo i un exemplar del Libro quarto . 21

Del Libro segundo es coneixen si més no, dues edicions originals i un quadern fragmentari encastat dins l’edició primera (1564, 1568, 1578), a més d’una represa de la segona estampació, feta a final del segle XVII o principi del XVIII. Hem convingut a designar aquestes quatre impressions amb les lletres a, b, c i d , d’acord amb la seriació tradicional de l’obra. Hi hem localitzat vint còpies manuscrites i quatre de fragmentàries, totes en versió castellana. En edicions impreses modernes, hi ha una reimpressió del segle XIX (1881), un facsímil de l’estampa de 1881 imprès l’any 1970, una altra còpia facsimilar universitària de la tercera i quarta edició feta l’any 1972, un facsímil de l’edició de 1881 impresa el 1980, una altra de fragmentària sobre Gandia de 1980 i una d’actual de 2007. Sebastià Garcia qualificava d ‘angustiosa la mancança d’exemplars del Libro segundo i això que hom comptava amb quatre edicions i un reguitzell de còpies manuscrites, majoritàriament del segle XVIII. 22 Malgrat l’existència d’aquestes edicions, ni tan sols a través dels còdexs manuscrits coneixem a hores d’ara l’edició completa, tot i haver obtingut una difusió considerable, principalment a partir de còpies manuscrites del divuit. 23 Aquesta fortuna bibliogràfica, però, manté encara avui moltes zones ocultes, enigmes irresolts, dificultats de mena per reconstruir la trajectòria editorial i una manca atípica d’estudis sobre la matèria que incideix en la recerca negativament.

Del Libro tercero disposem d’una única edició de l’època (1564), d’una reimpressió moderna (1881), d’una de facsímil (1972), d’una reimpressió facsimilar de l’estampació de 1881 (1980), d’una edició de bibliòfil que conté el facsímil i la transcripció (1986), d’una fragmentària (1970), d’una edició crítica recent (2002) i tan sols dues còpies manuscrites.

Diferent fortuna seguí l’edició del Libro quarto , del qual només tenim notícia de l’edició barcelonina (1566), de dos estampacions en facsímil (1972, 1990), de quatre còpies manuscrites del segle XVII i d’una edició crítica actual (2005). 24

Molts i diversos autors han tractat del decurs bibliogràfic d’aquesta obra i des de ben antic. Nicolás Antonio ho féu a finals del segle XVII i continuaren la recerca d’altres autors pertanyents al brillant i efímer moviment de l’escola valenciana il·lustrada, al capdavant del qual s’hi trobava Gregori Maians, ajudat pel seu germà Joan Antoni. Onofre Esquerdo, Rodríguez, Borrull, Torres, Forner, Doñate, Sebastià Garcia Martínez, etc. han dedicat estudis al tema, a més d’una llarga nòmina d’autors i d’historiadors interessats pel devenir d’aquesta extensa i enigmàtica crònica. 25 A hores d’ara resulta evident que la labor de recerca realitzada al llarg de les centúries ha permès que se’n feren moltes còpies manuscrites, atesa la dificultat intrínseca d’obtenir cap exemplar de l’obra impresa de qualsevol dels quatre volums. La gran quantitat de còdexs arribats del Libro segundo potser podria atendre a l’interès de nobles, erudits i bibliòfils del període il·lustrat per aconseguir una còpia estampada o manuscrita d’aquest llibre, sabuda la seua raresa i per tant l’elevat valor bibliogràfic i, lògicament, econòmic. 26

Fóra possible que la popularitat i difusió aconseguida per la crònica de Martí de Viciana, sobretot pel Libro segundo , signifique l’existència de més còpies manuscrites no descrites aquí. La nostra intenció ha estat elaborar un inventari de les edicions i manuscrits coneguts fins avui, amb la certesa absoluta que en aquesta recerca resta encara molt per dir i analitzar. Descrivim a continuació les edicions i manuscrits que hem entès a localitzar:

1 a Libro segundo de la Chrónyca de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno: copilada por Martín de Vicyana: y endereçada al Illustríssimo señor don Carlos de Borja Duque de Candía, Marqués de Lombay, &... Al frontis: «Impressa con licencia de la Sancta Inquisicion. Año de MDLXIIII». Primera edició. Fins ara s’havia pensat que l’any 1564 era la data d’impressió real atès que aquest és l’any figura al frontis, tanmateix, no hom havia reparat en la inclusió d’una referència documental, dins el capítol de la família Cervelló, relacionada amb la venda de la torre del Rei d’Orpesa, datada el nou de febrer de mil cinc-cents seixanta-nou. Aquest factor obliga a qüestionar la informació inicial i retardar la data de impressió a dates posteriors a febrer de 1569. 56 ff., lletra gòtica o de tortis. Escuts d’armes de les famílies historiades, alguns d’ells en blanc i d’altres capítols sense espai per a l’escut. Imprès a dues columnes excepte els ff. 2r-5r i 14r-15r que contenen, en el primer grup de folis, respectivament, la censura inquisitorial, el sonet d’Almudéver, la dedicatòria a Carles de Borja, dos sonets més, d’Oliver i Almudéver. El segon grup comprèn el pròleg al «Tractado de las armas». F. 1, a la part superior «Segunda parte», enmig l’escut d’armes dels Borja i a sota «Libro segundo de la Chrónyca de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno: copilada por Martín de Vicyana: y endereçada al Illustríssimo señor don Carlos de Borja Duque de Candía, Marqués de Lombay, &. En el qual son contenidas todas las familias o linages militares de la ciudad y reyno, por estilo moderno y muy verdadero. Impressa con licencia de la sancta Inquisición. Año de .M.D.LXIII. Con privilegio Real, según se contiene en la primera parte desta Chrónyca»; f. 2, «Censura y licencia del santo oficio»; f. 3, «Al Illustríssimo señor don Carlos de Borja...». Comença en la família Borja, f. 5, que s’estén fins el f. 15r, separada de la resta de llinatges pel contingut del tractat d’armes. La relació de famílies continua alfabèticament a partir del foli 20 amb els llinatges d’Aguilar, Arrufat, Aragó... fins a un total de 61. Acaba amb el capítol de Cervelló, estroncat bruscament al foli 56v. 27