çó , só , sóm , són : formes del present d’indicatiu del verb esser .
él , éls : pronoms personals ( ell , ells ).
là , llà : adverbi ( allà) .
mès : 3a persona del perfet d’indicatiu de metre .
près : id . de prendre .
11. No es posa accent diacrític sobre les formes gràfiques an (3a persona del present d’indicatiu d’ haver ) i o (pronom feble). Tampoc a la lletra y en el cas de diverses formes verbals de l’imperfet d’indicatiu, com deya , feya , veya , creya i altres, a causa de l’oscil·lació que mostren aquestes en l’accentuació.
12. Les consonants dobles inicials ( ffer , Ffrederich ) es simplifiquen, com és norma general, encara que no unànimement seguida; no les dobles medials, que poden ser etimològiques.
13. Es regularitzen les lletres u/v , i/j i c/ç , segons la funció de cadascuna. Per a les parts en llatí, igualment es procedirà amb la c/t davant d’ i seguida de vocal, que es redueix a l’ús clàssic ( Valentia ), com justifica la mateixa necessitat de normalització, a banda la molt freqüent confusió de la grafia de t i de c en l’escriptura gòtica, tot i que no és norma general entre els medievalistes. 38
14. En la separació de paraules, l’ús de l’apòstrof, del guionet i del punt volat (en aquest darrer cas quan l’elisió d’una vocal no es produeix en la llengua moderna), es procedirà segons les normes habituals de les edicions de textos medievals catalans. Tanmateix, en un recull documental que vol servir als estudis d’història de la llengua, procurem respectar, com ja s’ha dit, els costums gràfics dels escrivans de la Cancelleria, això és, no separar ni unir allò que habitualment mantenien unit o separat, segons els casos. En conseqüència, no es desaglutinen al i del davant vocal, com en del any o al amat ; i igualment, s’adverteixen les aglutinacions de y (hi), us i u (ho) amb el mot precedent acabat en vocal, com en que·us , ne·y , li·u .
La gestació d’aquest recull diplomàtic ha estat llarga, bastant més del que era previsible —concloguérem el treball de l’edició documental a les darreries de 2011. És veritat que el retard no s’ha derivat sols de les exigències pròpies de l’elaboració de l’obra, ans també de la necessitat d’atendre a altres circumstàncies. Certament, el pas del temps ha pogut facilitar la maduració dels objectius plantejats i el coneixement de noves aportacions de la historiografia. En qualsevol cas, podem dir que s’han consagrat a la tasca tots els esforços que enteníem que requeria, en consideració a la rellevància de la institució creadora dels textos, la Monarquia catalanoaragonesa, i de l’entitat que ha conservat admirablement, després de l’extinció política de la Confederació, fins a hui el seu dipòsit escrit, l’Arxiu Reial barcelonés o de la Corona d’Aragó.
L’obra ha estat fruit d’una conjunció de voluntats, com ja queda dit i és grat de ressaltar. En primer lloc, el nostre bon amic, el professor Antoni Ferrando, va traçar un projecte vast, que ha encaminat mitjançant l’obtenció d’ajudes institucionals i assumint la coordinació de tot el procés; un projecte també arriscat per la seua durada, que ha pogut portar-se a acabament en la primera part prevista. Per la nostra banda, familiaritzat amb l’excel·lència documental dels registres de la Cancelleria des de fa anys, quan treballàvem en l’elaboració de la tesi de doctorat, ens hem imposat la labor de fixació dels textos i d’edició paleogràfica del corpus, persuadit del seu interés per a l’evolució de la llengua, però, insistim, encara més per a la història dels països que la tenim com a pròpia i peculiar. Per part de l’Arxiu, ha estat imprescindible la col·laboració prestada pel doctor Carlos López, director del centre, amb el personal facultatiu. A l’arxiver senyor Jaume Riera i Sans, a més de la sàvia recerca de peces escollides, li som deutors de moltes atencions i d’algunes referències bibliogràfiques de consulta obligada. Els doctors Lluís Cifuentes, Antonio J. Mira i Ramon J. Pujades, formats tots tres en aquesta Universitat des d’on escrivim, acceptaren igualment tenir càrrec dels treballs de transcripció prèvia, que han possibilitat avançar en l’elaboració de la col·lecció; volem traslladar-los el nostre cordial reconeixement.
Ara arriba la col·lecció de la Cancelleria a les mans del lector interessat, gràcies a l’acollida de Publicacions de la Universitat de València, en el catàleg, ja sensiblement acrescut, de la seua sèrie Fonts històriques valencianes .
M. RODRIGO LIZONDO
Departament d’Història Medieval
Universitat de València
APÈNDIX
Repertori dels escrivans reials
Consignem la relació dels secretaris reials, protonotaris i escrivans de manament redactors de les lletres seleccionades, 143 oficials en total, molts dels quals mantingueren el càrrec successivament en més d’un regnat. Ha d’advertir-se que una part menor dels documents, fins a 140, varen ser registrats sense nom d’escrivà, en major nombre els primers anys. Així mateix, i molt especialment, que hi ha tres cartes autògrafes, sense intervenció expressa de l’escrivà o secretari: dues de Pere el Cerimoniós (núms. 457 i 529: el nomenament d’un oficial i una lletra al papa, en ambdós casos escrita de nostra mà ) i una de la reina vídua Violant de Bar (núm. 912: donació d’una vila, de nostra pròpria mà ). Hom hi anota el període cronològic que correspon als textos pertanyents a cada escrivà dins de la collecció i el numeral dels diversos documents subscrits per ells.
De les dues llistes que segueixen, la primera s’ordena per la cronologia dels textos propis de cada notari; la segona, per ordre alfabètic de cognoms.
Solanes, Guillem de (1296-1301) 17, 18, 29, 36, 37, 44, 45, 54, 60, 69-71, 73, 74
Descortell, Ferrer (1297) 20
Martí, Pere (1298-1319) 23, 32, 38, 39, 72, 79, 94, 109, 118-122, 127, 128, 146, 160, 170, 202
Fiveller, Jaume (1298) 24
Llobet, Pere (1298-1307, 1330-1333) 25, 30, 105, 111, 296, 334
Averçó, Bernat d’ (1298-1327) 35, 43, 46-50, 57-59, 63-65, 76-78, 84-86, 88-93, 95, 99, 100, 102, 104, 107, 110, 113, 114, 116, 123, 126, 130-132, 137, 140-143, 145, 148-150, 165-167, 170, 171, 173, 177, 180, 189, 191, 192, 197, 198, 203-206, 213, 215, 217-219, 224-226, 238, 240, 244, 246, 248, 256
March, Pere (1300) 51, 52
Deslledó, Pere (1300-1315) 55, 56, 67, 144, 158, 162, 182-184
Botella, Mateu (1302) 80
Bonet, Bernat (1302) 82, 83
Agustí, Guillem (1304-1339) 101, 106, 129, 133, 136, 185, 243, 294, 295, 297, 298, 340, 348, 366, 376-378
Desmonell, Pere (1304-1307) 103, 112
Soler, Pere de (1308-1312) 117, 134, 147, 151, 159
Safont, Bernat (1309-1323) 124, 125, 163, 186, 200, 220, 228
Llobet, Guillem (1313-1314) 168, 169, 176
Satorre, Bernat (1314-1337, 1351-1353) 175, 355, 362, 467, 482
Messeguer, Arnau (1314) 178, 179
Sabastida, Francesc (1319-1328) 201, 207, 209, 210, 216, 265
Coper, Guillem (1320-1324) 212, 233-236
Biscarra, Domingo de (1321-1343) 214, 386, 397
Sapera, Bonanat (1322-1335) 221, 229, 231, 237, 241, 242, 261, 262, 267, 269, 273, 275, 278-281, 283, 287-289, 300, 301, 307, 309, 329-331, 337, 351
Читать дальше