Joan J. Adrià i Montolío - L'atzarosa vida d'Enrique Blat

L’ATZAROSA VIDA

D’ENRIQUE BLAT

UN EMPRESARI REPUBLICÀ

DEL CAMP DE TÚRIA

(1879-1951)

L’ATZAROSA VIDA

D’ENRIQUE BLAT

UN EMPRESARI REPUBLICÀ

DEL CAMP DE TÚRIA

(1879-1951)

Joan J. Adrià, Josep M. Jordán, Ramiro Reig

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

2004

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

© Els autors, 2004

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2004

Producció editorial: Maite Simon

Fotocomposició i maquetació: Inmaculada Mesa

Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera

Correcció: Joaquim de Rocha

Il·lustració de la coberta: Etiqueta original de productes de La Cervantina

ISBN: 978-84-370-9371-0

Edició digital

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ: LA IMPORTÀNCIA DE NO DIR-SE ROTHSCHILD

I. EL MOLINER DE L’ELIANA (1879-1904)

Del molí del Roser al molí de la Lluna

Republicans i cacics, dos móns en contacte

II. L’ATZAR I LA VOLUNTAT: INICI DE NOUS CAMINS (1905-1915)

Temps de mudança: casament i noves activitats

El republicanisme d’Enrique Blat

Dies de dol

III. ASCENS I FALLIDA DE LA FÀBRICA DE CONSERVES (1916-1929)

La creació de La Cervantina

A empentes i rodolons: els primers anys

L’època daurada

Vida social i familiar d’un industrial pròsper

La mort tràgica de Francisco Blat i la fallida de l’empresa

IV. L’AVENTURA AMERICANA (1930-1931)

El germà d’ultramar

Impressions: el viatge, Caracas

Cara i creu de la fàbrica de licors

L’agre final del somni

V. LA REPÚBLICA EN UN POBLE (1931-1936)

La caiguda de la monarquia (i del cacic)

Dos republicanismes cara a cara

La col·locació a les oficines municipals

Sota el bisturí del metge

L’anticlericalisme dels republicans llirians

El compromís polític d’Enrique i de Mario Blat

VI. EL MÓN TRASTORNAT: LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

Un estiu d’ira desbocada

La vida al front i la vida a la rereguarda

El dia de la derrota

VII. EL VELL VENÇUT (1939-1951)

Vae victis!

La necessitat de subsistir

Llarga nit de pedra: l’estigma i la solidaritat

Els darrers anys d’Enrique i el retorn de Vicente Blat

BIBLIOGRAFIA

APÈNDIX GRÀFIC

INTRODUCCIÓ: LA IMPORTÀNCIA DE NO DIR-SE ROTHSCHILD

Les biografies de persones corrents, què poden aportar?

Un dia qualsevol, potser tebi i assolellat, un novel·lista, escriptor amb una sòlida obra publicada, recorre pausadament les paradetes de llibres de la Cuesta de Moyano. És un habitué , com diuen que fou l’alcalde de Madrid, Tierno Galván. Coneix els llibreters experts, que li reserven peces d’interès i el deixen tafanejar darrere el mostrador. Entre volums per classificar i llardoses revistes dels anys cinquanta ( Signal , Paris-Hollywood ) aguaita unes gruixudes carpetes d’arxivador lligades amb un cordell, com les maletes de cartó dels emigrants. Les obri amb sigil, les fulleja amb curiositat i, de sobte, s’adona que ha descobert un tresor. Contenen la documentació completa d’una causa que, en el seu temps, conegué una certa notorietat i que prompte quedà relegada a l’oblit. Es tracta del judici seguit, l’any 1946, contra un grup de comunistes que assaltaren un local de Falange i hi mataren dues persones. Tal volta en algun trasllat de la comissaria o, potser més tard, en la precipitació dels dies de la transició, quan era necessari esborrar les pistes del passat, els lligalls es vengueren a pes i anaren vagant per magatzems humits, fins a acabar apilats al costat dels d’una antiga notaria o els d’una tenda d’ultramarins, sense que ningú sabera que guardaven una història tremenda. Allí podem trobar, però, salvats del naufragi de la memòria, els rostres al·lucinats dels detinguts, els puntosos informes de la policia en què es dóna compte de les pacients perquisicions i dels inacabables interrogatoris, i on es detallen les cites dels conjurats a les estacions de metro, les seues anades i tornades per Madrid, la vestimenta que duien, la bossa d’hule que la dona portava fermament agafada (senyal inequívoc que contenia armes). I vora la prosa precisa dels policies, el barroquisme jurídic del tribunal militar, transcrit amb mecanografia maldestra però contundència implacable, tancant sense apel·lació la història amb set condemnes a mort, soterrades qui sap quants anys en un humit magatzem de robaveller, com els cossos dels qui foren ajusticiats i es perderen al cementeri de l’oblit.

L’escriptor va arrapant dels papers com un arqueòleg que, en lloc d’apegar els fragments d’una àmfora, reconstrueix la misèria del temps amb els objectes abandonats: una bufanda usada, un paquet espremut de picadura, dues entrades de cine de barri on mantingueren la darrera cita, i hi descobreix la patètica soledat dels resistents i la immensitat del seu desemparament en els precaris mitjans confiscats, una vella impremta amagada per uns taulons en una chabola , un manoll de pamflets que ningú arribaria a llegir, dues pistoles antiquades. Amb aquest material Andrés Trapiello va escriure un llibre escruixidor, La noche de Cuatro Caminos , que té l’intens dramatisme d’una novel·la, l’exactitud d’una crònica i la veritat profunda de la història.

Una jornada de treball d’un professor universitari. A qui ara seguim no és cap bussejador aficionat sinó un professional de la recerca, que viu immers en el pèlag dels arxius, el conegut historiador Carlo Ginzburg. Cadascun dels seus llibres sobre la cultura popular en l’edat moderna recolza en un impressionant aparat crític que fa referència a centenars de documents. Avui l’historiador ha entropessat amb un lligall aparentment igual a tants altres que ha estudiat. Es tracta del sumari d’un judici portat a terme per la Inquisició contra un pobre moliner acusat de bruixeria. Amb autoritat i desimboltura desarmants, tenint en compte la sinistra qualitat dels auditors, el moliner Menocchio exposa la seua concepció del món, una caòtica sintesi de panteisme i creences cristianes. En molts altres documents l’historiador ha trobat idees semblants, però en aquest cas fa l’efecte que prenen vida, que formen part de la massa que treballa el moliner, fa la impressió que es barregen en la seua conversa amb els veïns. El narrador va donant compte de la seua vida i de la idea que s’ha anat fent del món que l’envolta. No es limita a contestar les preguntes sinó que realitza un original procés de reconstrucció biogràfica que va lligant a la construcció de la seua particular cosmovisió. Basant-se en els papers del moliner, Ginzburg escrigué un dels millors llibres d’història cultural, Il formaggio e i vermi , un llibre culte que, no obstant això, es llegia com una novel·la perquè relatava una peripècia vital. Per estrany que semble en el camp acadèmic, el dens treball d’investigació esdevingué un best-seller per raó de la calorosa presència de l’original Menocchio.

Un periodista de renom, Timothy Garton Ash. El seu currículum és atapeït de les diverses corresponsalies, els llocs que ha visitat com a enviat especial, les persones il·lustres que ha entrevistat i, retrocedint cap al passat, les universitats on va estudiar i els títols que posseeix.