Jaume Salinas - Senyals

–I què penses del que ens va dir. Te’n recordes?

–No he deixat de pensar ni un instant en les seves paraules. Les recordo amb una precisió inaudita i recordo, sobretot, la claredat, l’entonació i l’èmfasi que hi va posar quan les va dir. He estat pensant molt en el que ens va dir i en l’abast de les seves paraules. I tu?

No val la pena continuar amb aquest diàleg, que més o menys va ser així. Només afegir que després d’un curt període de reflexió mútua, arran de les misterioses paraules d’aquella dona que ens vam obrir mútuament el cor, ens adonarem que a més d’una forta amistat hi havia un sentiment molt profund de mútua atracció i que, per culpa dels convencionalismes de l’edat, feina i altres nimietats, ens havíem negat el que era evident.

Vàrem iniciar el nostre particular camí de viure plegats. La nostra relació va durar més de set anys, fins que finalment de mutu acord la tornàrem a resituar en una amistat profunda, però amistat al cap i a la fi, sense ressentiments i retrets de cap mena. Ans al contrari, sempre vàrem tenir clar que gràcies a aquella inexplicable trobada, en la qual es va referir a la meva forma de riure, ens va permetre viure una de les èpoques més maques de la meva vida.

Octubre del 2001

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.