Jordi Masó - La biblioteca fantasma

L’Avel·lí s’hauria pogut refugiar en la incomprensió que acostuma a servir de consol als genis, a aquells que guiats per una combinació d’intuïció i audàcia obren nous camins per explorar territoris verges. És el risc dels aventurers, dels valents que s’endinsen en zones desconegudes. Hi hauria més encàrrecs, més llibres, i ell perseveraria a donar llustre als clàssics i extreure’n allò que ni el mateix autor havia estat capaç de copsar. Era jove, vigorós, atrevit, i l’esperava una vida al servei de la gran literatura, una dedicació que li guanyaria l’admiració unànime dels col·legues i que, al final, li aportaria guardons i honors.

Però una trucada furibunda d’en Geroni Gispert va estroncar aquells propòsits: «Es pot saber qui cony t’has cregut que ets, Arnaus?».

I així va acabar la carrera de traductor de l’Avellí Arnaus i Casals.

Pel que fa a la resta, no té gaire interès. La història que volíem explicar ja ha estat explicada i una relació de les vivències de l’Avel·lí després de l’esbroncada d’en Geroni Gispert no faria justícia a aquest relat. Ja s’ha dit de bon començament que defugiríem la biografia exhaustiva, que les vides s’assemblen, que a grans trets totes segueixen un mateix patró: la de l’Avel·lí no va ser-ne una excepció. Així que deixarem que cada lector imagini la continuació. I qui sap si els lectors més imaginatius sabran guarnir-la com cal i, tal com solia fer l’Avel·lí amb les seves traduccions, la transformaran en una vida emocionant i plena.

Explica el Shujing que l’emperador Li-Huang va trobar una nit dins el seu dormitori un tigre de Bengala. Li-Huang, veterà de guerra i cèlebre pel seu coratge i astúcia, va empunyar el sabre i es disposava a envestir la bèstia quan, en la mirada esporuguida de l’animal hi va reconèixer el seu fill, caigut en la batalla de Shénzhen. «¿Ets tu, fill meu, reencarnat en la figura portentosa d’aquest felí?», li va preguntar.

El Shujing explica que, malgrat endur-se-li la cama dreta d’una queixalada, Li-Huang va oposar-se al sacrifici del tigre i des del llit on agonitzava repetia: «Sempre ha estat un trapella, el meu noi, un trapella».

Quan l’ànima de l’emperador va pujar al cel, els homes de Li-Huang es van afanyar a executar el presumpte parricida. Més que res per evitar complicacions successòries. Però això, el Shujing no ho explica.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.