Pep Martí - Els que manen

Josep Lluís Núñez, el constructor sense manies que va regnar al Camp Nou

La construcció derrota el tèxtil – Víctor Sagi, unes fotografies i molt de joc brut – Quan Cruyff va fer campanya per Núñez – El reconeixement buscat d’un noi de Barakaldo – Protegit per la Barcelona de Porcioles – El xoc amb el moviment veïnal – Conservador i proper – Un règim de vint anys – De l’ocàs a Quatre Camins – El clàssic home de negocis fet a ell mateix – Prudència i diversificació salven Núñez de la crisi – La primera família en patrimoni immobiliari de Catalunya

Begudes, joc i hotels

Sol Daurella, el secret de la Coca-Cola

El «repartidor» d’El Pardo – Uns bacallaners amb ambició – La fortuna de la dona més rica de l’estat espanyol – La discreció del poder – Cobega, el cor del negoci – Les armes de Sol Daurella: fusionar i dominar les embotelladores d’Espanya, d’Europa occidental i d’Oceania – Els moments horribilis dels Daurella – Carles Vilarrubí: de xofer de Pujol a conseller de Rothschild – El rostre del sector negocis – Una dimissió política per l’1-O – La CUP contra els Daurella – Quan l’unionisme va escometre Coca-Cola

Demetrio Carceller, petroli, cervesa Damm i cultura

Ministre en els anys més negres – Un esglaó clau en la història de la corrupció – Carceller Coll, la multa més gran de la història d’Hisenda – Discret i amant de l’òpera – Fer una Estrella és més que beure cervesa – Carceller, un president realment executiu que surt a la llum – Com es reparteix la propietat de Damm – El pla d’expansió de Damm – Rodilla, vuitanta anys fent entrepans – Reacció a la pandèmia de la covid-19 – Els Carceller, en el 28è lloc del rànquing del més rics

Manuel Lao, les escurabutxaques d’un home fet a si mateix

La separació dels dos germans Lao, el 1998 – La relació amb els governs de Pujol i Mas – El sector del joc no s’assembla al de les pel·lícules – Una vida entre Terrassa i Matadepera – La fundació, «per tornar el que la societat m’ha donat» – La venda de Cirsa a un fons nord-americà, el 2018

Els Suqué Mateu, quan el casino sempre guanya

L’èxit d’un ferrallaire amb origen a Llinars del Vallès – L’alcalde de les depuracions – Soci fundador del Cercle – Creus i medalles per a Carmen Mateu – El cognom Suqué, arrossegat pel cas Casinos – A la concessió de les loteries de la Generalitat – La gènesi del negoci actual: el joc – Les llicències dels casinos, en mans de Jordi Pujol – De Sant Pere de Ribes al port de Barcelona, la millor partida del casino – Casinos, joc online, caves, vivers marins, plàstics, edificis, finques, hotels, golf… – Dos germans i una germana, tres parts idèntiques – Hispano-Suiza, la resurrecció – Una economia molt sanejada

Jordi Clos, el mecenes hoteler que va inventar la marca Barcelona

Una infantesa castigada per la postguerra – L’escola de Mobles Maldà – L’entrada en el sector hoteler – Treballadors de segona generació – Una passió: dur l’art als hotels – Un maragallià dels anys gloriosos – Líder indiscutible dels hotelers de Barcelona – Una contradicció insuperable: la seu, a Madrid – Una amistat reial decebuda – Hotels en temps de crisi sanitària – Què és avui la cadena Derby Hotels Collection

Joan Gaspart, de lloctinent de Núñez a «expert en el fracàs»

«L’Oriente és la història de la família» – El coqueteig polític del pare de Josep Gaspart – La mà dreta de Josep Lluís Núñez al Barça – Una veu que no es talla – Catalanista i «amic de Puigdemont» – L’últim càrrec – Un referèndum per votar que no – La cadena dels Gaspart: vuitanta anys d’ascens i cinc de davallada – Els orígens històrics

El contrapoder de Barcelona

Vall Companys, el poder agroalimentari familiar de Lleida

L’origen de Vall Companys és al sector fariner – Josep Vall Palou, propietari únic després d’herències i compres – La generació actual: els tres germans Vall Esquerda – L’evolució del creixement – Cap a la cadena completa de producció – Montagut, un conflicte de propietat agrària a la fi del segle xx – Més escorxadors, més producció, més territoris – Proveïdors de grans superfícies – Les xifres del grup, avui – Una facturació en ascens i que es dispara el 2019 – Els fronts de crisi: dels falsos autònoms al medi ambient – La covid-19 i el Grup Vall Companys – El futur i els nous projectes – Porc ecològic per al consumidor final

Jaume Alsina i bonÀrea, del camp a la botiga sense intermediaris

De la caixa d’estalvis al centre de producció de la Closa – Un model paracolonial al segle xxi – El canvi del 1999: cap a una societat anònima amb una cooperativa a dins – Més facturació, més beneficis, més dividends, més inversions – Una nova planta a l’Aragó amb 4.000 llocs de treball – Les botigues de bonÀrea – La doctrina Alsina – Una empresa estudiada a les escoles de negocis

Josep Terradellas, les pizzes d’un empresari que se sent només un pagès

També hi ha núvols negres. Les ombres del capitalisme – Els Terradellas, abans que empresaris, són una família – La política i les amistats perilloses – Al punt de mira dels boicots espanyolistes – Tarradellas a la televisió, històries amb ànima – «El que m’agrada és ser a la fàbrica» – El príncep exiliat de l’aristocàrnia – Trajectòria ascendent, sempre – La farinera per les pizzes – El 2020, el gran salt a la internacionalització – L’empresa, vista per ella mateixa – Una empresa i una marca, en uns canvis de model globals

Joan Font i Bon Preu, comerç i independència

La fórmula de l’èxit: el comerç de tota la vida, al segle xxi – Un referent empresarial i polític – Joan Font, un perfil personal – El primer independentista entre els grans empresaris – «Els empresaris no hem de liderar el Procés, però li hem de donar suport» – Créixer i créixer, en facturació i establiments – El conflicte: Joan Font, propietari únic – Anna Font passa a ser la número dos de la firma

Els Feliu, l’electricitat que ve d’Olot

El segrest de Maria Àngels Feliu – Energia verda – Feliu, a la Fundació Princesa de Girona – Un relleu dramàtic – Un grup empresarial amb diverses branques – Banc dels Pirineus, una fallida de manual

Carles Sumarroca, el patriarca amb ànima de pagès

La petjada del doctor Bonifaci – Una mirada innovadora – De Cavall Fort a Convergència – El lligam amb els Rosell – L’intent de «conquerir» Foment del Treball – L’ombra del 3 % – Unes inversions diversificades – El sector agrari – Comsa Corporación, un gegant del sector – Presència a la sanitat i a la pell

José Luis Bonet, les caves Freixenet del poder

Freixenet, un diminutiu – La mort de la tieta Lola canvia les coses – Lluita de clans entre les vinyes – Dos anys per a una conquesta – Amb el 155 – La topada amb la nova Cambra de Comerç – Una guerra i tres morts

Mar Raventós, l’última capitana catalana de Codorníu

Una relat que comença el segle xvi – Manuel Raventós Domènech, un «regionalista agrícola» – Diputat solidari

Índex onomàstic

El mirall trencat dels mandarins catalans

Ferran Casas

Una burgesia amb capacitat d’innovar i d’arriscar per conquerir qualsevol mercat, un país de capitans d’indústria, un selecte grup de milionaris —alguns força discrets—, un establishment que remenava les cireres, que es veia capaç de controlar les institucions, i que tenia una bona entrada a Madrid. Era el panorama que, durant dècades, en dictadura i en democràcies de més o menys qualitat, oferia Catalunya a qui se la mirés a vista d’ocell. Era una classe social, una elit, que gaudia d’una certa estabilitat malgrat que mai no ha estat homogènia.