Stieg Larsson - Els homes que no estimaven les dones

Sandhamn? Vinc a veure't immediatament.

De

A :

Ara no. Espera't un parell de setmanes, com a mínim fins que tingui aquest article organitzat. A més, espero companyia.

De

A :

En aquest cas, és clar que no vinc. Però necessito saber què passa. En Henrik Vanger torna a ser conseller delegat i no m'agafa el telèfon. Si el tracte amb en Vanger s'ha trencat, m'ho heu de dir. Ricky P. S.: I ella com es diu?

De

A :

En primer lloc: en Henrik no es fa enrere ni de broma. Però de moment encara treballa poques hores al dia i diria que el trasbals arran de la mort d'en Martin i la resurrecció de la Harriet li ha pres totes les forces.

En segon lloc: Millennium se'n sortirà. Estic elaborant l'article més important de la nostra vida, i quan el publiquem enfonsarà en Wennerstròm definitivament.

En tercer lloc: La meva vida sembla un io-io ara com ara; però, pel que fa a tu i jo i Millennium, no ha canviat res. Confia en mi. Petons. Mikael.

P. S.: Te la presentaré així que en tingui l'oportunitat.

Quan la Salander va anar a Sandhamn, hi va trobar un Blomkvist sense afaitar i amb bosses als ulls que li va fer una ràpida abraçada i li va demanar que fes cafè i que s'esperés mentre enllestia el que estava escrivint.

La Salander va donar un cop d'ull a la cabana i va decidir gairebé a l'instant que li agradava. Era a tocar d'una escullera, amb l'aigua a tres passes de la porta. Només feia 5x6 metres, però tenia un sostre tan alt que hi havia lloc per a unes golfes habilitades com a dormitori. Ella s'hi podia estar dreta, però en Blomkvist s'havia d'ajupir una mica. El llit era prou ample per als dos.

La cabana tenia un gran finestral que donava al mar, just al costat de la porta. Era on hi havia la taula de la cuina, que també feia d'escriptori. A la paret del costat de la taula hi havia un prestatge amb un reproductor de CD i una gran collecció d'Elvis Presley i rock dur, que no era la música que a ella fi agradava més.

En un racó hi havia una estufa de llenya, feta d'esteatita, amb un vidre frontal. La resta de l'escàs mobiliari consistia en un armari rober gran i una pica que també servia de safareig rere una cortina de dutxa. A la vora de la pica s'obria una petita finestra en un dels costats de la cabana. Sota l'escala de cargol que duia a les golfes, en Blomkvist havia construït un espai independent per a un lavabo i una dutxa. Tota la cabana estava pensada com si fos la cabina d'un vaixell, amb enginyosos recambrons per guardar-hi coses.

Durant la seva investigació personal sobre en Mikael Blomkvist, la Salander havia esbrinat que havia renovat la cabana i s'havia fet els mobles ell mateix; va extreure aquesta conclusió dels comentaris d'un amic que havia enviat un correu electrònic a en Mikael després de visitar-lo a Sandhamn i que havia quedat impressionat. Tot era net, modest i senzill, gairebé espartà. Podia entendre per què ell s'estimava tant aquesta cabana de Sandhamn.

Al cap de dues hores, va aconseguir distreure prou en Mikael perquè apagués l'ordinador amb posat de frustració, s'afaités i se l'emportés a fer una visita guiada per l'illa. Feia un temps plujós i ventós, i es van afanyar a tornar sota recer. En Blomkvist li va explicar el que estava escrivint, i la Salander li va donar un CD amb les últimes novetats de l'ordinador d'en Wennerstròm.

Aleshores ella se'l va endur a les golfes i s'ho va muntar prou bé per despullar-lo i distreure'l encara una mica més. Es va despertar tard a la nit i es va trobar sola al llit. Va mirar des de les golfes i el va veure assegut, al davant de l'ordinador, amb les espatlles encorbades. Es va quedar allà estirada una llarga estona, recolzada sobre un braç, observant-lo. Semblava content, i ella també se sentia estranyament satisfeta amb la vida.

La Salander només s'hi va estar cinc dies abans de tornar a Estocolm a fer una feina per a l'Armansky. Va invertir onze dies en l'encàrrec, va redactar l'informe i aleshores va tornar a Sandhamn. La pila de fulls impresos al costat de l'iBook d'en Mikael no parava de créixer.

Aquesta vegada s'hi va quedar quatre setmanes. Van caure en la rutina. Es llevaven a les vuit, esmorzaven i passaven una hora junts. Aleshores en Mikael treballava intensament fins a darrera hora de la tarda, moment en què sortien a fer un tomb i a fer-la petar. La Salander es passava bona part dels dies llegint llibres al llit o navegant per Internet amb el mòdem ADSL d'en Blomkvist. Procurava no molestar-lo durant el dia. Sopaven força tard, i només aleshores la Salander prenia la iniciativa i l'obligava a pujar al dormitori de les golfes, on s'esforçava perquè ell li dediqués tota la seva atenció.

Era com si fossin les primeres vacances de la Lisbeth en tota la seva vida.

Correu electrònic encriptat d' a :

Hola, M. Ara ja és oficial. En Janne Dahlman s'ha acomiadat i comença a treballar al Finansmagasinet Monopol d'aquí a tres setmanes. He fet el que em vas demanar i no he dit res; tothom fa comèdia. E.

P. S.: Sembla que s'ho passen d'allò més bé. Ara fa un parell de dies en Henry i la Lotta es van barallar i van començar a llançar-se coses. Han pres el pèl de forma tan descarada a en Dahlman, que no entenc com no ha vist que tot era una farsa.

De

A :

Desitja-li bona sort de part meva i bon vent i barca nova. Però no perdis de vista els objectes de valor. Petons i abraçades. M.

De

A :

No trobo secretari de redacció a dues setmanes d'entrar en premsa, i el meu periodista d'investigació es grata la panxa a Sandhamn i es nega a parlar amb mi. Micke, t'ho prego de genolls. Pots venir? Erika.

De

A :

Espera un parell de setmanes més i arribarem a bon port. I comença a pensar en un número de desembre que serà diferent de tot el que hem publicat fins ara. L'article ens ocuparà quaranta pàgines. M.

De

A :

Quaranta pàgines!!! Que t'has trastocat?

De

A :

Serà un número especial. Necessito tres setmanes més. Podries fer el següent: i) registrar una casa editorial amb el nom de Millennium, 2) aconseguir un número d'ISBN, 3) demanar a en Christer que s'inventi un logotip maco per a la nostra nova editorial i 4) trobar un bon impressor que sàpiga fer llibres de butxaca de forma barata i ràpida. I, ja que hi som, ens caldrà capital per imprimir el nostre primer llibre. Petons. Mikael.

De

A :

Un número especial. Una casa editorial. Diners. Sí, bwana. Puc fer res més pel senyor? Fer un estriptís al bell mig d'Slussplan? E.

P. S.: M'imagino que saps el que fas. Però què faig amb en Dahlman?

De

A :

No facis res, pel que fa a en Dahlman. Digue-li que pot marxar ara mateix i que, de tota manera, no estàs segura de poder-li pagar el sou. El Finansmagasinet Monopol no sobreviurà gaire temps més. Contracta més material free lance per a aquest número. I troba un nou secretari de redacció, per l'amor de Déu. M.

P. S.: M'agradaria veure't despullada a la plaça d'Slussen. Fet, doncs.

De

A < mikael.blomkvist@millennium.se>: