Stieg Larsson - Els homes que no estimaven les dones

—Em van explicar que les ovelles, a Austràlia, donaven molts diners, però no sabia que el ranxo els anés tan bé.

—El seu ranxo d'ovelles va de meravella, però no és la seva única font d'ingressos. El grup Cochran també posseeix mines, òpals, empreses manufactureres, de transports, d'electrònica i moltes altres coses.

—Vaja! I què passarà ara?

—Sincerament, no ho sé. La gent ha anat venint durant tot el dia, i la família està reunida per primera vegada en molts anys. Hi són tant per la banda d'en Fredrik com per la d'en Johan Vanger, i també, de les noves generacions, els majors de vint anys. Hi deu haver uns quaranta Vangers a Hedestad aquest vespre! La meitat són a l'hospital amb en Henrik, i l'altra meitat són al Grand Hotel parlant amb la Harriet.

—La Harriet deu ser la gran sensació. Qui sap tota la història d'en Martin?

—Ara mateix només jo, en Henrik i la Harriet. Hem estat parlant una bona estona. En Martin i… el teu descobriment sobre la seva vida innominable està eclipsant tota la resta en aquests moments. Ha comportat una crisi enorme per a l'empresa.

—Ja m'ho imagino.

—No hi ha un hereu clar, però la Harriet es quedarà a Hedestad un temps. La família està intentant esclarir qui és propietari de què, com es divideix l'herència i tot aquest tipus de coses. Fet i fet, a ella n'hi corresponia una part, que hauria estat molt quantiosa si hagués estat aquí tots aquests anys. Es complicat.

En Mikael reia. A en Frode no li feia cap gràcia.

—La Isabella s'ha desmaiat durant l'enterrament. Ara és a l'hospital. En Henrik diu que no pensa anar-la a veure.

—I fa ben fet.

—Així i tot, l'Anita ve de camí des de Londres. He de convocar una reunió familiar per a la setmana que ve. Serà la primera vegada en vint-i-cinc anys que hi participo.

—Qui s'ocuparà de la gerència de la corporació?

—En Birger voldria ser el nou gerent, però no és el millor candidat. De moment, en Henrik farà les funcions de gerent des de l'hospital fins que es contracti algú de fora de la família, o de la família…

En Blomkvist va arquejar una cella.

—La Harriet? No pot ser…

—Per què no? Estem parlant d'una dona de negocis altament respectada i competent.

—Té una empresa a Austràlia de la qual s'ha d'ocupar.

—Es cert, però el seu fill, en Jeff Cochran, n'està al càrrec mentre ella és fora.

—És el gestor de sementals d'un ranxo d'ovelles. Si ho vaig entendre bé, la seva feina és encarregar-se que les ovelles es reprodueixin correctament.

—També es va llicenciar en economia a Oxford i en dret a Melbourne.

En Blomkvist va pensar en l'home musculat i sense samarreta que l'havia dut pel barranc i va intentar imaginar-se'l amb corbata. Per què no?

—Tot això trigarà un temps a decidir-se —va dir en Frode—. Però seria una gerent perfecta. Amb un equip adient podria significar un nou impuls per a la corporació.

—No té experiència…

—És cert. No pot aparèixer un dia del no-res i començar a dirigir una empresa. Però el grup Vanger és internacional, i també podríem fer venir un gerent nord-americà que no parlés ni una paraula de suec… així van els negocis.

—Tard o d'hora us haureu d'enfrontar al problema del soterrani d'en Martin.

—Ja ho sé. Però no podem dir res sense que això perjudiqui la Harriet… Afortunadament no sóc jo qui ha de prendre la decisió en aquest assumpte.

—Maleït sia, no em puc creure que s'intenti amagar que en Martin era un assassí en sèrie.

—Mikael, em trobo en una situació… molt incòmoda.

—Expliqui's.

—Tinc un missatge d'en Henrik. Li està enormement agraït per la feina que ha fet i considera que vostè ha complert la seva part del contracte. Això significa que l'allibera de totes les seves obligacions pel que fa a aquest cas i que ja no cal que visqui ni treballi aquí, a Hedestad. De manera que, des d'ara mateix, se'n pot tornar a Estocolm i dedicar-se als seus altres objectius.

—És a dir, que vol que foti el camp.

—Es clar que no. Vol que vostè el vagi a veure per parlar sobre el futur. Diu que espera poder continuar amb la seva participació a Millennium sense problemes. Però…

En Frode semblava estar encara més incòmode, si és que això era possible.

—No m'ho digui, advocat, ja no vol que escrigui la història de la família Vanger.

En Frode va assentir amb el cap. Va agafar una llibreta de notes, la va obrir i la va apropar a en Mikael. —Li ha escrit aquesta carta.

Benvolgut Mikael,

Sento un gran respecte per la teva integritat, i no et vull insultar intentant dir-te què pots escriure i què no. Pots escriure i publicar el que tu vulguis, i no et pressionaré perquè deixis de fer-ho.

El contracte que tenim continua vigent, si així ho desitges. Tens prou material per acabar la crònica de la família Vanger.

Mikael, no he suplicat mai res a ningú en tota la meva vida. Sempre he pensat que cadascú ha de seguir la seva pròpia moral i les seves conviccions. Però aquesta vegada no em queda altra opció.

Amb aquesta carta et suplico, com a amic i com a propietari d'una part de Millennium, que t'estiguis de publicar la veritat sobre en Gottfried i en Martin. Sé que no està bé, però no veig una altra sortida a tot això. He de triar entre dos mals, i en aquest cas no hi ha guanyadors.

Et demano que no escriguis res que pogués fer més mal a la Harriet. Saps de primera mà què significa estar al punt de mira de la premsa. Si es comparessin, la pressió que et van fer a tu va ser força modesta. Estic segur que et pots imaginar com seria la que rebria la Harriet si se sabés la veritat. Ha viscut turmentada durant quaranta anys i no crec que hagi de patir més pels actes que van cometre el seu pare i el seu germà. També et demano que pensis en les conseqüències que podria tenir aquesta història per als milers d'empleats de la corporació. Tot això la podria enfonsar, i destruir-nos a nosaltres.

—En Henrik també diu que, si li cal una compensació per les pèrdues econòmiques que es puguin derivar del fet de no publicar la història, està disposat a negociar.

—En Henrik Vanger prova de fer-me callar. Digui-li que m'estimaria més que no m'hagués fet mai aquella oferta.

—La situació és igual de complicada per a en Henrik que per a vostè. Li cau bé, i el considera amic seu.

—En Henrik Vanger és un cabronàs molt intelligent —va dir en Blomkvist. Estava furiós—. Vol enterrar aquesta història i juga amb les meves emocions perquè sap que el respecto. I em diu que tinc via lliure per publicar el que vulgui, però que si ho faig haurà de considerar la seva actitud respecte a Millennium.

—Tot ha canviat des del moment en què ha aparegut la Harriet.

—I ara en Henrik està mesurant quin és el meu preu. No vull fer mal a la Harriet, però algú ha de dir alguna cosa de les dones que van morir al soterrani d'en Martin. Advocat, ni tan sols sabem quantes dones va torturar i assassinar. Qui parlarà en nom d'elles?

La Salander va aixecar el cap de l'ordinador. Va parlar en veu baixa per preguntar a en Frode:

—I ningú de la seva empresa vindrà i intentarà fer-me callar a mi?

En Frode va semblar sorprès. Un cop més l'havia estat ignorant.

—Si en Martin Vanger fos viu, jo ja l'hauria exposat a la vergonya pública —va continuar ella—. Fos quin fos l'acord que en Mikael hagués fet amb vostè, jo enviaria la seva història detallada al primer rotatiu que trobés. I, si hagués pogut, l'hauria tancat a la seva pròpia cambra de tortura, l'hauria lligat a la taula i li hauria clavat agulles per tot el cos. Malauradament és mort.