Ngugi wa Thiong'o - Neix un teixidor de somnis

Neix un teixidor de somnis

CICLOGÈNESI 18 | RAIG VERD

Neix

un teixidor

de somnis

Ngũgĩ wa Thiong’o

Traduït per Josefina Caball

El despertar d’un escriptor

Aquest llibre ha estat publicat amb el suport de:

Primera edició: gener 2020

Títol original: Birth of a Dream Weaver

Copyright © 2016 by Ngũgĩ wa Thiong’o

© de la traducció de l'anglès, Josefina Caball

© d'aquesta edició, Raig Verd Editorial, 2020

Disseny de la coberta: Tono Cristòfol

Il·lustració de la coberta: Emmanuel Polanco

Producció editorial: Víctor Sabaté i Marc Fàbregas

Correcció: Xantal Aubareda i Maite Puig

Composició ePub: Pablo Barrio

Publicat per Raig Verd Editorial

Gran Via de les Corts Catalanes, 514, 1r 7a, Barcelona 08015

www.raigverdeditorial.cat

@Raig_Verd

RaigVerd

ISBN ePub: 978-84-17925-15-4

THEMA: FBA, DNC, JPF, NHH, JPV, NHTQ

La traducció d’aquest llibre es regeix pel contracte tipus proposat per ACE Traductores.

Raig Verd editorial forma part de l’Associació d’editorials independents

Un cop llegit el llibre, si no el vols conservar, el pots deixar a l’abast d’altres, passar-lo a un company de feina o un amic a qui pugui interessar.

L’editorial expressa el dret del lector a la reproducció total o parcial d’aquesta obra per a ús personal.

1 Pròleg Pròleg Vaig entrar a la Universitat Makerere al juliol de 1959, sent súbdit d’una colònia de la Corona britànica, i en vaig sortir al març de 1964, sent ciutadà d’un estat africà independent. Entre el súbdit i el ciutadà, va néixer un escriptor. Aquest llibre explica com el nen pastor, el nen jornaler i el nen que somiava anar a escola de Somnis en temps de guerra i d’ A la Casa de l’Intèrpret es va convertir en un teixidor de somnis.

2 La ferida del cor

3 Una terra ferida

4 Vermell i negre

5 Mercedes, sabates esportives, discs voladors i banderes

6 Penpoint i figueres

7 Escriure per diners

8 Nines negres i màscares negres

9 Transition i una carta de París

10 Boxers i eremites negres

11 Planes, escenes, espais

12 Carbó, cautxú, plata, or i noves banderes

13 Treballar per al Nation

14 Notes i quaderns de notes

15 Un infern al paradís

16 Agraïments

En memòria de Minneh Nyambura, que ha tornat a néixer en les netes que es diuen com ella: Nyambura wa Mũkoma, Nyambura Sade Sallinen i Nyambura wa Ndũcũ. El seu esperit també viu en els seus altres nets: June Wanjikũ, Chris Ng’ang’a i Nũgĩ Biko Kimunga.

En aquestes memòries ens referim al moviment de resistència armada, mal anomenat Mau-Mau pels britànics, amb el nom que li correspon: Exèrcit de la Terra i la Llibertat (LFA, pel seu nom anglès, Land and Freedom Army). Dels combatents, en diem soldats.

Vaig entrar a la Universitat Makerere al juliol de 1959, sent súbdit d’una colònia de la Corona britànica, i en vaig sortir al març de 1964, sent ciutadà d’un estat africà independent. Entre el súbdit i el ciutadà, va néixer un escriptor. Aquest llibre explica com el nen pastor, el nen jornaler i el nen que somiava anar a escola de Somnis en temps de guerra i d’ A la Casa de l’Intèrpret es va convertir en un teixidor de somnis.

—Un oficial britànic és incapaç de fer una cosa així. Per això…

—Per això, què?

—Un oficial britànic. Per això. Res més.

El Queen’s Court, on m’estava repenjat en una columna i mirava de trobar sentit a la notícia, es diu així en honor de la reina Elisabet, que va visitar Uganda acompanyada del duc d’Edimburg a l’abril de 1954. El pati, un rectangle vorejat d’edificis i decorat amb columnes gregues a la part frontal, era el centre del complex de Lletres, en el qual hi havia, entre d’altres, el Departament d’Anglès. Els meus companys de classe, Bahadur Tejani, Bethuel Kurutu, Selina Coelho i Rhoda Kayanja van passar per davant meu i em van indicar amb la mà que anés amb ells, però jo no en vaig fer cas. Dubtava que poguessin entendre el motiu de la meva tristor.

Peter Nazareth potser l’hauria entès. Tot i que anava un curs més endavant que jo, era dos anys més jove: ell va néixer a Kampala, Uganda, el 1940, i jo vaig néixer a Limuru, Kenya, el 1938. Havíem treballat junts per a Penpoint , la revista literària del Departament d’Anglès, però ell acabava de graduar-se i me n’havia passat la direcció a mi. Així doncs, jo conversava amb mi mateix, tot sol, intentant tranquil·litzar-me davant d’una realitat que em sentia incapaç de canviar. Havien prohibit que es representés la meva obra d’un acte, The Wound in the Heart (La ferida del cor) , al Teatre Nacional de Kampala durant el festival de teatre d’àmbit nacional que se celebrava cada any.

Repartits en residències diferents, dúiem una vida marcada per rivalitats amistoses en el camp esportiu i en el teatral, i les obres que guanyaven la competició d’anglès entre les residències del Hill (el turó), com en dèiem, d’aquella institució, sempre s’havien representat al teatre principal de la ciutat. Aconseguir que l’obra es veiés en un escenari nacional era el premi més cobejat. No anava acompanyat d’una recompensa material, cosa que recordava el drama a l’antiga acròpolis grega,1 en què el reconeixement d’una obra de ficció era superior a qualsevol guany material.

L’any anterior, el 1961, The Rebels , la meva primera obra en un acte, que també va participar-hi en nom del Northcote Hall, havia quedat segona, després de la guanyadora, Brave New Cosmos , de Nazareth, que hi participava en nom del Mitchell Hall i que posteriorment va veure la seva obra representada a l’escenari de Kampala. Nazareth, a l’època de Cosmos , ja era tota una personalitat a Makerere; una figura present en l’àmbit de la música, dels esports, del teatre, de la política estudiantil i de la literatura.2 El guardó se l’havia endut una icona del Hill, però jo no m’havia rendit. I aquell any 1962 havia guanyat la meva obra The Wound in the Heart . El meu conte «The Village Priest» (El capellà del poble) va quedar primer en la categoria de relats breus i, gràcies a totes dues obres, el Northcote Hall havia guanyat en totes les categories de la competició. Hugh Dinwiddy, responsable de la residència, es va alegrar molt dels resultats generals, «perquè la qualitat del treball fet amb la pretensió de guanyar era molt bo»3 i també perquè «molts dels residents del Northcote Hall havien dedicat els seus esforços a aquest objectiu». Jo tenia els astres alineats a favor meu. «Ara cap al Teatre Nacional», vaig pensar.