Robin Wall Kimmerer - Trenes d'herba dolça

Mare, científica, professora universitària reconeguda i membre activa de la nació de ciutadans potawatomi. El seu primer llibre, Gathering Moss (‘Aplegant molsa’), va rebre la John Burroughs Medal per a narrativa destacada sobre la natura. Els seus textos han aparegut a Orion, O Magazine i en nombroses publicacions científiques. Viu a l’estat de Nova York, on és professora distingida de Biologia Mediambiental a la State University of New York, i és la fundadora i directora del centre per als pobles natius i el medi ambient.

Com a botànica, Robin Wall Kimmerer ha rebut formació per respondre preguntes sobre la natura amb les eines de la ciència. Com a membre de la nació de ciutadans potawatomi, abraça la idea que les plantes i els animals són els nostres mestres de més edat. A Trenes d’herba dolça , Kimmerer uneix aquestes lents del coneixement per demostrar que el despertar d’una consciència ecològica més àmplia exigeix el reconeixement i la celebració de la nostra relació recíproca amb la resta del món viu. Perquè només quan podem sentir les llengües d’altres éssers som capaços de comprendre la generositat de la terra, i aprendre a donar els nostres regals a canvi.

Best-seller al New York Times i al Washington Post i un dels deu millors assajos de la dècada segons Literary Hub .

«Trenes d’herba dolça ens guia en un viatge que és, en cada pas, mític i científic, sagrat i històric, llest i assenyat. Un himne d’amor al món.»

ELIZABETH GILBERT, autora de Menja, resa, estima

«Un llibre extraordinari que ens mostra com el plantejament factual i objectiu de la ciència es pot enriquir pel coneixement antic dels pobles indígenes.»

JANE GOODALL, autora de My Life with the Chimpanzees

«Captura la veritable reverència entre els americans natius i la terra, la relació que necessitem per sobreviure.»

OREN LYONS, líder mediambiental indígena

i cabdill de la nació onondaga

Amb el suport del Departament de Cultura

Títol original: Braiding Sweetgrass , de Robin Wall Kimmerer

© Milkweed Editions, 2020

Publicat per primer cop el 2013

Els drets han estat negociats per Immaterial Agents & Oh!Books Literary Agent

Primera edició en català: gener del 2021

© del text: Robin Wall Kimmerer

© de l’edició

9 Grup Editorial

Cossetània Edicions

C/ de la Violeta, 6 · 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91

cossetania@cossetania.com

www.cossetania.com

Traducció: Eduard Castanyo Montserrat

Disseny i composició: 3 x Tres

Producció de l’ePub: booqlab

ISBN: 978-84-1356-100-4

Per a tots els Guardians del Foc,

els meus pares,

les meves filles i els meus nets

que encara se’ns han d’unir en aquest bonic lloc

PREFACI

PLANTAR HERBA DE BÚFAL

La caiguda de la Dona del Cel

El consell dels pacaners

El regal de les maduixeres

Un oferiment

Àster i palma d’or

Aprendre la gramàtica de l’animat

TENIR CURA DE L’HERBA DE BÚFAL

La lluna de sucre d’auró

Hamamelis

La feina d’una mare

El consol dels nenúfars

Fidelitat a la gratitud

COLLIR HERBA DE BÚFAL

L’epifania de les mongetes

Les tres germanes

Wisgaak Gokpenagen : un cistell de freixe negre

Mishkos kenomagwen : els ensenyaments de l’herba

Nació auró: una guia per a la ciutadania

La collita honorable

TRENAR L’HERBA DE BÚFAL

Seguint les passes d’en Nanabozho: esdevenir indígena del lloc

El so de les campanetes d’argent

Seure en cercle

Foc a Cascade Head

Arrelar

Umbilicaria : el melic del món

Mainada vella

Testimoni de la pluja

CREMAR HERBA DE BÚFAL

Petjades de Windigo

El sagrat i el Superfons de neteja

Poble de dacsa, poble de llum

Danys col·laterals

Shkitagen : poble del setè foc

Vèncer el Windigo

EPÍLEG: TORNAR EL DO

NOTES

Esteneu les mans i permeteu-me que us hi posi un manat d’herba de búfal acabada de collir, solta i fluida, com cabells tot just rentats. D’un verd daurat i brillant per dalt, les tiges estan marcades de porpra i blanc on es troben amb el terra. Acosteu-vos el manat al nas, noteu la fragància de vainilla emmelada sobre l’aroma de l’aigua de riu i la terra negra, i en comprendreu el nom científic: Hierochloe odorata , agram d’olor, per a indicar la fragant herba sagrada. En la nostra llengua se’n diu wiingaashk , els cabells d’olor dolça de la Mare Terra. Respireu-hi i començareu a recordar coses que no sabíeu que haguéssiu oblidat.

Un manat d’agram d’olor, lligat per un extrem i dividit en tres, està a punt per a trenar-lo. En trenar l’agram —per tal que quedi llis, lluent i digne de regalar— cal una certa quantitat de tensió. Com us dirà qualsevol nena amb trenes tibants, heu d’estirar una mica. És clar que ho podeu fer sols —lligant un extrem a una cadira, o aguantant-lo entre les dents i trenant enrere, apartant-vos de vosaltres—, però la manera més dolça és tenir algú altre que aguanti l’extrem de tal manera que tibeu suaument l’una contra l’altra, inclinades endavant en tot moment, cap contra cap, xerrant i rient, mirant les mans de l’altra persona, una quieta mentre l’altra passa els prims manats consecutivament, cadascú quan li toca. Enllaçades per l’herba de búfal, hi ha reciprocitat entre vosaltres; enllaçades per l’herba de búfal, qui sosté és tan vital com qui trena. La trena esdevé més fina i més prima a mesura que us acosteu al final, fins que treneu una sola fulla d’herba, i aleshores ho remateu amb el nus.

Voleu aguantar l’extrem del manat mentre treno? Amb les mans unides per l’herba de búfal, podem acotar els caps junts i fer una trena en honor a la terra? I després jo us l’aguantaré, mentre vosaltres treneu.

Podria allargar-vos una trena d’herba de búfal, tan gruixuda i lluent com la trena que penjava a l’esquena de la meva àvia. Però no em pertoca de donar-la, ni a vosaltres de prendre-la. Wiingaashk pertany a si mateixa. O sigui que ofereixo, en el seu lloc, una trena d’històries amb la intenció de guarir la nostra relació amb el món. Aquesta trena està feta de tres fibres: el saber indígena, el coneixement científic i la història d’una científica anishinabekwe que intenta unir-les en servei a allò que importa més. És un entrellaçat de ciència, esperit i narració: històries antigues i noves que poden ser medecina per a la nostra relació trencada amb la terra, una farmacopea de narracions guaridores que ens permeten imaginar una relació diferent, en la qual la gent i la terra són medecina bona els uns per als altres.

¶ L’herba de búfal es planta millor no amb llavors, sinó enterrant les arrels directament. Així la planta passa de mans a terra i a mans al llarg d’anys i de generacions. El seu hàbitat preferit són els prats amb sol i ben irrigats. Prospera al llarg dels marges remenats.