Manuel Jorge Marmelo - Porto responsable

També el creador de la Torre Eiffel, Gustave Eiffel, va deixar la seva empremta a la ciutat: l’antic pont ferroviari que unia la ciutat amb el sud del país. Més variada va ser l’empremta deixada per l’italià Nicola Nasoni, creador dels palaus més bells, i de l’església i la torre dos Clérigos, una de les icones més conegudes de Porto.

Álvaro Siza Vieira

Álvaro Siza Vieira va néixer el 1933 a la ciutat de Matosinhos i és el més gran ambaixador de l’arquitectura portuguesa i principal referent de l’escola d’arquitectura la seu de la qual es troba a Porto. Entre altres nombrosos guardons, el 1992 va obtenir el premi Pritzker, considerat com el «Nobel d’Arquitectura».

La seva obra està present en els més diversos racons del planeta, de Barcelona a Rio de Janeiro, de Tòquio a Berlín, i a Porto en destaquen el Museu d’Arte Contemporânea de Serralves, el barri d’habitatges socials de Bouça, la facultat d’Arquitectura i l’edifici al costat del riu on es troba el seu estudi. Siza Vieira és també autor del nou disseny urbà del centre de la ciutat, entre la Praça do General Humberto Delgado i l’Avenida de Vímara Peres.

En la veïna localitat de Matosinhos encara s’hi poden trobar alguns dels més antics i emblemàtics edificis creats per Siza Vieira, com la piscina das Marés de Leça da Palmeira, la piscina da Cinquena da Conceição, el monument a António Nobre i el saló de te de Boa Nova, emplaçat sobre les roques, en estreta unió amb el mar i la llum. És també responsable de la remodelació del passeig marítim de Leça da Palmeira.

Eduardo Souto Moura

Nascut a Porto el 1952, aquest deixeble de Siza Vieira s’ha convertit en un dels més reconeguts arquitectes portuguesos, apreciat per la seva modernitat i per la integració dels seus projectes en el paisatge circumdant. Diverses de les seves creacions han rebut alguns dels més importants premis internacionals. A Porto va projectar la Casa das Artes, la transformació de l’antiga Cadeia da Relação en el Centre Português de Fotografia, la rehabilitació de l’edifici d’Alfândega Nova, de la Casa do Cinema i la recuperació del passeig marítim de Matosinhos, a més d’altres obres menors.

Com moure’t per Porto

La mobilitat a la ciutat ha millorat radicalment al llarg dels darrers anys: l’aeroport s’ha renovat íntegrament i una nova xarxa de metro garanteix la connexió ràpida i còmoda amb els principals punts d’interès turístic.

Porto compta amb una xarxa de transports col·lectius bastant eficaç. Per facilitar l’accés a la ciutat es disposa de la Loja da Mobilidade (Rua Clube dos Fenianos, 25, T. +351 800 220 905, http://www.lojadamobilidades.com), on s’obté tota la informació necessària per conèixer la millor manera de desplaçar-se per la ciutat, segons cada punt d’entrada i sortida.

Bilhete Andante

Quan va començar a funcionar el metro, l’any 2003, i tenint en compte la necessitat d’articular el seu funcionament amb els transports públics ja existents, al començament de 2005 es va implantar un sistema innovador de tarifa multimodal: l’anomenat Bilhete Andante ( http://www.linhandante.com, Preu. 7 euros un día i 15 euros 3 dies) que es pot comprar als punts de venda o als dispensadors automàtics de bitllets (al preu de 60 cèntims d’euro, aproximadament) i que és vàlid durant una hora per al metro, autobusos de la STCP i trens suburbans, així com en tramvies i en el funicular de Guindais. Es pot tornar a carregar amb monedes o mitjançant la targeta de crèdit. La tarifa en vigor a la ciutat és la de la Z2 (zona 2).

A peu

Porto és una ciutat que es pot recórrer fàcilment a peu —la millor forma de conèixer-la—, ja que, tal com s’ha dit anteriorment, gairebé tots els punts d’interès turístic es concentren a la zona històrica i a A Baixa. S’ha d’afegir, també, que la ciutat conserva una dimensió humana, sobretot pel que fa al traçat dels carrers, perquè no hi ha grans vies a creuar en ple nucli urbà. Els únics inconvenients són deguts al terreny accidentat i, de vegades, a la meteorologia. Convé portar calçat esportiu i còmode a l’hora de pujar pels costeruts carrers del centre històric.

Per a recorreguts més llargs, o físicament més difícils, convé utilitzar algun dels transports públics. Al llarg del riu hi ha una línia turística de tramvies històrics (es pot aprofitar per conèixer, de pas, el Museu do Carro Eléctrico —tramvia— i el Museu dos Transportes e Comunicaçõés), així com una connexió entre la part alta de la ciutat i la riberenca amb el funicular de Guindais, que uneix el barri de la Sé/A Baixa amb el tauler inferior del pont Luís I.

Per arribar a altres llocs fora del centre es pot agafar el metro (estació Casa da Música) o les diverses línies d’autobusos que van a la Casa da Música, o els autobusos 203, 207 i 504 que van al Museu de Serralves.

Amb bicicleta

Entre la ciutat d’Espinho, al sud, i el límit nord del concejo de Matosinhos, Porto disposa d’un corredor d’uns 70 quilòmetres, gairebé sempre a la vora del mar, que permet fer llargs passejos. Es poden llogar bicicletes en empreses com Porto Rent-a-Bike (Avda. Gustavo Eiffel, 280. T. +351 222 022 375) i en alguns hotels.

Amb metro

T. +351 808 205 060

H. De 6 a 1 h.

http:// www.metro-porto.pt

Preu. 1,20 euros

La xarxa de metro compta ja amb sis línies, que passen per A Baixa (centre) i es creuen a l’estació de Trindade. Les línies A (blava), B (vermella), C (verda) i E (violeta) comencen a l’Estadio do Dragão i es dirigeixen a Matosinhos, a les localitats properes de Póvoa de Varzim i Maia, i a l’aeroport, respectivament. La línia D (groga), que comença a l’Hospital de São João, passa també pel centre històric, enllaça amb l’estació de ferrocarrils de São Bento i continua cap al marge esquerre del Duero fins a la parada de João de Deus. La línia F (taronja) travessa tota la zona central i segueix després, a partir del camp de futbol, cap a l’est de la ciutat, fins al municipi de Gondomar (Fânzeres).

Amb autobús

Porto es troba relativament ben dotat d’autobusos de la Sociedade de Transportes Colectivos do Porto (STCP, http://www.stcp.pt; Preu. 1,85 euros), que compta amb una moderna flota de vehicles a gas natural i a hidrogen. Les línies cobreixen gairebé tota la ciutat i voltants, completant així la xarxa del metro.

Amb taxi

A Porto els taxis tenen tres colors diferents: beix, verd i negre, tots ells amb un fanalet indicatiu al sostre, o també de color fosc i identificats amb la lletra A al costat de la matrícula. Els que circulen dins de la ciutat estan dotats de taxímetre amb diferents tarifes i suplements, segons l’hora del viatge i el tipus de recorregut que facin, tot això indicat al taxímetre. Els passatgers paguen també una tarifa fixa per baixada de bandera.

No obstant aixó, els taxis que circulen a les ciutats limítrofes no disposen de taxímetre i cobren el viatge per quilòmetre, segons tarifes fixades pel govern. Aquesta dada pot ser bastant important s’arriba a la ciutat amb avió o es desplaça a la veïna ciutat de Gaia per visitar els cellers de vi de Porto. Quan els taxis portin taxímetre, el taxista ha de canviar de tarifa en passar d’un municipi a un altre.

Existeixen parades de taxis a les portes dels principals hotels i també als locals de més demanda, encara que és possible sol·licitar un taxi al telèfon T. +351 225 076 400 (pagant un suplement de 0,75 euros).

Amb cotxe

El trànsit al centre de Porto és complicat, especialment durant les hores punta, i no sempre resulta fàcil trobar aparcament, tot i que tindran molts menys problemes els qui decideixin passar el cap de setmana a la ciutat, ja que és quan els carrers es troben més buits.