Sebastià Bennasar - El rei de la Cerdanya

Hi he anat, també, per empatia amb tu. No et conec de res, però la teva biografia fa molt de temps que m’obsessiona, potser perquè per als escriptors de novel·la negra els perdedors sou els personatges més fascinants i tu n’ets, de perdedor. Encara que durant un temps hagis estat el Rei de la Cerdanya, explico la teva història perquè en el fons no vas matar a ningú i el fet que no matessis a ningú el presento com un descàrrec a favor teu. És més fàcil empatitzar amb tu sense cadàver que amb cadàver. És més fàcil empatitzar amb tu enfrontat a la Guàrdia Civil i als Mossos que terroritzant civils. Sabem, en el moment d’emetre el programa, que campes lliure pels boscos de la teva Cerdanya estimada. Explico algunes coses de les teves aventures i et presento més com un pobre desgraciat, com un error de la nostra societat contemporània. I amb un punt massa d’humor, però jo això no ho sabia, aleshores.

La setmana següent truca a la ràdio una senyora molt preocupada per la frivolitat amb què hem tractat el tema. És la dona a qui disparares al peu. Quan parla tots descobrim que ens hem equivocat amb tu. Parla de la por, del menyspreu amb què les miraves i a la vegada del teu desig, de la teva excitació, de la luxúria. Les vares retenir més de tres hores, Ramon, però en varen semblar moltes més. El temps passa d’una manera molt més estranya si no saps si d’aquí a una estoneta moriràs. Ella sobretot recorda els teus ulls, la teva mirada de foll quan us vàreu creuar per primera vegada, quan tu ja anaves en el cotxe de cap a Bellver per aconseguir els teus proveïments, les drogues que havien de precedir el gran moment de terror. Els teus ulls, els ulls de qui no té por de morir ni de matar.

Ens vàrem equivocar frivolitzant sobre tu a la ràdio, Rambo, perquè sempre has estat disposat a morir si calia. I a matar. O com a mínim a endegar trets si fa falta per defensar la teva llibertat. No és tothom qui ho pot dir. Però a ella i a ells, els has deixat un rastre de por i incertesa que fins i tot han transmès a la generació següent. Per això saber que ets fora de la presó, amb els deutes saldats amb la justícia per totes les malifetes, no els fa cap gràcia, perquè tu els robares quelcom molt més important que els diners: els robares la seguretat i les muntanyes.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.