Ángel Castiñeira - Valors tous en temps durs

En aquest col·leciu hi ha una preponderància femenina molt lleugera i és on hi ha menys persones menors de 34 anys (n’hi ha el 24%, mentre que el pes d’aquest segment d’edat en el conjunt és del 41%), amb una sobrerepresentació dels que tenen entre 45 i 54 anys, l’edat en la qual, normalment, s’ha assolit el zenit de la vida professional o, com a mínim, l’assentament professional. Hi ha molts casats i pocs solters. En les altres notes d’estat civil presenten xifres similars a les del conjunt. En el col·lectiu hi ha persones que treballen com a autònomes i d’altres, menys, que són desocupades o pensionistes.

Conjuntament amb els del clúster anterior, el tercer, són els que diuen en un grau major que són feliços. Malgrat que no hi ha grans diferències en aquesta apreciació subjectiva, cal remarcar que aquelles persones que manifesten un major apropament a la cosa pública, concretament de signe polític (els clústers 1 i 5), no destaquen precisament per sentir-se feliços en general a la seva vida, però tampoc són els que s’hi senten menys (que són els “individualistes egocèntrics” del segon clúster). Sembla que, a Catalunya, en alguns casos, la preocupació pel fet polític crea insatisfacció, mentre que centrar-se en la quotidianitat econòmica dóna, si no més satisfacció, com a mínim menys disgustos i una vida amb menys sobresalts.

Limitant-nos a l’àmbit de la feina professional, els membres d’aquest col·lectiu són, altrament, els que n’estan més satisfets (juntament amb els més joves del primer i el darrer clústers, fet que trenca certs tabús). De fet, quan se’ls pregunta sobre la significació i la importància de la feina, els membres d’aquest quart clúster destaquen a l’alça en considerar que “és humiliant rebre diners sense haver hagut de treballar per obtenir-los”, que “la feina és un deure envers la societat” i que “és necessari tenir una feina per desenvolupar completament les capacitats personals”.

En els diversos indicadors de la dimensió religiosa, se situa per sota de la mitjana poblacional, tot i que això potser és dir poc, atès que, tal com ja hem indicat més amunt, el primer grup eleva aquesta mitjana, deixant els altres clústers clarament per sota. El col·lectiu que ara estem presentant queda a la meitat: observem paràmetres socials i religiosos menors que els dels clústers 1 i 3 i superiors que els dels clústers 2 i 5 (els components del clúster 5 són els menys religiosos de tots cinc).

En la dimensió familiar, que els membres d’aquest clúster valoren lleugerament per sobre de la mitjana poblacional, les seves actituds combinen plantejaments d’acord amb els nous temps (amb l’acceptació dels nous nuclis familiars en valors superiors als de la mitjana poblacional) amb dosis de pragmatisme i mesura, de manera que se situen, igual que passa en la dimensió religiosa, en postures intermèdies entre tots cinc clústers. Destaquen, lleugerament a l’alça, pel fet de subratllar en l’educació dels seus fills la importància de la determinació i la perseverança, el sentit de l’estalvi i la virtut de la tolerància.

És un col·lectiu que manifesta estar molt interessat en la dimensió política, tot i que no destaca per la lectura quotidiana de la premsa. Se situa una mica més a l’esquerra que la mitjana poblacional o, més exactament, els que ho fan a la dreta són força menys. Però, per ser complets, cal afegir que prop del 15% (el 10% en el conjunt poblacional) no se situa a l’escala “esquerra-dreta”, sinó a l’anonimat (o desinterès) dels “No ho sap / No ho contesta”. Les preferències de vot abracen tot l’espectre polític, amb una lleugera preferència (respecte a la mitjana poblacional) per CiU, especialment en les eleccions generals, i cert allunyament del PP i C’s en tota circumstància electoral.

Són bastant més crítics que la mitjana poblacional sobre la manera com es desenvolupa la democràcia a Catalunya, tot i que són clarament i nítidament defensors del sistema democràtic sobre qualsevol altre (govern d’experts, de militars, d’un líder, etc.). Manifesten un sentiment de pertinença (a la localitat on resideixen, a Catalunya, a Espanya, a Europa, etc.) similar al de la mitjana. La seva catalanitat genèrica també és similar a la de la mitjana poblacional, però a l’hora de determinar què caracteritza un català subratllen, per damunt de la mitjana, les raons de voluntat (el fet de voler-ho ser i la determinació de defensar les seves institucions i la seva llengua) per sobre de les sociodemogràfiques (l’ascendència, el lloc de naixement, etc.). Per últim, a l’hora de decidir quin pot ser el futur de Catalunya, encara dins els paràmetres de ponderació que caracteritzen aquest col·lectiu, s’inclinen, sens dubte, per privilegiar el respecte a la voluntat dels catalans, clarament per sobre de la conveniència del pacte amb l’Estat.

Respecte als immigrants, sostenen, com la majoria de la població, que poden venir “sempre que hi hagi llocs de treball disponibles”, alhora que la seva moderació i el seu equilibri fa que hi hagi menys percentatge de persones que afirmen que pot “venir tothom qui ho vulgui” o que se’ls ha de “prohibir l’entrada”.

Els seus nivells de solidaritat segueixen els de la mitjana poblacional. En alguns indicadors són lleugerament a la baixa, particularment quan es tracta de col·lectius significats per la territorialitat, com ara la gent del barri, de la comarca, etc.; en altres casos són lleugerament a l’alça, aquesta vegada quan es tracta d’alguns col·lectius amb característiques personals diferents, com ara immigrants, malalts i discapacitats de Catalunya o bé nens de famílies pobres. Tot això sense grans diferències, ho repetim, respecte a la mitjana poblacional.

Diguem-ho d’entrada: és el col·lectiu més jove de tots cinc. Gairebé un de cada dos membres té menys de 34 anys (el 30% en el conjunt poblacional) i només el 6% en té més de 65 (el 20% en la població). Però afegim immediatament que el seu perfil, en molts aspectes importants, se separa del model majoritari amb el qual s’etiqueta la joventut (indegudament, segons el nostre parer) amb els termes de pocavergonya, violenta, sense valors, despreocupada de la cosa pública, irresponsable, etc. Presenta alguns trets que són innegables a la generació creixent, però es distancia, tal com veurem en les properes línies, de l’estereotip (negatiu) del jove d’avui.

Però abans, ja que en la presentació d’aquest cinquè clúster hem començat amb els trets sociodemogràfics, diguem que la seva distribució amb relació al sexe segueix la mitjana poblacional amb una lleugeríssima major presència d’homes. Òbviament, atesa la seva edat, destaquen per haver nascut a Catalunya i per ser majoritàriament solters, tot i que la proporció de separats i de divorciats és superior a la mitjana poblacional. La seva edat, el seu univers de valors i l’evolució de la societat expliquen la seva major acceptació dels nous nuclis familiars i de la seva coneguda fragilitat.

De tots cinc col·lectius és, amb diferència, el que té una formació més bona o, com a mínim, el que presenta un nivell d’ensenyament més elevat. Gairebé un de cada dos membres té estudis superiors. La gran majoria treballen, i són empleats per compte d’altri en proporció superior a la dels altres col·lectius. Altrament, no arriba a l’1% els que són mestresses de casa, la xifra més baixa de tots els clústers. Això ens porta a afegir allò que els estudis sobre els joves diuen incansablement: la figura sociològica de la “mestressa de casa” ja té proporcions residuals en la nostra societat. Més residuals com més moderna és la societat, i Catalunya sobresurt en aquest registre.