[74]Valentino, «Desde Barcelona», Las Provincias (9-X-1888).
[75]Vegeu Valentino, «Los Juegos Florales de Barcelona», Las Provincias (11 i 14-V1893).
[76]Valentino, «Santa María de Ripoll», Las Provincias (9-VII-1893).
[77]Ibidem.
[78]Ibidem.
[79]Ibidem.
[80]Ibidem.
[81]Sobre les pressions de Mañé i Flaquer a Aguiló, vegeu Massot (2006: 44-45).
[82]Valentino, «Santa María de Ripoll», Las Provincias (9-VII-1893).
[83]Ibidem.
[84]Ibidem.
[85]Començava de la següent manera: «Les cançons populars catalanes vénen consagrades per l’amor maternal. Generacions d’honrades mares de família han conservat les més antigues al breçolar y adormit a llurs infants al so de ses relligioses tonades». Vegeu Marian Aguiló, «Romancer popular de la terra catalana. Dedicatòria. A S. M. la Reina d’Espanya doña Maria Cristina d’Halsburg Lorena de Borbón, Comtessa de Barcelona», Las Provincias (9-VII-1893).
[86]Valentino, «Santa María de Ripoll», Las Provincias (9-VII-1893).
[87]Carta 249: Mariano Aguiló y la «Renaixença»..., p. 151.
[88]«Escribía esto en el año 1884», afirmarà en referència a l’«endreça» tretze anys després. Vegeu Teodoro Llorente, «Mariano Aguiló», Las Provincias (10-VI-1897).
[89]«Literatura lemosina», La Opinión (18-I-1862).
[90]Ibidem.
[91]Ibidem.
[92]V., M., «Bibliografia», Las Provincias (7-IV-1872).
[93]Ibidem.
[94]Mariano Aguiló, «Algo de poesía», Las Provincias (27-VIII-1895).
[95]Marian Aguiló y Fuster, «Somni de jovenesa», Las Provincias (18-IX-1895).
[96]Marian Aguiló y Fuster, «Esglay», Las Provincias (10-X-1895).
[97]Marian Aguiló y Fuster, «L’amor meua», Las Provincias (14-I-1896).
[98]Marian Aguiló, «Mes cansons», Las Provincias (12-V-1904).
[99]«Libros nuevos», Las Provincias (19-XI-1904).
[100]Valentino, «De Barcelona», Las Provincias (12-XI-1906).
[101]Teodoro Llorente, «Mariano Aguiló», Las Provincias (10-VI-1897).
[102]Ibidem.
[103]Ibidem.
[104]Ibidem.
[105]«En honor de Aguiló», Las Provincias (30-IX-1897).
[106]Francesch Matheu, «L’Aguiló», Las Provincias (4-X-1897).
[107]B., «Los Juegos Florales de Barcelona. El busto de Mariano Aguiló», Las Provincias
(10-V-1909).
[108]Ibidem.
[109]Ibidem.
[110]Teodoro Llorente, «D. Mariano Aguiló», Las Provincias (12-V-1909).
[111]També utilitzà aquesta fórmula a l’article «La lengua lemosina», Las Provincias (25VIII-1868), on parlà de «los tres dialectos de la lengua común que se habla desde los Pirineos hasta Elche» (reproduït a Llorente, 2001: 83-86).
[112]Teodoro Llorente, «D. Mariano Aguiló», Las Provincias (12-V-1909).
[113]Ibidem.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.