•
Alerta amb el sentiment de Poble. El sentiment sempre sentimenteix una mica, una mica massa, quan es tracta de la política del símptoma.
•
Qui té el poder no és el polític, és el lloc que ocupa. Allò que l’autoritza no és el lloc que ocupa, és l’ús que en fa. Hi ha autoritats que canvien la relació de poder que hi ha entre els llocs. Benvingudes!
•
Eduqueu i tracteu subjectes com a gossos de Pavlov o màquines cibernètiques i obtindreu subjectes que actuaran com gossos de Pavlov o màquines cibernètiques. Pregunteu-vos aleshores si vosaltres mateixos no actueu igual i què hi teniu a veure…
1. Una altra forma clàssica d’explicar la paradoxa de Russell és amb el catàleg general d’una biblioteca que conté tots els catàlegs que no es contenen ells mateixos. Aquest catàleg general, l’hem d’incloure a la biblioteca? Si el posem en una lleixa, l’hauríem d’incloure també en el catàleg general de tots els catàlegs que no s’inclouen ells mateixos i entrem en una contradicció perquè aquest catàleg s’inclouria ell mateix. I si no l’incloem, el catàleg quedarà necessàriament incomplet. Impossible de tenir un catàleg complet i no contradictori alhora.
2. Recordem aquell episodi de «La Vida de Brian», dels Monty Python, on les dones han d’anar amb barbes postisses a la cerimònia de la lapidació. Són a punt de dilapidar un suposat blasfem, que només ha dit el nom de Jehovà, i acaben dilapidant l’autoritat religiosa, ben barbada, pel fet de repetir-lo i d’incomplir així la llei. L’equívoc entre els sexes, la barba com l’objecte fàl·lic passat de contraban, la llei insensata i contradictòria, el Nom del Pare innombrable, el poder de la paraula com a diferent de l’autoritat… Hi són tots els elements que comentarem aquí.
3. Si compro un escalfador, el venedor em donarà una garantia del seu bon funcionament, encara que la garantia no valgui per sempre. I si un dia han de venir a reparar l’escalfador faré bé de demanar, d’exigir, la garantia de la reparació, encara que res no em garantirà que no s’espatlli de nou. Si em prometen i perjuren que no es tornarà a espatllar, si volen garantir-m’ho així, faré bé de no creure’ls, de no creure-me’ls. Ara bé, la garantia de la qual parlem aquí, la garantia de l’Altre, no es pot escriure en cap paper ni es pot inscriure amb cap segell, no es refereix als objectes sinó al subjecte mateix, al subjecte del lligam social i de la política, al subjecte del desig, de l’amor i de l’odi. I el desig i l’amor, com l’odi, ho són precisament sense garanties possibles.
4. Seguint amb la versió bibliotecària de la paradoxa de Russell, el Nom del Pare seria el catàleg general de tots els catàlegs que no es contenen ells mateixos i que, alhora, es contindria ell mateix en el seu llistat.
5. «Qui pot pensar la dolor del desésser?», pregunta Ausiàs March al segle XV. Només algú que és viu i parla pot pensar el desésser. I en fa dolor si es torna melancòlic, identificat amb aquesta falta. Cal llegir també aleshores Carles Riba per distingir l’ésser de l’existir –de l’ex-sistir, estar fora de l’ésser, tal com l’escrivia Lacan–: «El misteri és que tu ets i nosaltres només existim». Ex-sistir en el llenguatge és, necessàriament, des-ésser.
6. Escrivim aquestes línies en el decurs de l’anomenat Judici al Procés, sense saber encara quina serà una resolució que, això sí que ja ho sabem, no resoldrà res del símptoma Catalunya. Més aviat l’agreujarà.
7. Ho veurem més endavant a propòsit de Marguerite Duras.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.