Rafael Company i Mateo - Cartografia, ideologia i poder

5. L’absència de referències en aquest treball a la cartografia produïda a les terres espanyoles s’explica en atenció a la poca rellevància, amb anterioritat a la segona meitat del segle xx, dels mapes etnicolingüístics d’Europa eixits de les editorials corresponents (a excepció de les adaptacions d’espècimens estrangers). Una altra cosa seria si parlàrem de mapamundis etnogràfics: en aquest supòsit seria imprescindible traure a col·lació el remarcable «Mapa etnográfico general» contingut en l’ Atlas Geográfico Universal del valencià Joan Vilanova i Piera (1821-1893), un luxós volum publicat a Madrid per Astort Hermanos que, datat el 1877, va comptar amb l’alemany Otto Neussel com a artífex directe dels mapes (datats fins al 1883: . Caldria esmentar a més, en atenció a la cronologia primerenca de l’elaboració, el mapa «Geografía etnográfica ó de todas las lenguas» o «Mapamundi etnográfico del globo», que Francisco Jorge Torres Villegas va incloure en el primer volum de la Cartografía hispano-científica, o sea, Los mapas españoles, en que se representa á España bajo todas sus diferentes fases , obra publicada a Madrid el 1852 (Imprenta de D. José María Alonso) i reeditada el 1857 (Imprenta de D. Ramón Ballone):

6. «Die Schulwandarte ist das primäre Medium der Nationalisierung der Massen» (Schlögel, 2003: 200).

7. O, en altres paraules, «En lo que respecta a la construcción de los nacionalismos y los imaginarios nacionales, el uso de los mapas ha sido, frecuentemente, un instrumento de propaganda con el que comunicar no solo una imagen gráfica tangible y completa de la nación, sino también una determinada concepción de la misma (incluyendo consideraciones de tipo histórico, racial, lingüístico, religioso, económico, paisajístico, etc.), dependiente del grupo o del sistema político o ideológico de turno. En ese sentido, la cartografía ha servido tanto para legitimar y difundir el mapa vigente en cada momento, como para expresar proyectos o reivindicaciones político-territoriales particulares (de carácter irredentista, expansionista, independentista, etc.) dirigidos a cuestionarlo o transformarlo» (García Álvarez, 2013: 319-320).

AGRAÏMENTS

La redacció d’aquest llibre ha sigut possible gràcies a Josep Vicent Boira (Departament de Geografia de la Universitat de València), amic de molts lustres, còmplice absolut d’aquest llibre i atentíssim supervisor de les successives versions; a Claudio Cerreti (Dipartimento di Studi Umanistici de la Università degli Studi Roma Tre) i a Edoardo Boria (Dipartimento di Scienze Politiche de la Università di Roma «La Sapienza»), tots dos sempre disposats al suggeriment, a l’esperonament i a tenir paciència; i a Luciana Senna (Centro Documentazione del Touring Club Italiano, a Milà), col·laboradora constant i comprensiva a quasi un miler i mig de quilòmetres de distància.

També hi ha altres persones que han tingut un paper rellevant –moltes gràcies per la generositat– perquè el manuscrit prenguera forma: Pau Alegre (Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona); Ferran Archilés (Departament d’Història Contemporània de la Universitat de València); Vicent Baydal (Faculty Member de la University of Oxford, History); Robert Cuenca (Lycée Français de Valence, a Paterna); Joaquim Cuevas (Departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València); Antoni Durà (Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona); Vicent Flor (Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València); Robert Martínez Canet (Museu Valencià d’Etnologia); Josep Monter (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, MuVIM); Miquel Ruiz (Escola Cooperativa Valenciana Mestres de la Creu, a Mislata); i Antoni Martínez (Servei de Promoció i Normalització Lingüística de la Universitat Politècnica de València), que ha sigut l’acurat corrector del desgavell gramatical que empeltava la meua redacció original.

Igualment vull manifestar el meu agraïment més profund a un grapat de persones que, des de la coincidència o la discrepància ideològica, m’han matisat el text, m’han aportat arguments, o m’han fet costat en el projecte. Alguns d’aquests companys d’aventura pertanyen a les universitats de València, Politècnica de València, Alacant, Barcelona, Girona o Oxford (Ohio); d’altres, ensenyen a adolescents o adults en mig de les penúries i les hostilitats dels temps presents; altres amics treballen (o treballaven) a museus de la capital valenciana, farmàcies, petites o grans empreses, llibreries de vell, l’Ajuntament de València, les Corts Valencianes, les Aules de Tercera Edat, algun banc, alguna ràdio i algun diari digital; altres són autònoms amenaçats per la crisi, aturats que encara viuen al País Valencià o emigrants que es llauren un futur a Alemanya o a Xile. Heus-ne ací els noms: Vicent Ballester, Antoni Bartoll, Xavier Bendicho, Antoni Blázquez, Maria Jesús Bolta, Glòria Bonet, Carles Calatayud, Ana Canela, Manel Cárceles, María José Carrascosa, Rafael Castelló, Josep Cerdà, Nelo Cerdà, Rosa Chorro, Ana Crespo, Clara Ferrando, Francisco Gimeno Blay, Amador Grinyó, Esmeralda Hernando, Jesús Jiménez Martínez, Ramon Lapiedra, Sergi Linares de Terán, Ana Martínez, Vicent Martínez García, Joan F. Mateu, Josep-Lluís Melià Roger, Joan Carles Membrado, Jaime Millás, Isabel Morant, Ada Moya, Pere Palés, M. José Peralta, Pilar Pérez Pacheco, Vicent Partal, Manel Pérez Saldanya, Jordi Peris, Xavier Pons, David Prytherch, Esther Puntero, August Rafanell, Manuel Real, Ana Reig, Faust Ripoll, Rafael Solaz, Glòria Tello, Ramon Tormo, Enric Trilles, F. Xavier Vila Moreno i Sergio Vilata.

També he de posar de relleu l’ajut proporcionat per professionals de biblioteques i arxius –de vegades amics, de vegades quasi i d’altres només informadors– que, amb el seu bon treball, m’han facilitat les coses extraordinàriament (amb imatges, amb dades, amb amabilitats):

A EUROPA,

–al País Valencià i el Principat de Catalunya, José Rueda i Aitana Cháfer (Cartoteca de la Universitat de València); Maria Josepa Cortés i Fernanda Alcañiz (Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat de València); Benedicta Chilet (Biblioteca del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, MuVIM, a la ciutat de València); Carme Montaner Garcia (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, a Barcelona), Lourdes Martín (Servei d’Accés i Obtenció de Documents de la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona), Marta Gil (Cartoteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB), Isabel de Colmenares Brunet (Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona) i Sandra Esteban i Casado (Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC, a Barcelona);

–a la Itàlia no retoromànica, Simone Sironi, Alberto Mosconi i Claudio Zedda (Biblioteca Comunale Centrale –Palazzo Sormani–, a Milà); Andrea De Pasquale i Simona Fumeo (Biblioteca Nazionale Braidense, a Milà); Cesare Ballardine (Biblioteca della Cineteca di Bologna); Angela Ammirati (Biblioteca Comunale Ariostea, a Ferrara); Silvia Tapparo (Biblioteca di Scienze Statistiche, a la Università degli Studi di Padova); Concetta Rociola (Biblioteca del Seminario Vescovile di Padova); Giuliano Sanseverinati (Biblioteca Comunale Mozzi Borgetti de Macerata); Adele Pizzullo (Biblioteca del Centro Alti Studi per la Difesa, CASD, del Ministero della Difesa, a Roma) i Lina Maria Vitale (Biblioteca della Società Geografica Italiana, a Roma);

– a les terres de llengua retoromànica, Mario Bosco (Biblioteca Civica «Vincenzo Joppi» di Udine, al Friül, Itàlia);

– a la França francoprovençal i Romandia (o Suïssa romana), Corinne Sieurac i Alexandra Flore (Bibliothèque Municipale de Lyon); Carla Bellota (Librairie de l’Organisation des Nations Unies à Genève · United Nations Office at Geneva Library, de Ginebra) i Jacques Oberson (dins l’última biblioteca, però específicament als United Nations and League of Nations Archives at Geneva);