Rafael Company i Mateo - Cartografia, ideologia i poder

ELS MAPES ETNOGRÀFICS

DEL TOURING CLUB ITALIANO

(1927-1952)

ELS MAPES ETNOGRÀFICS

DEL TOURING CLUB ITALIANO

(1927-1952)

Rafael Company i Mateo

Amb pròleg de Josep Vicent Boira

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia oper qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

© DEL TEXT: RAFEL COMPANY I MATEO, 2014

© D’AQUESTA EDICIÓ: UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, 2014

COORDINACIÓ EDITORIAL: MAITE SIMON

CORRECCIÓ: ELVIRA IÑIGO

DISSENY DE L’INTERIOR I MAQUETACIÓ: INMACULADA MESA

DISSENY DE LA COBERTA: CELSO HERNÁNDEZ DE LA FIGUERA

ISBN: 978-84-370-9619-3

Als meus pares ,

que sempre han estat al meu costat .

A les altres persones

del meu àmbit més íntim ,

que tant han patit

l’elaboració d’aquest llibre .

Al Touring Club Italiano ,

actiu després d’un segle i dues dècades .

A Henry Robert Wilkinson ,

un precusor en tota regla .

A Joan F. Mateu i Bellés ,

el meu primer professor de Geografia

a la Universitat de València .

A Javier Cárceles Puntero ,

adolescent a hores d’ara ,

amb el desig que es faça home

al si d’un país de benestar i llibertats .

I a Sergi Linares Bonet ,

molt menudet encara i, per això ,

rialler davant el món .

ÍNDEX

PRÒLEG, Josep Vicent Boira

PRESENTACIÓ: De València a Milà: l’interés pels pobles, l’interés pels mapes

INTRODUCCIÓ: La cartografia dels pobles

II. Els mapes etnicolingüístics

II. Llengües i nacion(alisme)s

PRIMERA PART (1891-1927) DE LES VERSIONS D’ATLES ALEMANYS A L’OBRA MESTRA ITALIANA

1. LA BATALLA PERDUDA: EL TOURING CLUB ITALIANO NO VA PODER EDITAR EL PRIMER GRAN ATLES ITALIÀ

1. Els grans atles italians de l’edat contemporània: de la dependència a l’excel·lència tècnica

2. El repte d’elaborar, a Itàlia, un gran atles

3. Els primers mapes etnicolingüístics d’Europa al gran atles de la firma De Agostini: de la pluralitat arraconada a la pluralitat recuperada

4. El mapa europeu de la Catalunya Gran

2. LES TRADICIONS INCONSISTENTS EN LA CARTOGRAFIA ETNOGRÀFICA. UN CAS PARADIGMÀTIC A LA MEDITERRÀNIA: LES ILLES D’EIVISSA I FORMENTERA

1. Eivissa i Formentera: ¿a part, o com Mallorca i Menorca?

SEGONA PART (1927-1939) L’ ATLANTE INTERNAZIONALE DEL TOURING CLUB ITALIANO I LES SEUES CIRCUMSTÀNCIES

3. LA BATALLA GUANYADA: EL MILLOR ATLES DEL MÓN VA SER ITALIÀ. CONCRETAMENT, MILANÉS

1. La capital moral

2. Més que un club

3. Un atles per a Itàlia i per al món

4. ELS HABITANTS DE LA MEDITERRÀNIA NORD-OCCIDENTAL (I ALGUNS ALTRES) A ESCALA 1: 12.000.000

1. Adscripcions complexes

2. Qüestió de fronteres terrestres

3. Les possibles implicacions de les fronteres cartogràfiques

4. Com delimitar les ètnies sobre el paper

5. El cas dels valencians

5. EL MILLOR MAPA ETNICOLINGÜÍSTIC DE TOT EUROPA EN ELS ATLES DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX

1. La glòria dels mapistes

2. Uns referents especials

3. A més del Debes, més referents generals

6. DATES, DADES I ENIGMES DE L’ ATLANTE INTERNAZIONALE FINS A LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

1. Quantitats de mapes, tiratges i dates

2. Un enigma irresolt i una pluralitat sorprenent

3. Els formats i les qüestions més enllà del detall

7. UNA APORTACIÓ CARTOGRÀFICA, I TEÒRICA, DES DE BÈRGAM

1. El tercer gran atles italià

2. Unes reflexions sorprenents

8. L’ATLES DEL TOURING EN LLENGUA CASTELLANA ENTRE 1930 I 1935

1. Per a Espanya i Llatinoamèrica

2. La resposta de l’italianisme extrem a l’ Atlante internazionale

3. Dates i tiratges

4. La qüestió etnogràfica en els tiratges en castellà i un contrast suís

9. EL MAPA LINGÜÍSTIC I L’ETNICOLIN GÜÍSTIC DEL TOURING CLUB ITALIANO, ¿COM DE PROP, I DE LLUNY, ESTAVEN?

1. Un mapa estrictament lingüístic que mai va aparéixer en l’ Atlante internazionale

2. De Guardamar a la Ligúria passant per l’Alguer

3. Una visió crítica

10. L’ASCENS DEL FEIXISME I ELS LÍMITS DE LA RESISTÈNCIA

1. La submissió dels editors, in crescendo

2. Malgrat tot, ¿un esclat de noblesa?

3. El viratge cartogràfic

TERCERA PART (1939-1940) EL MAPA ETNICOLINGÜÍSTIC D’EUROPA DE LA CONSOCIAZIONE TURISTICA ITALIANA

11. UN MAPA EN GUERRA

1. Formats i propòsits editorials

2. Un continent de fil d’aram i de sang

3. ¿Quines eren les parts d’Europa de màxim interés?

12. LA BATALLA IMMORAL: LES MANIPULACIONS DEL MAPA DE LA CTI

1. L’Alguer: una elisió sense contemplacions

2. Més elisions sense contemplacions

3. Esborrar, també, les paraules

4. Sumar italians (i alemanys, segons quins)

5. La glossa de la manipulació: pur col·laboracionisme

QUARTA PART (1940-1956) ELS TEMPS FINALS DE LA CONSOCIAZIONE I ELS PRIMERS ATLES DEL TOURING RENASCUT

13. MÉS MAPES DE L’ISTITUTO DE AGOSTINI

14. DE LA CONSOCIAZIONE AL TOURING

1. La pau retorna a Milà

2. Una eclosió escandinava, buida d’etnografia

3. Un mapa lingüístic reeditat i dos d’etnogràfics eliminats

15. DESAPARICIONS DE MAPES I INTERROGANTS OBERTS

1. ¿Per què s’eliminaren aquells mapes?

2. Unes intuïcions

A MANERA DE RECAPITULACIÓ: El TCI i les diverses versions del nacionalisme italià

UNA NOTA FINAL: A propòsit d’un contrapunt espanyol(ista)

APÈNDIX

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

PRÒLEG

Josep Vicent Boira

[L’avi] dibuixava mapes de Bulgària en la pols, enorme, com havia estat cinc segles enrere, abans que els turcs conqueriren la nostra terra. Dibuixava un cercle al nord i deia: «Açò és Mèsia. Ací visquérem, per fi lliures, gràcies als nostres germans russos». Després rodejava el sud. «Açò és Tràcia. Va seguir formant part de l’imperi turc durant set anys després que el nord fóra alliberat, però ara en som un, estem units. I açò –deia i traçava un altre cercle cap al sud– és Macedònia. La Pàtria dels búlgars, però encara sota el fes.» Passava el dit per les línies i observava els cercles molt de temps, dibuixava fletxes en els llocs que creia que els russos havien d’envair i creus als llocs on s’havien de produir les batalles. Després escopia en la pols i dibuixava la resta d’Europa i la rodejava, i rodejava Àfrica i Àsia. «Algun dia, siné , tots aquests continents tornaran a ser búlgars. I potser també els mars.» I tornava a fumar i de vegades em donava una pipada, perquè un poc d’herba, deia, «mai no li ha fet cap mal a un xiquet».

MIROSLAV PENKOV, «Makedonija»

(trad. pròpia de la versió castellana recollida al llibre

Al Este de Occidente , Seix Barral, 2012, p. 22)