AAVV - El patrimonio natural de la Ribera del Júcar.

Un tema que no es va examinar de forma monogràfica en els cursos, tot i que està present a la majoria d’ells, fou el dels espais protegits de la comarca. De cara a donar-los major visibilitat i protagonisme, en el capítol quart, els doctors Emilio Barba i Elena Álvarez, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, desenvolupen l’important paper d’aquests espais en la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural en general. Comenten en aquesta aportació els tipus d’àrees protegides, el seu nombre i extensió a nivell internacional i nacional, així com aspectes relacionats amb la seua efectivitat i gestió. Finalitzen el capítol recorrent i descrivint amb cert detall tots els espais protegits de la comarca de la Ribera.

El cinquè capítol se centra en l’educació ambiental com una de les principals opcions per posar en valor el patrimoni natural. En aquest treball, els professors Javier García Gómez i Ignacio García Ferrandis, del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials, aprofundeixen en les relacions entre l’educació ambiental i el patrimoni, posant l’accent en la importància de la interpretació ambiental i en el seu paper fonamental en la conservació del patrimoni. A continuació, expliquen de forma detallada com incorporar l’educació ambiental al currículum, i com desenvolupar un projecte d’educació ambiental, aspectes tots dos de gran utilitat per a l’alumnat.

Finalment, el professor Ruben Arnandis, del Departament de Geografia, tracta una de les vies imprescindibles de posada en valor del patrimoni natural: el turisme. Comença el capítol des de la generalitat d’introduir a l’audiència en les definicions d’oci, turisme, recurs, recurs turístic i patrimoni, per a després desenvolupar la manera que es poden (i s’han de) adaptar els espais naturals per a l’ús turístic per tal que siga alhora satisfactori i sostenible. Finalment, presenta un interessant exemple realitzat ad hoc per a aquest curs, analitzant des d’una perspectiva professional l’adaptació a l’ús turístic de la senda històrica del Paratge Natural Municipal de la Murta i La Casella.

València-Alzira, tardor 2018.

JORGE HERMOSILLA PLA

Vicerector de Projecció Territorial i Societat Universitat de València

EMILIO BARBA CAMPOS

Cap d’Iniciatives

Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat Universitat de València

Patrimoni natural i qualitat de vida

Sempre s’ha comentat que els ajuntaments i els seus alcaldes el que volen són més i millors carreteres i infraestructures pel seu poble. Res més lluny de la realitat. No tot val a costa d’un grapat de vots. A hores d’ara la protecció i salvaguarda del nostre patrimoni natural es troba per damunt d’inversions que perjudiquen i desfan el nostre estimat territori. Sense dubtes, és necessari reivindicar el patrimoni natural del nostre territori, un patrimoni natural que contribueix en gran mesura a millorar la salut del nostre medi ambient però que, sobretot, contribueix a millorar la qualitat de vida de la ciutadania i és un veritable recurs per la les generacions actuals i futures.

La Comunitat Valenciana compta amb una xarxa de 22 parcs naturals de molt diversos tipus: illes, rius, aiguamolls, serres litorals i serres interiors. La fragilitat mediambiental i la necessitat de protegir-los va portar en 1994 a la creació de la Llei d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, que garanteix l’ordenació de les activitats en els parcs naturals per a fer compatible l’ús humà amb la conservació. Els espais protegits són fonamentals per a la supervivència de milers de ciutadans i ciutadanes. Contribueixen a afrontar els efectes del canvi climàtic i minimitzar els seus impactes, són nuclis de diversitat, ajuden a reduir la petjada ecològica de la societat i promouen la sostenibilitat en les comunitats locals.

A la Ribera del Xúquer, el nostre paisatge, el nostre patrimoni natural és un valor que ens singularitza, no es pot trobar en cap altre lloc i no es pot moure i això hem de saber valorar-ho a l’hora de viure’l, fer-lo viure i aprofitar-lo com a recurs. D’aquesta filosofia de vida tracten tots els treballs, ponències i intervencions de la Universitat de Primavera d’Alzira, organitzada amb la col·laboració de la Universitat de València. Les jornades tracten de plantejar estratègies per reduir la pèrdua de biodiversitat i gestionar adequadament el patrimoni natural de la nostra comarca, com a font imbescanviable de benestar humà i com a riquesa intrínseca de la nostra Ribera.

Tot sense oblidar-nos de l’objectiu de recuperar espais naturals i paratges emblemàtics de les ribes fluvials del nostre Xúquer, per convertir l’eix fluvial en un corredor ecològic. En aquest sentit es treballa en la recuperació d’espais riberencs: millora i manteniment de ribes, restauració d’espais degradats, control de vegetació invasora, actuacions per afavorir la fauna i també en el condicionament d’espais fluvials per a l’ús públic racional i sostenible.

Esperem que totes les aportacions de la Universitat de Primavera tinguen no sols un caire divulgatiu i que puguen crear opinió i sensibilitzar la nostra ciutadania riberenca i valenciana de la necessitat de tindre cura del nostre patrimoni natural perquè, sense una sensibilització notòria pel nostre territori no tenim ni tindrem qualitat de vida.

DIEGO GÓMEZ GARCÍA

Alcalde d’Alzira

Compromís amb la societat valenciana i l’entorn

La missió de Caixa Popular és contribuir en la millora i en la vertebració de la societat valenciana. I aquest compromís ho desenvolupa en tots els vessants possibles: econòmica, social, cultural o educativa.

La principal entitat financera valenciana col·labora activament amb la Universitat de València perquè la Universitat de Primavera d’Alzira siga una realitat. D’aquesta forma, es posa en valor la societat local i la formació, es promou el territori i s’estimular la divulgació i l’intercanvi de coneixements. Tot açò, amb el convenciment que la societat que fomenta l’aprenentatge i l’educació obté majors garanties de futur.

Amb el seu suport, Caixa Popular possibilita la realització d’aquesta obra, que servirà per a acostar el Patrimoni Natural d’Alzira i la Ribera del Xúquer a la ciutadania, així com les diferents activitats dirigides a fomentar el coneixement i la conservació del territori valencià.

Caixa Popular vol formar part del motor del desenvolupament d’Alzira i de la comarca de la Ribera. Com a cooperativa, que presenta un model de banca diferent, més social i solidària, se sent compromesa amb les persones i amb el seu entorn més pròxim.

JOSE Mª COMPANY LLUCH

Director de Negoci-Màrqueting de Caixa Popular

EL PAISAJE DE LA RIBERA DEL JÚCAR Y SU VALOR COMO PATRIMONIO NATURAL

EMILIO IRANZO GARCÍA

Departamento de Geografía Universitat de València

1. Introducción

Como explicaba en sus clases el profesor del Departament de Geografía, Joan Mateu, La Ribera es un don del Júcar. El llano aluvial, que está en la base del vasto paisaje agrícola, es una consecuencia de la deposición sucesiva de arenas, limos y arcillas, transportadas por las aguas del río. Avenida tras avenida, el río y sus afluentes Magro, Sellent y Albaida, como más destacados, han ido edificando una llanura que, paradójicamente, no es estrictamente llana. Una llanura de inundación es un espacio sedimentario de mínima pendiente, sobre el que circula, más o menos encajado, un curso de agua. La llanura es consecuencia de la dinámica fluvial, al tiempo que soporte del río.

Así pues, La Ribera, que en buena medida está constituida por el llano del río Júcar, en su tramo final antes de desembocar en el mar Mediterráneo, es un espacio geomorfológicamente diverso. Durante las inundaciones, también denominadas avenidas, en donde el río vehicula agua con una gran energía, rompiendo los diques del cajero y desbordándose, los materiales transportados se redistribuyen por la llanura, desdibujando su homogeneidad. Tal y como señalan Lewin (1978) y Mateu Bellés (1980), se pueden llegar a diferenciar básicamente dos geometrías: llanuras de inundación de río encajado y llanuras de inundación con diques y cuencas de inundación.