MALALTIES I REMEIS
LA SALUT EN LA CORRESPONDÈNCIA
DE FRANCESC DE BORJA
MALALTIES I REMEIS
LA SALUT EN LA CORRESPONDÈNCIA
DE FRANCESC DE BORJA
FRANCESC DEVESA JORDÀ
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
|
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial. |
© Del text: Francesc Devesa i Jordà, 2018
© D’aquesta edició: Universitat de València, 2018
Coordinació editorial: Maite Simon
Maquetació: Celso Hernández de la Figuera
Correcció: Elvira Iñigo
Coberta:
I·lustració: Domenico di Bartolo, Governo e cura degli infermi ( ca . 1440), fresc (fragment). Sala del Pellegrinaio de l’antic Hospital Santa Maria della Scala, Siena.
Disseny: Celso Hernández de la Figuera
ISBN: 978-84-9134-340-0
A la memòria dels meus pares. A tot els treballadors sanitaris de la Safor, especialment als de l’hospital Francesc de Borja amb els quals he compartit tants dies de treball al costat dels malalts.
Una carta de v.s. fueron sus alquermes y en parte le resucitó...
FRANCESC DE BORJA
La salut, dic, el més bell i el més ric regal que la natura ens sap fer.
MICHEL DE MONTAIGNE
Som un cos que sent, fins i tot quan no sent, quan la sensació més trasbalsadora és la del dolor i no la del plaer.
JOSEP PIERA
ÍNDEX
PRÒLEG
INTRODUCCIÓ
I. LA SALUT I LES FORMES DE PERDRE-LA
1. CARACTERÍSTIQUES DELS DOCUMENTS MB
2. LA SALUT ALS MB. UN PERFIL FEMENÍ DISTINT?
3. ESTAR SA O MALALT: TOTES LES GRADACIONS DEL GRIS
4. NÀIXER I MORIR
5. LA NATURALESA PERSONAL: COMPLEXIONS I TEMPERAMENTS
6. MALALTS I MALALTIES
6.1 Febres contínues i cícliques
6.2 Malalts del pit, tísics, hèctics i gent que tira sang
6.3 La digestió i els seus òrgans
6.4 Gota, reuma i ciàtica
6.5 Traumatismes i accidents
6.6 Malalties de la boca, orella i ulls
6.7 Malalts del cor o de l’ànima?
6.8 Mals de cap, tremolors i paràlisis
6.9 Les malalties mentals
6.10 Lesions externes conegudes i alguna malaltia emergent
6.11 La sang i el fluix
6.12 Mals de pedra, orina i ronyó
6.13 De la fisiologia a la patologia: embaràs i part
6.14 Altres malalties de les dones
7. LA VIOLÈNCIA CONTRA LA SALUT
7.1 El Mediterrani, un mar perillós
7.2 Comptes i baralles al Regne de València
7.3 Bandolers i justícia a Catalunya: una lluita poc saludable
7.4 La intolerància religiosa i les seues víctimes
8. LES ARMES DE FOC, UNA NOVETAT MORTÍFERA
9. EL LLENGUATGE GALÈNIC EN LA FISIOPATOLOGIA
10. PESTA I PESTILÈNCIES
10.1 Un any que trencava la calma epidèmica: 1557
10.2 L’epidèmia no coneix fronteres: l’atac dels anys 60
10.3 La gran pesta de Lisboa
11. GUERRES, NAUFRAGIS I TERRATRÈMOLS
11.1 El setge d’Hondarribia
11.2 La rebel·lió dels moriscos valencians
11.3 Corsaris turcs assalten Gibraltar
11.4 El gran setge de Malta
11.5 Pirates hugonots a Madeira
11.6 Guerra a Las Alpujarras
11.7 Guerres de religió entre cristians: Moncontour, Florida
11.8 La creu i la mitja lluna ensopeguen en el mar: Lepant
11.9 La natura desbocada: naufragis i terratrèmols
11.10 Alger, una tempesta malaurada o providencial?
II. LA CURACIÓ I LA PREVENCIÓ
1. LA CURA DELS MALALTS
1.1 Cuidar la salut i ajudar els malalts
1.1.1 La cura de la pròpia salut.- 1.1.2 Ajut psicològic.- 1.1.3 Remei per a presoners i captius
1.2 Lloc, clima, aire
1.3 Reposar o fer exercici?
1.4 Normes, tracte i relacions amb la Companyia
1.5 Procediments mèdics, aliments i medicines
1.5.1 Ordre de metge.- 1.5.2 Dietes i regiments.- 1.5.3 Sagnies, porgues i altres evacuacions humorals.- 1.5.4 Velles i noves espècies botàniques.- 1.5.5 De la flor perfumada al fruit daurat: el taronger.- 1.5.6 El gaudi dels fruits primerencs.- 1.5.7 Mel i sucre, dues formes d’endolcir la salut i la malaltia.- 1.5.8 Del codonyat i les melmelades a l’ús de la canyella.- 1.5.9 Altres medicines.- 1.5.10 Medicines per via externa.- 1.5.11 Aigües i balnearis.
1.6 La fe mou muntanyes
1.6.1 Pregàries i salut.- 1.6.2 El poder curatiu de la reialesa.- 1.6.3 El bàlsam beneït de Santa Clara.
2. PREVENIR ABANS QUE CURAR
2.1 Lloc, clima, aire i viatges
2.2 Atenció a la salut personal
2.3 La salut col·lectiva
2.4 Preservar-se de les pestes
2.5 Evitar els danys per violència
2.6 Altres formes de prevenció
3. POBRES, PELEGRINS I MALALTS: ELS HOSPITALS
4. METGES, CIRURGIANS, BARBERS I APOTECARIS
4.1 Metges com a testimonis
4.2 Metges que redacten informes
4.3 Metges de prestigi
4.4 Un metge morisc
4.5 Els altres «sanitaris»
4.6 La confiança o desconfiança amb els metges
4.7 Els estudis de medicina
5. LA SALUT EN EL LLENGUATGE SIMBÒLIC
III. LA SALUT DE FRANCESC DE BORJA
1. UNA INFÀNCIA TRAUMÀTICA?
2. JOVENTUT CORTESANA: QUARTANES I EXCESSOS ALIMENTARIS
3. PERÍODE VIRREGNAL: DE L’OBESITAT A L’APRIMAMENT
4. GANDIA: LA BONA SALUT DEL DUC I LA MORT DE L’ESPOSA
5. BORJA JESUÏTA: UNA MODORRA EPIDÈMICA I ALTRES MALALTIES PROVI-DENCIALS
6. PORTUGAL: L’EXILI PREVENTIU
7. INICI DE L’ETAPA ROMANA: EL DIARI I LES MALALTIES
8. BORJA GENERAL: EL TREBALL S’IMPOSA A LA SALUT
9. LA SUPERACIÓ D’UNA LLARGA MALALTIA
10. LA VIDA, EL PREU D’UNA MISSIÓ PAPAL
11. LES MALALTIES EN LA PERSONALITAT DE FRANCESC DE BORJA
FONTS I BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX ANALÍTIC
PRÒLEG
Al segle XIX va nàixer en la Companyia de Jesús un gran projecte de recerca l’objectiu del qual era editar els documents que tinguessen relació amb la Història de la Companyia. Entre 1894 i 1911 va aparèixer la sèrie Monumenta Borgia de la col·lecció Monumenta Historica Societatis Iesu , en cinc volums que contenien prop de 1.700 documents. No obstant això, es tractava d’una selecció en ocasions reproduïda només en part. Al llarg dels anys aquesta immensa documentació i les noves troballes que van aparèixer en els arxius europeus, donaren lloc a nombrosos estudis històrics, especialment al voltant de 1972 quan es va complir el centenari de la mort de Francesc de Borja.
Durant la celebració de l’Any Borgià en 2000, la Direcció General del Llibre de la Generalitat Valenciana i l’Institut Històric de la Companyia de Jesús van signar un acord per ampliar la sèrie amb dos nous volums, el VI i VII. El primer d’ells, publicat en 2003, va ser preparat per Enrique García Hernán, del Departament d’Història de l’Església del CSIC. Estudia la Casa Borja i la vida de Francesc de Borja fins el 1551, any de la seua entrada a la Companyia, és a dir, principalment els períodes successius com a marquès de Llombai, duc de Gandia i virrei de Catalunya. El volum incorpora una gran quantitat d’informació en forma de cartes familiars, governamentals i religioses trobades en els arxius espanyols, italians i francesos.
El volum VII (2009) també va ser editat per García Hernán, un dels historiadors més competents de la figura del sant duc. Se centra en la vida de Borja com a jesuïta des de 1550, quan va fer pública la seva pertinença a la Companyia a la qual s’havia incorporat en secret en 1547. S’estén fins el 1566, quan portava un any com a general de l’orde. Segons els especialistes, amb aquesta nova informació, la figura de Borja adquireix una dimensió més humana i real. Inclou 900 documents ordenats cronològicament.
Читать дальше