AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló IV

On com nós hajam necessàriament haver prestament e liurar als clavaris del dit General la dita quantitat, per rahon de alleujar e quitar dels càrrechs de censals que·l dit General porta o sostè; per tal, de part del dit senyor rey e de tot lo dit General, e per || 46vauctoritat e poder de nostre offici, vos requerim e de part nostra pregam, que dins los dits terminis hajats pagats 203e delliurats ací en la ciutat de València, al honrat en Pere Johan, un dels dits clavaris, lo qual administra la moneda e regeix los comptes de la dita Generalitat, los desús dits .DLV. florins. Et açò per res no mudets o alonguets, en altra manera certificam-vos que encontinent, passat cascun dels dits terminis, nós hauríem fer, e faríem, penyores e execució de e en béns de vostra universitat e dels habitadors de aquella, per la quantitat de cascuna paga, e per les messions, hoc encara per lo interés de la dita quantitat, tro al dia de la real paga e recobrament de aquella. e de la presentació de la present a vós fahedora, entenem estar a relació del portador d’aquella.

Dada en València, a .III. de febrer en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. e cinch.

E lesta la dita letra, lo dit honrat consell acordà que la dita terça dels dits .DLV. florins que s’an a pagar als dits diputats lo primer dia de maig primervinent, pach l’onrat en Johan Barbarrosa, síndich e clavari de la dita vila, de la quantitat que és en son poder de la universitat de la sobredita vila.

Ítem, fon acordat per lo dit honrat consell, sobre la proposició feta per alcuns heretés de la partida de Canet, qui demanaven que·ls fos pagat per la vila de les terres que·ls foren stablides per los síndichs passats en la partida de Canet franques, e ara hi demanen ces, e per defendre aquelles hagen tatxades certes messions, de què suplicaren que fos pagat per la vila. De que·l dit consell respòs que, vist lo contracte dels heretés de la compra del censal que compraren, o quitaren, si les possessions stablides per la vila fan cens ni són en la venda, lo dit consell hi harà ço que deja.

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació dels majorals de la confraria de Sent Jacme, acordà que los jurats e síndich constrenguen eo facen constrényer en Guillem Johan, manobrer, de la torra de Sent Pere, que obre la dita torra en manera que la casa del spital d’en Trullols, qui és al lats de la dita torra, sia cuberta e tornada 204axí com deu fer.

|| 47rÍtem, fon proposat per lo discret en Pasqual Ferrando que fos mercè del consell de afermar e salariar mestre Berenguer Borraç per metge de la dita vila, com hi fos molt necessari. Lo consell acordà que los honrats jurats parlen ab lo dit mestre Berenguer, si volrà estar, e per quant salari al derrer diner, e que·n facen relació en consell, e ladonchs lo consell acordar hi à lo que de bé·n sia.

Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació d’en Domingo Malràs, manà que per lo síndich e clavari de la vila li sien pagats .V. sous, los quals lo dit Domingo Malràs haurie pagats, que pagar no devie, per quarta lliura de la sua peyta grossa, com fos atrobat que ja era quitat de tot.

Ítem, lo dit honrat consell manà al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la dita vila, que do e pach a·n Pere Serres, saig, .VI. sous per rahon de una presó appellada Farinés, que comprà lo dit consell del dit Pere Serres, per obs de la presó comuna de la dita vila.

Ítem, axí mateix lo dit honrat consell manà ésser pagats a·n Guillamó Marquo e a·n Francesch Maçó, qui havien scurat l’escorredor de Rafalafetna, dos florins d’or, los quals lo consell de la dita vila acostume de pagar per cascuna scuró, feta emperò relació als jurats e síndich per los veedors, que·l dit escorredor és escurat per la manera que escurar se deu.

Ítem, fon proposat per n’Arnau Agramunt, e per en Berthomeu Marqués, que com l’aygua qui devalle del camí de l’Alcora, qui discorre e·l clot del Spital, e travese lo camí Real, qui va ves Vila-real, e salte en lurs possessions e d’altres heretés, e·ls fa gran dan, que fos mercè del consell que li fos dat loch hon discorregués, en manera que ells no n’aguessen dan. Lo consell acordà que y vagen los jurats ab alcuns prohòmens e ab lo mustaçaf e vegen e regoneguen per qual loch porà discórrer, que sie menys dan de la vila, e que·n facen relació en consell, e ladonchs lo consell farà-y ço que li apparrà que sie fahedor en lo dit fet.

Ítem, fon proposat per en Lorenç Bort, per ell e per sos companyons, axí com a guardians del terme, que com ells haguessen complit || 47vson any e·ls fos degut una terça, que fos mercè del consell que·ls fos fet albarà de la terça del dit llur salari. Lo consell acordà que·ls fos fet albarà, si lo temps era complit.

Axí mateix, lo dit dit honrat consell donà càrrech als dits honrats jurats, que de feyt facen encantar lo dit guardianatge, axí com en l’any passat fon fet, e per semblants capítols, e que aquell fessen liurar axí com aquells conexeran ésser fahedor, a profit de la universitat e singulars de la dita vila, segons és fer acostumat.

Ítem, lo dit honrat consell acordà sobre la proposició dels 205comptes d’en Bernat Colomer, e de la proposició per aquell en lo dit consell feta, que tots los comptadors \o la major part d’aquells/ s’ajusten en lo palau ensemps ab los jurats del present any, e que sobre lo fet del forment e dels duptes que li són estats fets vegen e declaren lur entenció, e vist e declarat facen relació en consell, e ladonchs lo dit consell farà-y ço que li apparrà ésser fahedor per justícia e bona rahó.

Ítem, com sobre lo fet de la sal fossen estats trameses los honrats en Guillem Johan e en Pasqual Ferrando, al dia asignat a tots los de la gabella, ab letra a ésser en la vila de Vila-real, per haver parlament ab licència del subrogat del lochtinent de governador de riu d’Uxó a ençà, fossen venguts per ço lo discret en Pasqual Ferrando \en absència d’en G(uillem) Johan/, féu relació en consell que·l dia de Sent March foren en lo dit ajust, present l’onrat en Bernat Maurell, subrogat dessús dit, tots los missatgers de les universitats dels lochs e valls de la dita gabella, e havien parlat del prejuhii que reebien del gabellot de la sal de Burriana, qui la’ls devie a dar a rahó de .VI. sous per kafiç, e feye-la’ls costar a rahó de .X. sous per kafiç, axí que la’ls feye costar .IIII e. sous més per kafiç que no devie, perquè vist lo dit privilegi || 48rque serie estat concordat per tots de reportar-ho cascuns a lurs universitats, e aquells qui u volguessen defendre que fessen sindicat a .I. hom de sa universitat, e aquell síndich hagués poder bastant de demanar lo dret de la dita sal, e de substituir síndich en los dits fets en València, per menar lo dit fet davant lo batle general, o qui·s pertanga, e que lo dia dels Apòstols, ço és lo primer dia de maig, cascun missatger fos en Vila-real per tornar resposta de hoc o de no.

Ítem, lo dit consell, sens revocació de altres síndichs e procuradors, féu e constituí síndich e procurador lo discret en Pasqual Ferrando, notari, present, ad agendum et defendendum , axí en lo fet de la sal com altres; et a reduir o fer reduir los censals de la vila a rahó de .XV M. per mil; e a vendre e alienar qualsevol censals a rahó de .XV M. per mil, per quitar los censals que no volran reduir a .XV M. per mil. Testes : Petrus Boix et Iohannes Periç .

L’onrat consell de la. 206

|| 48vÍtem, lo dit honrat consell manà ésser fet albarà \al honrat/ en Guillem Johan, jurat, de .VI. dies que li covench treballar com a missatger de la vila, entre anar, estar e tornar a la ciutat de València, al batle general, sobre alcuns contrasts que·l dit batle fahie a alcuns patrons de fustes o barques, que no carregassen en lo port del Grau de la Mar de la dita vila, e sobre alcuns drets que demanave de alcunes coses que no ere acostumat pagar dret alcú de treyta, per .VI. jorns que estech en la dita misatgeria, a rahó de .VII. sous lo dia, .XLII. sous. 207