Marta Povo Audenis - Mes enlla de l'emoció

La personalitat, així com el cos, són tan necessaris per al desenvolupament de l’home com la seva essència o ànima. Som un pack de tres components, que sempre van plegats, cos, ego i ànima. Però igual que la matèria té les seves lleis (les del cos i la seva fisiologia) també la personalitat, les relacions i la psicologia també té les seves pròpies lleis i mecanismes específics.

Podríem establir un ordre jeràrquic de les tres realitats existencials; a nivell d’importància o subtilesa, en primer lloc estaria l’essència, el nostre esperit únic, ànima o divinitat peculiar. En segon lloc estaria el nostre tipus de personalitat, les nostres qualitats-defectes en trànsit de transformació constant. En tercer lloc estaria el cos i el seu motlle energètic (cos etèric o bio-elèctric) amb els seus instints vitals, que és la “realitat” de la nostra matèria densa. És a dir, tenim un organisme visible, en el qual s’allotja el nostre ego, i posseïm aquesta ànima que també habita en el nostre cos.

La confusió d’aquesta jerarquia (confondre el lloc director de l’ànima, i donar lloc i poder als desitjos de la personalitat o als dictats del cos) procedeix de confondre una cosa clau: a qui li donem la prioritat, a l’ego o a l’ànima? La confusió també procedeix de la falta d’autoconeixement i d’observació. Recordem que aquesta falta de coneixement de nosaltres mateixos ha augmentat molt fa pocs segles, exactament des que a partir del segle xix li vam donar més importància a la raó i a la matèria que als sentiments i les emocions.

Cadascuna de les tres realitats de la nostra persona té les seves funcions específiques; de la mateixa manera que necessitem saber una mica del nostre cos i el funcionament dels seus òrgans per tenir una bona salut, també necessitem conèixer la qualitat de les nostres emocions, el mecanisme dels sentiments que s’instal·len a partir d’elles, i necessitem, així mateix, observar els nostres pensaments, raonaments, idees i intencions. A més, així podrem veure també com manegem tot això en les nostres relacions amb altres éssers sensibles, que a la vegada, com a individus també tenen aquestes tres realitats en constant funcionament.

Experiència personal després de la lectura de la primera part:

1/ Partint de la lectura atenta de la primera part, comparteix les idees o frases que hagis subratllat o assenyalat, i expressa (si pot ser, en grup) per què allò és rellevant per a tu.

2/ De les teves emocions viscudes fins ara, tant si són agradables com desagradables, tria’n només dues, i intenta veure quin ensenyament n’has, com les has processat i què han comportat en la teva vida futura, la que vius ara. En els capítols següents podràs recordar més emocions diferents i podràs ampliar aquest exercici, però de moment enfoca’t només en dues que hagin estat rellevants i comença a elaborar una forma d’exterioritzar-ho i ordenar-ho, verbalment o per escrit, encara que s’aconsella de les dues maneres.

3/ Per als professionals: adapta el contingut d’aquesta primera part al tipus d’alumnes, pacients o persones amb les quals et relaciones habitualment, segons les seves edats i característiques.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.