Pep Martí - Els que manen

Anys abans del Procés, preguntat sobre què votaria en un referèndum d’independència, va fer un acte de fe en la necessitat d’arribar a acords, de no trencar res, de dialogar per aconseguir una convivència positiva per a totes les bandes, però que si això era impossible, «la meva opció seria Catalunya».

L’esclat de la pandèmia de la covid-19 va destrossar les previsions econòmiques del Liceu, que va haver de donar la temporada 2020 per liquidada. A finals de juliol d’aquell any, el compromís d’aportació de les administracions, dels mecenes i alguna operació creditícia van evitar haver de recórrer a un expedient de regulació temporal de plantilla. Una esperança és la desgravació del 90 % dels donatius que s’ha aconseguit gràcies a les mesures d’ajut del Ministeri de Cultura a les entitats culturals, en aquest cas en el marc dels actes previstos per a la commemoració dels 175 anys de la inauguració del Liceu.

Aportacions i desgravacions a part, Alemany també ha aplicat una política de nomenaments de nous càrrecs. Al Consell de Mecenatge, ha nomenat president Luis Herrero, vicepresident executiu del Banco Santander, i vicepresidenta Elisa Durán, de la Fundació La Caixa, que hauran de tensar els recursos per obtenir aportacions empresarials en temps abruptes com els actuals.

El «nano» del Raval no oblida

Salvador Alemany va néixer i va viure durant quinze anys al cor del Raval de Barcelona, ben a la vora de l’edifici del Liceu, en un barri que ell ha definit com de classe mitjana baixa i en què quan era un «nano» passava molt temps al carrer. La mostra que no ha defugit mai els seus orígens la va donar a la primera roda de premsa com a president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, perquè va recordar que tenia el Liceu a prop de casa, «però lluny conceptualment, econòmicament i socialment». Quan va encertar la quiniela dels catorze resultats, va ser notícia de les revistes, en un temps en què els petits nens prodigi estaven de moda, i més si tenien arrels humils. Als catorze anys va començar a treballar al despatx d’una benzinera. Va estudiar a la Universitat de Barcelona de nits. I va passar de viure darrere el Liceu a rebre el guardó de Ramblista d’Honor, el 2019.

Borja García-Nieto, la burgesia «eqüestre»

El financer dirigeix el grup Riva y García i ha mantingut vincles estrets amb organitzacions del catolicisme més conservador

Si hi ha un nom característic del patriciat que regeix una entitat emblemàtica com el Círculo Ecuestre, aquest és Borja García-Nieto Portabella. No és una persona gaire coneguda fora dels àmbits de l’ upper Diagonal, però conflueixen en ell connexions i influències d’alt voltatge. Exponent del sector financer, presideix el grup inversor Riva y García, un dels noms de referència en el món de la gestió de capital risc, i ha estat conseller de nombroses companyies, des de Fecsa-Enher fins a Aviaco, passant per empreses del món comunicatiu com Sogecable i Antena 3.

És llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i màster en Economia i Direcció d’Empreses per l’IESE, l’escola de negocis vinculada a la Universitat de Navarra i fundada per l’Opus Dei. Però, com veurem, en el camí dels García-Nieto hi han tingut més pes els jesuïtes.

Abans de la fundació del Grupo Financiero Riva y García, va ser director general del departament internacional d’Agents de Borsa. El llinatge dels García-Nieto ve de lluny. Borja i el seu germà Ignacio són rebesnets de Simeón García de Olalla de la Riva, que va fundar la Banca Riva y García, primer amb el nom de Banca Simeón.

El món del Círculo

Borja García-Nieto va presidir el Círculo Ecuestre entre el 2008 i el 2015. La dada és interessant perquè l’entitat no sol celebrar eleccions. Com passa en la majoria de cenacles patricis de Barcelona, les cúpules surten de subtils processos de cooptació. Quan arriben les eleccions, resta només en peu una candidatura única. Però no sempre és així, i en aquest cas els socis de l’Ecuestre van ser convocats a una sorprenent elecció interna entre dues llistes. A més, el procés va estar envoltat de certa tensió, cosa també inèdita en aquella casa. Borja García-Nieto es va imposar en una votació que el va enfrontar a un altre nom il·lustre de l’entitat, l’advocat Joan Corominas.

No va ser una elecció explícitament ideològica, però sí que tenia algun component polític. Corominas havia estat un activista antifranquista i, tot i la seva moderació —era proper a UDC—, alguns socis van fer una campanya negativa contra ell, presentant-lo com un «roig».

García-Nieto ja no és president de l’entitat, però és membre de la seva junta directiva, i l’Ecuestre preserva les essències d’un dels clubs més exclusius de la ciutat. Fundat el 1856, té ara la seu —la quarta en la seva història— en un majestuós edifici del carrer Balmes. Tot i la diversitat dels seus socis, continua representant l’ala més conservadora i espanyolitzada del patriciat barceloní.

Un cop d’ull al seu programa d’actes és il·lustratiu dels gustos i les preferències dels socis, que solen acollir amb simpatia els oradors dels partits unionistes més a la dreta. Dirigents del PP, Ciutadans i Vox han estat aplaudits a l’Ecuestre.

Ignacio, al Cercle del Liceu

El germà de Borja, Ignacio García-Nieto, conseller delegat de Riva y García, és advocat i economista per la Universitat de Deusto i màster a l’IESE. És present en diversos consells d’administració: Ges Seguros y Reaseguros SA i vocal d’EFPA (European Finantial Planning Association) Espanya.

També ha tingut inquietuds associatives. En el seu cas, va presidir el Cercle del Liceu entre 2009 i 2018. En aquesta etapa va haver d’afrontar la crisi que va patir la casa, amb una pèrdua sensible de membres, que va generar un intens debat intern i que va fer que un sector de socis es preguntés pel sentit últim del club.

El Cercle del Liceu va passar del 2001 al 2018 de 1.100 socis a prop de 700. Del caràcter del club en dona mostra el fet que fins fa menys de vint anys no es va permetre l’entrada de dones com a sòcies. Una decisió que, per cert, va generar un agre pols intern.

El lligam amb la Universitat Abat Oliba…

Els García-Nieto estan vinculats a una altra institució catalana, en aquest cas acadèmica: la Universitat Abat Oliba. Borja és president del seu Consell Assessor. No és un lligam anecdòtic. L’Abat Oliba va ser una escola universitària vinculada a la Universitat de Barcelona i va ser aprovada com a nova universitat en els mesos finals del govern Pujol (2003). Pertany a la Fundació San Pablo-CEU, de l’Associació Catòlica de Propagandistes (ACP), una de les organitzacions històriques del catolicisme conservador espanyol.

L’ACP va ser l’entitat que va inspirar, els anys trenta del segle passat, el naixement de la CEDA, la coalició conservadora acabdillada per José María Gil Robles. Durant el franquisme, molts «propagandistes» van nodrir els governs de Franco. En la Transició, en canvi, va ser cabdal en la fundació de la UCD, i molts socis van ser ministres de Suárez, de Marcelino Oreja Aguirre a José Manuel Otero Novas.

Actualment, l’ACP —en competència amb l’Opus dins del catolicisme conservador— ha perdut influència i s’ha vist sacsejada per tensions internes entre l’ala més històrica, de marca democristiana, i sectors més reaccionaris. Però continua tenint pes en l’àmbit acadèmic. L’Abat Oliba és una de les seves creacions i aplega en els òrgans rectors exponents de diversos grups ultracatòlics. Durant molts anys, ha funcionat com una mena de casa mare d’entitats clericals diverses, però sempre de línia conservadora.

… i amb la COPE

Una vinculació que ha perseguit Borja García-Nieto en el passat és la que va tenir amb la COPE, just en els anys en què la cadena de la Conferència Episcopal llançava els seus missatges més agressius contra Catalunya, amb Federico Jiménez Losantos com a veu estrella.