Pilar Codony - Distòcia

«Prou de collonades» és una de les seves frases preferides.

La Goja s’escarxofa al sofà. Fa un vespre clar i aromàtic, amb una temperatura molt suau. Té les finestres obertes per sentir els rossinyols. Els seus refilets, de nit, són més brillants que de dia, reverberen i omplen tots els racons del paisatge esborrat per la foscor. En Kropotkin no hi és i ella aprofita per acaparar coixins i acomodar-se com una reina.

Alguna cosa li ronda pel cap. Fa ballar el comandament a distància entre els dits, indecisa. La quietud de l’aire no aconsegueix amansir-li els nervis, ni tan sols els refilets aguts i potents dels rossinyols, i tampoc els raucs de les granotes que s’escampen per l’horitzó dolçament. Hauries d’apagar els llums i sortir a mirar el cel, es diu, però encén el televisor.

Tota la setmana que veu anunciar un documental que s’ha d’estar emetent ara mateix. Al principi es mirava l’anunci amb recel; després, amb incomoditat. Ara busca entre els canals com si no recordés exactament on l’ha vist. Va a poc a poc, fent-se la distreta. Si no el trobes és igual, pensa, total deu ser una bona merda. Però el troba.

Una veu en off parla mentre diverses dones i alguns homes s’esperen a l’entrada d’un col·legi. La càmera es fixa sobretot en una de les dones, una de prima i llargaruda amb cara de cavall que vesteix una dessuadora verda. Parla amb una altra dona. La conversa gira al voltant dels seus fills. L’altra dona li diu que no sap com s’ho fa. Si essent dos a casa ja és complicat, li diu, no em vull ni imaginar com seria si fos jo sola. T’admiro, li diu. Llavors sona un timbre i la mainada surt xisclant en estampida per la porta de l’escola i s’escampen per l’entrada. La gent es mou, els adults petonegen les cares brutes dels nens i nenes, els agafen les mans greixoses, van desfilant per la porta i pugen als cotxes. La dona de la dessuadora verda abraça un nen gras i pigallat amb el nas arromangat. Després es veu la mateixa dona en un supermercat, empenyent un carretó amb el nen d’abans ficat a dins. El nen potineja els productes que ella hi llança i es fica els dits a la boca. Llavors apareix la mateixa dona fent la bugada, cuinant, plegant roba. Però també surt maquillant-se o llegint un dossier interminable. El reporter diu que està estudiant per fer oposicions. Després es veuen més dones de diferents edats amb més nens i nenes també d’edats diferents. Totes van de cul. Totes diuen que és dur però compensa. És dur però compensa, repeteix la Goja, i deixa escapar una rialla que és quasi un sospir. Hi ha nens que criden i fan rabietes. Les dones petonegen les seves cares plenes de mocs. A vegades els renyen. Cuinen i trastegen. Moltes treballen i tenen feines precàries. D’altres no, n’hi ha una que té una bona feina i paga una mainadera. Sort dels meus pares, diuen algunes, sort que els tinc a ells, si no, no sé com m’ho faria. Però hi ha dones que no tenen pares, hi ha nens sense avis que s’han de quedar sols a casa, tot i que a la Goja això no li sembla pas tan greu. El reporter diu que és inqüestionable el mèrit d’aquestes dones tan valentes. La Goja absorbeix aquesta frase violentament, i li fa la impressió que no li cap dins el cos.

Es deixa caure enrere al sofà. La Ginzburg i en Balzac dormen profundament i, de tant en tant, mouen una orella en direcció a la finestra. Se senten els lladrucs feixucs i llunyans de la Zenobia. Hi deu haver senglars, potser. Els rossinyols i les granotes segueixen cantant i omplint la nit. La Goja treu el volum del televisor i respira fondo, com si volgués aspirar tota la foscor amb tots els rossinyols i totes les granotes bronquis avall. D’esquitllentes, segueix captant les siluetes de colors de les dones que van amunt i avall, del reporter amb el micròfon a la mà, dels nens movent-se sense parar. Un pensament se li ha clavat com una fiblada. S’imagina que ella també surt al reportatge. El reporter li atansa el micròfon i ella el mira avergonyida. No sabia si compensaria, li diu. El reporter s’aproxima el micròfon als llavis: també hi ha dones que no han estat prou valentes, diu mirant a la càmera. I centenars de milers de persones, des de casa seva, desaproven amb el cap i es compadeixen d’ella, pobra desgraciada.

Tan sola.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.