Natalia Ginzburg - Família

En Carmine va arribar a casa seva ben entrada la tarda. Era diumenge. Aquell dia, la Ninetta duia un jersei vermell nou, en Dodò jugava amb els cotxes sobre la catifa, l’Evelina havia portat una focaccia, bevien te, la Ciaccia Oppi brodava, a petició de la Ninetta, una gran mitjalluna en un vestit de mag que en Dodò havia de posar-se en una festa de disfresses, al cap d’uns dies, en una casa de la mare de la Ciaccia Oppi, a Velletri. Dominava l’estança el gran cap de l’Evelina, amb els seus cabells vaporosos blaus, la seva alçada imponent i enèrgica, i el seu somriure, semblant al de la Ninetta, ofert com una joia, però acompanyat d’una satisfacció íntima de ser, en la vellesa, tan alta, dreta i forta. Era allà com un monument a la vellesa elegant, sàvia, destrament adinerada i sana. En Carmine va sentir que l’odiava. També detestava les altres dues que estaven amb ella. Li va semblar horrible que dins d’aquell odi s’hi trobés barrejat en Dodò. Detestava totes les persones d’aquella estança, i l’estança. Va dir que volia sortir a passejar amb en Dodò. Van dissuadir-lo. En Dodò estava a punt de menjar la seva sèmola, i després havia d’emprovar-se el vestit de mag. «No sembles trist, encara que acabis de tornar d’un funeral —va dir l’Evelina—. Sembles irritat, però no trist. Sembles emprenyat amb algú». «Estic cansat». «Però tampoc sembles cansat, tens una cara acolorida, i normalment estàs molt més pàl·lid». «M’agrada el camp —va dir ell—. Vaig néixer al camp, i quan vaig al camp em sento bé. Era maco, el lloc on hem estat». «Heu estat, perquè éreu molts, de fet heu agafat el cotxe gran. Així que la Pina, el Mimmo i jo hem hagut de renunciar a anar a Lucca, però no passa res, no era important. El mini no l’hem agafat perquè no està en bon estat. Em sap greu pel Mimmo, perquè estava molt il·lusionat amb aquesta excursió», va dir l’Evelina. «Em sap greu, demano perdó», va dir en Carmine. «Hi havia la Ivana Riviera, és clar, el mort era amic seu, i qui més hi havia?», va preguntar l’Evelina. «En Matteo Tramonti». «Ah, en Matteo Tramonti. El fill de l’advocada Tramonti. Un noi, diuen, amb inclinacions peculiars». «Marieta», va dir la Ciaccia Oppi. «Sí, pobrets, un marieta». «Era un lloc molt maco —va dir en Carmine—. M’hauria agradat viure al camp, i ser metge, potser, com l’Amos Elia». «Ell hi vivia tan bé, al camp, que s’ha suïcidat», va dir la Ninetta. «Però era molt neuròtic —va dir la Ciaccia Oppi—. M’ho ha dit la meva cosina. La meva cosina és d’aquella zona. Estava sol, no tenia ningú. O potser sí, un germà». «La seva dona —va dir en Carmine—, caldria buscar-la a Berlín, mitjançant els consolats, les ambaixades, si vosaltres per casualitat hi coneixeu algú». «No tenia dona», va dir la Ciaccia Oppi. «Sí que en tenia». «Al funeral de l’Oreste Padúla no vas venir, i, de fet, havíem dinat moltes vegades amb ell, i malgrat això, te’n vas a correcuita al funeral d’aquest metge, a qui no has vist mai la cara», va dir la Ninetta. «I qui és l’Oreste Padúla?», va preguntar la Ciaccia Oppi. «Un familiar nostre, que va morir de trombosi l’altre dia», va dir la Ninetta. «Tu tens una pila de familiars —va dir en Carmine—, no puc estar per tots». «Tu també, tens un formiguer de familiars —va dir la Ninetta—, a Vinchiaturo, a l’Aquila, i jo soc amable amb tots. Els hi envio postals. Els convido quan venen aquí. I això que no són gens divertits». «L’Amos Elia no tenia dona», va dir la Ciaccia Oppi. «En tenia. Caldria buscar-la». L’Evelina feia senyal que no, lentament, amb el seu cap blau. «No conec ambaixadors a Berlín», va dir. «Només faltaria que ara, a més a més, haguéssim de posar-nos a buscar la dona de l’Amos Elia», va dir la Ninetta.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.