Ludmilla Lacueva Canut - Scrap mortal

En Gus Pino va sobresaltar-se i va mirar fixament les fotografies. De seguida va clamar que ell no havia estat, que mai de la vida seria capaç de matar algú. En Cerni va continuar dient que no havia estat a la festa posterior al partit de bàsquet però, segons diferents testimonis, l’Stacy i ell havien tingut una baralla molt forta, s’havien sentit amenaces i que l’havia violentada.

—Au vinga! Si només la vaig agafar del braç i la vaig sacsejar! Això no és cap delicte i per descomptat no prova que jo sigui el culpable del seu assassinat.

—Les mateixes fonts ens han dit que vostè va marxar després de la discussió i ella el va seguir.

—Sí, però jo vaig pujar al meu cotxe i vaig marxar amb la Dolly, deixant-la a l’aparcament cridant com una boja.

En Cerni començava a perdre la paciència però va adaptar un to amical. Entenia que potser s’havien escalfat una mica amb la bronca i que potser a en Gus tot allò li havia marxat de les mans. En Gus ho va negar.

—A tothom li pot passar Gus, t’emprenyes, li dius que pugi al cotxe i te l’emportes al llac d’Engolasters per continuar parlant, allà perds els nervis i la llences al llac. Un paio com tu, que deu fer dos metres d’alçada, ho tindria molt fàcil per transportar un cos.

—Tu estàs xalat, tio! Jo no he fet res!

La porta es va obrir d’una revolada i va entrar un advocat amb el president del club de bàsquet.

—Gus, no diguis ni una paraula més! S’ha acabat l’interrogatori.

En Cerni va dir que només havia estat un canvi d’impressions però més valia que el seu client no marxés del país.

—L’esteu acusant d’homicidi?

—Encara no però hauries d’avisar al teu client que no faci cap bestiesa.

11

El comissari Llop s’havia llevat amb migranya. La tensió de les últimes hores l’havien carregat extremadament. Hauria d’anar a córrer una estona pel Rec de l’Obac, després de la feina, per relaxar-se una mica. Quan més serè tenia el cap més fàcil era que tingués alguna idea. Uns copets a la porta del despatx van interrompre els seus pensaments. La Maria va entrar amb una carpeta.

—Et porto l’informe de l’autòpsia però si no et va bé comentar-lo ara puc tornar més tard —va dir la Maria, que no gosava entrar en veure la cara de preocupació d’en Cerni.

—Arribes en bon moment —va dir mentre li feia un petó— la investigació no avança i em demano si l’informe ens podrà donar alguna pista.

—Teníem dubtes de si la mort de l’Stacy era deguda a l’ofegament però l’autòpsia ha revelat que el cop a la templa és el causant del decés atès que li va provocar una hemorràgia interna.

—Doncs no veig per què li van posar les cintes adhesives a la boca i els canells.

—Quan es dona un cop fort com aquest al cap, en un primer moment la persona queda estabornida però encara manté les constants vitals. L’assassí devia pensar que estava ben viva i per això la va lligar però, internament, el trauma provoca una fissura i segurament l’Stacy va perdre la vida en un lapse de temps força curt.

—De quant de temps estem parlant?

—Deu minuts seria suficient. Va molt ràpid.

En Cerni escoltava atentament les explicacions de la Maria que calculava les hores que feia que la devien haver matat. Quedava clar que ja era morta quan la van llençar al llac. Un cos s’enfonsa però torna a surar al cap de més o menys quaranta-vuit hores. Com que aquest no havia tingut temps de formar adipocera, es podia determinar l’hora de la mort sobre la una de la matinada del dilluns.

—Alguna pista sobre l’objecte que li ha causat la mort?

—És difícil de dir. És quelcom consistent amb formes irregulars. Em sap greu, no puc precisar més.

En Cerni va sacsejar el cap. L’informe no li aportava res de nou i tornaven al punt de partida.

—No heu pogut trobar cap pista a la motxilla que vàreu fer explotar? ––va demanar la Maria tancant la carpeta.

––Tot i estar gairebé tota cremada, l’examen posterior va dictaminar que no contenia cap explosiu.

—Aleshores, com és que el gos va alertar d’això?

En Cerni va sospirar. A la Maria li ho podia explicar. De tant en tant, sobretot quan els gossos de la unitat canina es passaven tot el matí fent proves sense trobar res, es veien en la situació paradoxal d’identificar sí o sí un objecte com a sospitós sense que ho fos. En Llamp havia fet un fals positiu.

La Maria no sabia què dir. La cosa no pintava gens bé i la pressió aniria en augment si en Cerni no aconseguia cap prova.

12

Al Despatx Central, diferents departaments estaven en ebullició i el Grup de Delictes Contra les Persones treia fum amb la feinada que els havia caigut a sobre. La Mireia Baldi i el Pere Griu eren els responsables de dur a terme l’enquesta de personalitat.

—Pere, et sembla si repassem tot el que hem trobat fins ara? —va dir la Mireia mentre s’aixecava i anava cap a la taula de reunions que tenien al despatx. Va començar agafant les carpetes de color blau.

—Et sembla si començo jo amb l’entorn físic?

—Sí, i tant!

—La víctima, Stacy Morgan, 26 anys, de nacionalitat nord-americana, amb domicili a Park avenue, Nova York, de família rica, ha estudiat a les millors escoles privades de Washington i a la majoria d’edat va marxar cap a Nova York. Tot i no tenir estudis universitaris, ha esdevingut una famosa bloguera especialitzada en el scrapbooking i està considerada tota una socialité al seu país. Com és evident, no s’ha considerat, de moment, desplaçar-nos als Estats-Units per parlar amb família i amics. La víctima va arribar a Andorra dissabte passat per assistir al primer congrés andorrà de scrapbooking. El que sí s’està duent a terme pels companys del departament són els interrogatoris a altres participants, proveïdors, personal de l’hotel, etc. L’acompanyava en aquest viatge la seva assistent personal, l’Abby Jones.

—Algun sospitós?

—Encara no, Pere. Tot i que haurem de llegir, quan ens ho facin arribar, els interrogatoris de la seva ex parella, el jugador de bàsquet Gus Pino i de la parella actual d’ell, Dolly Serrano; de l’Abby, i de les scrapers que més la coneixen com són l’Aina Blanc, la Bianca Scatola, la Geneviève de Fouchard. Estaria bé fer una reunió amb la Maria Sastre, l’Anna Vila i jo mateixa. Totes hem participat en l’organització del congrés i hem tingut contacte amb la víctima. Per part meva, pel moment, això és tot.

En Pere va agafar una carpeta taronja.

—El meu estudi sobre l’entorn tecnològic ha estat força entretingut. Stacy Morgan té més de trenta milions de seguidors en una coneguda xarxa social on penja, sobretot, fotografies d’ella a festes i amb diferents parelles. Gus Pino només és una entre tantes altres. Al seu bloc personal penjava coses relacionades amb l’scrap amb vídeos de com fer les coses pas a pas. Hi ha molts cursos que has de pagar i publicitats vàries de material de scrap. És la que més seguidors té tot i que hi ha d’altres scrapers que han aconseguit fer-se un lloc com la Bianca Scatola, l’Aina Blanc o la Geneviève de Fouchard en un dimensió més petita però gens menyspreable. L’Stacy Morgan va penjar vàries fotos durant la seva estada a Andorra i les estic analitzant.

—No sé si ho saps però la revista Dona Secret va estar present tant al sopar de gala com a la festa de la borda.

—No n’estava al corrent i m’interessaria molt tenir les fotos.

—No et preocupis, ja truco a la Nelly o a la Mari Carme i els ho demano. Segur que no hi ha cap problema.

En Joan va comentar que no tenia més elements i que calia veure amb els d’Identitat Judicial si hi havien trobat alguna pista que haguessin d’investigar més a fons. Cadascú va tornar cap a la seva taula per continuar a treballar.