Ludmilla Lacueva Canut - Scrap mortal

Ludmilla Lacueva Canut

Scrap mortal

Per al Ramon, Lydia i Christian, els meus puntals a la vida amb qui comparteixo moltes alegries

© de l’obra: Ludmilla Lacueva Canut

© de l’edició: Apostroph, edicions i propostes culturuals, SLU

© de la il·lustració de coberta: Oriol Hernández

Edició: Apostroph

Correcció / serveis linguístics: Tutivillus

Disseny de coberta: Apostroph

Disseny de tripa: Mariana Eguaras

Maquetació: Apostroph

ISBN digital: 978-84-122005-2-2

Primera edició: març 2020

Primera edició digital: març 2020

Apostroph, edicions i propostes culturals, SLU

Mas Postius 5, 08505 Muntanyola (Barcelona)

www.apostroph.cat

apostroph@apostroph.cat

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat de l’excepció prevista per la llei. Us podeu adreçar a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals de fragments d’aquesta obra.

Gràcies per llegir aquest llibre. La seva autora, Ludmilla Lacueva Canut, i tots els que hem fet possible que aquest llibre d’Apostroph hagi arribat a les vostres mans esperem que us agradi.

E-mail: apostroph@apostroph.cat

Twitter: @postroph

Facebook: facebook.com/postroph/

Índex de personatges

Agent Arboleda: policia

Mireia Baldi: investigadora del Grup de Delictes Contra les Persones i scraper

Aina Blanc: scraper-blogger catalana

Geneviève de Fouchard: scraper-blogger francesa

Abby Jones: assistent de l’Stacy Morgan

Gínjol: gos de raça golden de la Marga i en Joan

Agent Gómez: policia

Ventura Gràcia: policia en formació a Quantico (Estats Units)

Pere Griu: investigador del Grup de Delictes Contra les Persones

Wendy Harris-Smith: dona de Jack Smith i mare de la Gwen

Llamp: gos del Grup Caní de la policia

Cerni Llop: comissari de policia

Marga i Joan: passejants pel llac d’Engolasters

Manel Martí: sotsoficial del Grup de Delictes Contra les Persones

Climent Masoliver: antic batlle d’Andorra i avi d’en David Masoliver

David Masoliver: batlle d’Andorra

Stacy Morgan: scraper-blogger nord-americana

Steven Morgan: pare de l’Stacy

Gus Pino: jugador nord-americà del Bàsquet Club d’Andorra

Xavier Pinyol: secretari judicial del batlle David Masoliver

Tim Redright: cònsol nord-americà a Barcelona

George Robban: president comunitat anglesa a Andorra

Àngel Rubio: carterista

Maria Sastre: forense i presidenta del Club d’Scrapbooking d’Andorra

Bianca Scatola: scraper-blogger nord-americana

Dolly Serrano: co-organitzadora del congrés d’scrapbooking d’Andorra

Gwen Smith: scraper

Jack Smith: pare de la Gwen

Jaume Solé: organitzador d’esdeveniments

Anna Vila: membre del TEDAX

Quim, Toni, Pep i Narcís: membres d’Identitat Judicial

Diu la llegenda que al fons del llac d’Engolasters hi havia un poble que va desaparèixer amb tots els seus habitants en no donar caritat a un home famolenc. L’única persona que va salvar la vida va ser una minyona que es va apiadar i li va donar de menjar. Seguint els consells del pobre desgraciat, va marxar en sentir el primer tro. Una tempesta esfereïdora va descarregar una tromba d’aigua que va engolir sense pietat aquells vilatans cobdiciosos i sense ànima. En dies de pluja, hom diu que se senten veus llastimoses que demanen ajuda...

1

Aquell matí, el llac d’Engolasters era tot quietud amb la resplendor del sol que s’anava estenent. Una agradable olor de pi es desprenia per la zona on només el cant del gall d’una borda propera trencava el silenci. Però vet aquí que ara hi surava un cos. Era esfereïdor pensar com podien canviar les coses d’un dia per l’altre i d’una manera tant tràgica. Ella creia que ho tenia tot: bellesa, diners, poder, però en una fracció de segon tot se n’havia anat en orris. De què havia servit tanta ambició, dolenteria i prepotència? Alguns pensaran que s’ho mereixia.

Sempre havia estat orgullosa de la seva cabellera rossa, llarga i brillant que exhibia en nombroses campanyes publicitàries. Tots els tractaments eren pocs per tal de lluir-la i sentir-se poderosa. Ara, els seus cabells suraven en aquella aigua verd fosc on s’emmirallaven els pins que encerclaven la depressió glacial i enfosquien la seva superfície. Un paratge de bellesa continguda que ella no havia pogut gaudir. Una turbina, situada en un extrem del llac, deixava anar intermitentment un doll d’aigua que formava un corrent que balancejava suaument aquell cos jove i musculat, mancat d’ànima.

La seva vida havia estat plena d’èxits i, tot i així, plena d’inseguretats. Tenia tot el que hom podia desitjar però sempre apareix una mà que no vol que vagis més enllà i trenca els teus somnis.

2

El Centre termolúdic Caldea s’havia vestit de gala per rebre l’elit de l’scrapbooking1 internacional. La Maria Sastre, presidenta del Club d’Scrapbooking d’Andorra, estava un pèl nerviosa. Scrapers, proveïdors i seguidores s’havien donat cita per primera vegada a Andorra.

Sort n’havia tingut de comptar amb l’ajuda del català Jaume Solé, gerent d’una empresa d’esdeveniments. Pensaven que seria un congrés petit però al saber-se que la famosíssima scraper nord-americana Stacy Morgan assistiria a la trobada va fer que es disparessin les inscripcions. A hores d’ara, la Maria encara al·lucinava que hagués acceptat venir a Andorra sense que això suposés cap despesa per a l’organització. L’única condició que posava era anar a veure un partit de l’equip de bàsquet nacional. Una demanda que els va sorprendre però que era molt fàcil d’aconseguir.

En Jaume estava molt rodat en organitzar esdeveniments però mai n’havia fet cap d’scrapbooking i va haver de recórrer a la Dolly Serrano, famosa als Estats Units com a organitzadora d’aquesta modalitat. També l’havia sorprès la seva acceptació. Si hagués estat a Barcelona o a alguna gran capital hauria entès el seu entusiasme però era un petit país entre muntanyes de menys de cinc-cents quilòmetres quadrats; no era home de donar-li mil voltes a les coses i l’únic que li interessava era que tot sortís bé.

La Maria rebia, a peu de terrassa, els convidats i participants; l’ajudaven unes companyes de la Policia que també eren aficionades a l’scrap. L’Anna Vila treballava al TEDAX2 i la Mireia Baldi era investigadora del grup de delictes contra les persones. Les havia conegut en començar a treballar com a forense i ben aviat les va arrossegar a la seva passió per les manualitats. En Josep, la Nelly i la M. Carme, de la revista andorrana Dona Secret, també eren presents i feien fotografies de tots els assistents. En aquella nit càlida la terrassa estava plena de gom a gom i seria l’acte social per excel·lència d’aquella setmana.

Els ulls de la Maria van brillar en veure aparèixer en Cerni.

—Estàs molt elegant aquest vespre! —va dir la Maria mentre es feien un petó.

—I tu estàs impressionant amb aquest vestit!

La Maria estava radiant i aquest moment de dolça intimitat va ser interromput per la impaciència de l’ex-batlle Climent Masoliver que exclamava que no era el moment de fer-se moixaines. La Maria va aixecar les celles. Aquest sí que no estava previst que vingués. En David Masoliver va avançar-se per saludar-la i excusar-se perquè el seu padrí havia volgut venir tant sí com no. La Maria no va contestar i va fer una llambregada al vestit del Climent que havia fet esforços per mudar-se. Li va semblar que portava un escuradents a l’orella però va preferir no dir-li res.