Joseph Conrad - Memòria personal

Aquells que em llegeixen coneixen la meva convicció que el món, el món temporal, descansa en unes poques idees ben simples; tan simples que han de ser tan velles com els turons. Descansa notablement, entre altres, en la idea de Fidelitat. En un temps en què res que, d'una manera o altra, no sigui revolucionari pot esperar atreure gaire atenció, no he estat revolucionari en els meus escrits. L'esperit revolucionari és terriblement oportú en això, l'allibera de tot escrúpol pel que fa a les idees. El seu optimisme ferm, absolut, em resulta repulsiu per l'amenaça de fanatisme i d'intolerància que conté. Sens dubte, caldria somriure davant d'aquests coses; però, imperfecte Esteta, no sóc pas millor Filòsof. Tota pretensió d'especial rectitud desperta en mi aquell menyspreu i perill dels quals una ment filosòfica hauria d'estar lliure...

Em temo que, intentant ser col·loquial, només he aconseguit ser indegudament discursiu. Mai no he estat prou al cas de l'art de la conversa —aquest art que, entenc, se suposa que s'ha perdut avui dia. Els meus dies joves, els dies en què es formen els hàbits i el caràcter propi, van estar més aviat familiaritzats amb llargs silencis. Les veus que els trencaven eren tot menys col·loquials. No, no n'he adquirit l'hàbit. Tanmateix, aquest caràcter discursiu no és tan irrellevant de cara al grapat de pàgines que segueixen. Elles, també, han estat carregades amb discursivitat, amb indiferència per l'ordre cronològic (que és en ella mateixa un crim) i amb inconvencionalitat de forma (que és una inconveniència). Se'm va dir amb severitat que el públic veuria amb enuig el caràcter informal de les meves memòries. «Ai las!» vaig protestar, blanament. «¿Podia començar amb les paraules sacramentals, “Vaig néixer en tal data en tal lloc”? El caràcter remot de la localitat hauria privat l'afirmació de tot interès. No he viscut aventures meravelloses que calgui relatar seriatim . No he conegut homes distingits sobre els quals pugui fer observacions fàtues. No m'he vist implicat en grans o escandalosos afers. Aquest no és sinó un petit document psicològic, i fins i tot així, no l'he escrit amb vista a avançar cap conclusió pròpia.»

Però el meu objector no es va aplacar: «Aquestes serien unes bones raons per no escriure en absolut —i no pas una defensa d'allò que ja s'ha escrit», va dir.

Admeto que gairebé res al món serviria com una bona raó per no escriure en absolut. Però ja que les he escrites, tot el que vull dir en defensa seva és que aquestes memòries, redactades sense cap consideració cap a les convencions establertes, no han estat improvisades sense sistema ni propòsit. Contenen una esperança i una intenció. L'esperança que, de la lectura d'aquestes pàgines, en pugui emergir per fi la visió d'una personalitat; l'home que hi ha darrere uns llibres tan fonamentalment diferents com són, per exemple, La follia d'Almayer i L'agent secret , i tanmateix una personalitat coherent, justificable tant en el seu origen com en la seva acció. Aquesta és l'esperança. La intenció immediata, estretament associada amb l'esperança, és donar el registre d'uns records personals tot presentant de forma fefaent els sentiments i les sensacions connectats amb l'escriptura del meu primer llibre i amb el meu primer contacte amb el mar.

En el ressò deliberadament barrejat d'aquest doble compàs, un amic, aquí i allà, hi detectarà potser un subtil acord.

J. C. K.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.