Cas Mudde - Ultradreta

Sinopsi

La ultradreta ha tornat per venjar-se. Després de passar dècades als marges polítics, puja a l’escenari i reclama protagonisme.

En aquest llibre tan oportú, l’expert en extremisme polític en l’àmbit global Cas Muddeproporciona una visió detallada de la quarta onada de la política ultradretana de la postguerra, i n’explora la història, la ideologia, l’organització, les causes i les conseqüències, així com les respostes que tenen disponibles la societat civil, els partits i les institucions per contrarestar les seves idees i la seva influència.

Cas Mudde, desafiant el pensament ortodox sobre la relació entre la política convencional i la d’ultradreta, ofereix una imatge complexa i perspicaç sobre un dels reptes polítics clau del nostre temps.

Dedicatòria

Als meus lectors, amb l’esperança que aquest llibre

us eduqui i us empoderi.

Taula

Sinopsi Sinopsi La ultradreta ha tornat per venjar-se. Després de passar dècades als marges polítics, puja a l’escenari i reclama protagonisme. En aquest llibre tan oportú, l’expert en extremisme polític en l’àmbit global Cas Mudde proporciona una visió detallada de la quarta onada de la política ultradretana de la postguerra, i n’explora la història, la ideologia, l’organització, les causes i les conseqüències, així com les respostes que tenen disponibles la societat civil, els partits i les institucions per contrarestar les seves idees i la seva influència. Cas Mudde, desafiant el pensament ortodox sobre la relació entre la política convencional i la d’ultradreta, ofereix una imatge complexa i perspicaç sobre un dels reptes polítics clau del nostre temps . Dedicatòria Als meus lectors, amb l’esperança que aquest llibre us eduqui i us empoderi.

Glossari

Prefaci a l’edició catalana

Introducció

Terminologia

L’estructura del llibre

1. Història

Tres onades de la ultradreta de la postguerra (1945-2000)

El neofeixisme (1945-1955)

El populisme de dretes (1955-1980)

La dreta radical (1980-2000)

La quarta onada (2000-present)

2. Ideologia

Ideologia

Temes

Immigració

Seguretat

Corrupció

Política exterior

El paper de la religió

3. Organització

Partits polítics

Organitzacions de moviments socials

Organitzacions intel·lectuals

Mitjans de comunicació

Organitzacions polítiques

Subcultures

La dreta alternativa

Hooligans del futbol

Skinheads

Col·laboració internacional

4. Persones

Líders

Membres i activistes

Votants

5. Activitats

Eleccions

Manifestacions

Violència

6. Causes

Els debats

Protesta o suport

Ansietat econòmica o reacció cultural

Globalitat o localitat

Líders o organitzacions

El brou de cultiu

El paper dels mitjans

7. Conseqüències

Una qüestió de poder

Els governs d’ultradreta

Coalicions d’ultradreta

La ultradreta a l’oposició

Les conseqüències en l’àmbit nacional

Les persones

Les polítiques

Els sistemes polítics

Les conseqüències en l’àmbit internacional

8. Respostes

L’estat. Entre el model alemany i l’estatunidenc

Els partits. De la demarcació a la incorporació

La demarcació

La confrontació

La cooptació

La incorporació

La societat civil. Entre la resistència no-violenta i la violenta

La demarcació

La confrontació

Funcionen aquestes respostes a la ultradreta?

9. Gènere

La ideologia i la temàtica

Les persones i les accions

Conseqüències

Causes i respostes

10. Dotze tesis sobre la quarta onada

1. La ultradreta és extremament heterogènia

2. La dreta radical populista accedeix a l’escenari polític convencional

3. La política de la dreta radical populista ja no es limita als partits de la dreta radical populista

4. Els límits s’han desdibuixat

5. La dreta radical populista està cada vegada més normalitzada

6. L’extrema dreta és una patologia normal; la dreta radical populista és una normalitat patològica

7. L’ascens de la dreta radical populista té més a veure amb el desalineament que amb el realineament (per ara)

8. La ultradreta és un fenomen de gènere

9. Cap país és immune a la política d’ultradreta

10. La ultradreta ha vingut per quedar-se

11. No hi ha una sola manera millor d’abordar la ultradreta

12. L’èmfasi s’hauria de posar en l’enfortiment de la democràcia liberal

Notes

Agraïments

Cronologia

Abreviatures

Lectures recomanades

Índex onomàstic

Glossari

Antisemitisme:hostilitat o prejudici contra els jueus.

Autoritarisme:creença en una societat estrictament ordenada en la qual la infracció de l’autoritat es castiga amb severitat.

Democràcia liberal:sistema polític que combina la sobirania popular i el govern de la majoria amb els drets de les minories, l’estat de dret i la separació de poders.

Democràcia:sistema polític basat en la sobirania popular i el govern de la majoria.

Dreta alternativa oalt-right :«Conjunt d’ideologies, grups i individus d’ultradreta la creença fonamental dels quals és que la identitat blanca està sent atacada per forces multiculturals que utilitzen la correcció política i la justícia social per soscavar els blancs i la seva civilització» (Centre Legal per la Pobresa del Sud).

Dreta radical:ideologies que creuen que les desigualtats entre les persones són naturals i positives, i que accepten l’essència de la democràcia però s’oposen als elements fonamentals de la democràcia liberal.

Etnocràcia:règim nominalment democràtic en què el domini d’un grup ètnic està estructuralment determinat.

Etnopluralisme:creença segons la qual les persones es divideixen en grups ètnics que són iguals, però que han d’estar segregats.

Euroescepticisme:insatisfacció sobre el procés d’integració europea i la institució de la Unió Europea.

Extrema dreta:ideologies que creuen que les desigualtats entre les persones són naturals i positives, i que rebutgen l’essència de la democràcia.

Familiarisme:creença que la família tradicional és la base d’una nació, i que els drets reproductius individuals i d’autodeterminació són secundaris respecte a la reproducció de la nació.

Feixisme:ideologia totalitària que va oferir una «tercera via» més enllà del liberalisme i del socialisme, basada en el corporativisme econòmic, en un estat ètic, en el renaixement nacional, en un líder totpoderós i en les qualitats de depuració i de l’estat natural de la violència i la guerra.

Femonacionalisme:ús de les dones i els drets de les dones per defensar el nativisme, i particularment de la islamofòbia.

Homonacionalisme:ús dels homosexuals i dels drets dels homosexuals en suport del nativisme i, en particular, de la islamofòbia.