José Manuel Bernal Llorente - La meva vida, sense embuts

I junt amb l’Eucaristia, les reunions de pregària, l’escolta de les santes escriptures i la interpretació dels grans mestres de l’espiritualitat. Moments de silenci profund, d’endinsament en la intimitat del cor, de col·loqui íntim amb el Senyor en comunió amb els germans.

Aquest és, sens dubte, l’estil de les comunitats cristianes del futur. Així ho pressenten molts teòlegs, i aquesta és la seva aposta. Per corroborar-ho transcriuré una cita del recordat teòleg alemany Karl Rahner parlant de les comunitats de base: «L’Església del futur serà una Església que es construirà des de baix, per mitjà de comunitats de base de lliure iniciativa i associació. Hem de fer el possible per no impedir aquest desenvolupament, sinó més aviat per promoure’l i encarrilar-lo correctament» (Cambio estructural de la Iglesia, Cristiandad, Madrid 1974, 132). Aquestes paraules de Rahner són ratificades sorprenentment pel llavors cardenal Joseph Ratzinger, en reconèixer l’increment de les comunitats com un gran esdeveniment eclesial del nostre temps. Les designa com «la floració de nous moviments que ningú planeja ni convoca i que sorgeixen de la intrínseca vitalitat de la fe». Més endavant, en el mateix document, Ratzinger comenta: «Ningú no ignora, tanmateix, que entre els problemes que aquests nous moviments plantegen hi ha també el de la seva inserció en la pastoral general. [...] Sorgeixen tensions a l’hora d’inserir-los en les actuals formes de les institucions, però no són tensions pròpiament amb l’Església jeràrquica com a tal. S’està forjant una nova generació de l’Església, que contemplo esperançat. […] En aquest sentit, la renovació és callada, però avança amb eficàcia. S’abandonen les formes antigues, encallades en la seva pròpia contradicció i en el regust per la negació, i està arribant allò que és nou. […] La nostra tasca –la tasca dels ministres de l’Església i dels teòlegs– és mantenir-li obertes les portes, disposar-li el lloc» (Card. Joseph Razinger, Vittorio Messori, Informe sobre la fe, BAC, Madrid 41985, p. 50).

Les sorprenents paraules del cardenal Ratzinger són un testimoni valuós sobre les comunitats i sobre l’influx determinant que han de tenir en l’Església del futur. Ens alerta el qui serà Benet XVI del greu problema que aquests grups de cristians plantejarà, sens dubte, a les institucions de l’Església. Cal ubicar les comunitats en l’entramat de l’organització eclesiàstica, cal reservar-los un lloc digne, de responsabilitat, cal comptar amb elles. És una tasca que Ratzinger encomana als ministres de l’Església i als teòlegs. Cal evitar l’espectacle lamentable que actualment s’està oferint en moltes diòcesis: en l’organització eclesiàstica diocesana amb prou feines si es té en compte l’existència de les comunitats cristianes de base, no s’hi compta, com si no formessin part de l’Església local. Se n’ignora la importància i l’existència. No es pensa que, en l’Església del futur, aquestes comunitats s’hauran d’integrar a les parròquies i constituiran un dels elements clau per al desenvolupament i el rejoveniment de la vida cristiana en el poble de Déu. Perquè a ningú no se li amaga que l’Església del futur haurà d’abandonar les grans concentracions de masses, la pompa i les formes grandioses, per esdevenir una Església de minories fervents i convençudes.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.